El nou Codi Civil reforçarà les alternatives a la hipoteca
El llibre sisè modifica aquesta figura, que preveu la restitució del bé per impagament
Amb el llibre de les obligacions i les compravendes es clourà el codi
El llibre sisè del Codi Civil -que actualment s'està redactant i amb el qual es completarà la revisió del dret privat català- reforçarà les alternatives a la hipoteca en la compravenda d'immobles. En concret, es treballa en una regulació especial de la figura de la condició resolutòria en l'adquisició de pisos i finques a preu ajornat que doni més garanties al venedor i al comprador. No es tracta d'una novetat, de fet, va ser una fórmula molt emprada als anys setanta i encara vigent, però que va caure en desús, en part per l'èxit de la hipoteca i perquè, en cas d'impagament, el mecanisme d'execució funciona molt defectuosament. La doctrina de la direcció general dels Registres i del Notariat a la pràctica ha fet inoperant la recuperació de la propietat per part del venedor.
Però la crisi financera gairebé ha tancat l'opció del crèdit hipotecari; d'altra banda, també s'han fet palesos els problemes derivats de l'execució de les clàusules a les moltes famílies que no poden pagar, pel fet que el lliurament del pis no és suficient per satisfer el deute, la qual cosa genera un problema social i econòmic de grans proporcions.
“L'objectiu és dinamitzar el mercat oferint altres opcions”, explica Joan Carles Ollé, director de la Comissió de Codificació de Catalunya, que té l'ingent encàrrec d'elaborar el Codi Civil català. En el cas de la condició resolutòria en la compravenda d'immobles a preu ajornat, comprador i venedor fixen un pagament inicial i una quota mensual per l'immoble, a través de lletres de canvi o pagarés, i el preu queda ajornat. La garantia és la devolució del bé.
El reforçament d'aquesta figura és una de les novetats que tindrà el llibre sisè del Codi Civil català, relatiu a les obligacions i els contractes, l'avantprojecte de llei del qual està previst que sigui presentat al govern a l'abril. Posteriorment, s'iniciarà el tràmit parlamentari per tenir el vistiplau definitiu abans que acabi aquest any.
Amb el llibre sisè es tanca l'elaboració del Codi Civil, que es va iniciar el 2002. Aquesta obra, que regula les relacions privades a Catalunya, deroga la compilació de dret civil del 1960 i l'adaptació que se'n va fer a la Constitució Espanyola el 1984.
Joan Carles Ollé, que també és degà president del Col·legi de Notaris de Catalunya, explica que la tasca dels redactors del codi ha consistit a recollir i posar al dia la normativa existent, bona part de la qual beu de la tradició, i incorporar-hi les directrius d'aquest àmbit que vénen d'Europa. En aquest sentit, s'ha adaptat la proposta del Parlament Europeu del reglament regulador d'una compravenda comuna pels països de la UE. També s'hi incorpora la compravenda de consum i tota la normativa europea que protegeix els drets del consumidor. “El resultat és un dels codis civils més innovadors i moderns que hi ha en aquests moments”, diu.
El pes del camp.
Atesa aquesta importància del món rural, els redactors del Codi Civil tenen com una de les guies de treball el fet d'equilibrar la regulació vers el món urbà. “Una altra és l'observació de la realitat”, subratlla Carles Ollé.
Així, per exemple, s'han reforçat els drets dels usuaris en els contractes de serveis financers, “en qüestions com ara els drets d'informació, període de reflexió i desistiment”, explica Ollé.
Espai propi.
Un dels principals trets identitaris
El dret civil és un dels principals exponents de la identitat de Catalunya conjuntament amb la llengua i, per tant, “un dels punts de referència essencials a l'hora d'identificar Catalunya com a producte d'un procés històric específic”, deia la compilació del 1960. El dret civil regula les relacions ordinàries i més íntimes de la vida: des del naixement fins a les conseqüències de la mort, passant per la compra de l'habitatge. Regula, per exemple, el règim del matrimoni (de separacions de béns en el cas de Catalunya)
i les herències (a casa nostra la legítima és una quarta part de l'herència). “És un dret molt respectuós amb les llibertats de la persona, de manera que tot el que no està regulat està permès”, diu Ollé. Els orígens estan en el dret romà, però es forja en l'edat mitjana. El decret de Nova Planta del 1716 el conserva, però impossibilita que es legisli; per tant, durant molts anys va evolucionar a les notaries i els despatxos d'advocats. La facultat es recupera amb la Constitució del 1978.