El govern ha ampliat el termini per optar pel règim fiscal especial d'IVA de caixa (RECC) fins al dia 31 de març de 2014, perquè autònoms i empresaris puguin adaptar-se a les necessitats d'aquest nou règim, encara que jo, sincerament, penso que es deu al poc interès i a les mínimes sol·licituds d'inclusió o alta que l'Agència Tributària ha tingut fins avui.

Els experts opinen que s'hi acolliran el 10% aproximat d'autònoms i empresaris, percentatge massa optimista segons la meva opinió. Les inclusions estaran molt per sota de les previsions del govern de Rajoy, tot un èxit.

Des d'Advisoria fiscal sí que podem assegurar que no s'ha realitzat ni té previst portar-se a terme cap alta per part dels nostres clients, ja que una vegada informats i analitzada amb detall la situació particular de cadascun d'ells, la decisió unànime ha estat que no existeixen suficients avantatges que facin acceptar la burocràcia administrativa i complexitat informàtica d'aquests petits empresaris.

L'únic avantatge per acceptar aquest nou règim de caràcter optatiu (RECC), és que permet als subjectes passius retardar l' ingrés de l'IVA repercutit fins al moment del cobrament als seus clients.

La quantitat de desavantatges i inconvenients fan que aquest règim neixi mort:

F Es retardarà la deducció de l'IVA suportat fins al moment en què efectuï el pagament als proveïdors.

F Complexitat administrativa en la confecció dels llibres registres d'IVA, ja que s'haurà d'afegir data i mitjà de cobrament o pagament amb la conseqüent modificació i nou cost de programes i procediments.

F No és aplicable a totes les operacions, entre elles la de recàrrec d'equivalència, intracomunitàries, les d'importació i/o exportació i l'autoconsum, i per aquest motiu en algunes empreses haurà d'haver-hi dos tipus de criteris.

F Les empreses que s'acullin a aquest RECC han d'aplicar-lo a totes les seves operacions. No poden decidir aplicar-ho a uns clients o a uns altres.

F Si analitzem el que representa l'efecte financer de la bestreta de l'IVA d'una venda no cobrada, aquest es mínim. No tots els clients d'un autònom o petit empresari es demoren en el pagament de les seves factures i en casos puntuals d'haver de pagar o avançar l'IVA no cobrat, l'efecte financer és mínim. Jo proposo, en cas d'haver d'avançar l'IVA no cobrat, o bé finançar amb recursos propis l'IVA o fer-ho amb recursos aliens, siguin bancaris o mitjançant l'ajornament de l'IVA per part de l'AEAT i que actualment es pot aconseguir sense garanties per un import màxim de 18.000 € a un tipus del 5% anual. Si en fem l'estudi podrem verificar l'escàs cost. En cas d'impagament de la factura, s'ha de procedir a la modificació de la base imposable en la forma i termini que estableix l'art. 80.4 de la llei d'IVA i d'aquesta forma poder recuperar l'IVA ingressat prèviament.

F Un altre inconvenient important i per a mi el més notori, és el que afecta el client. El nostre client no podrà deduir l'IVA suportat fins que pagui la factura i això no obstant haurà d'ingressar l'IVA dels seus clients encara que no hagi cobrat la factura. En conclusió, pot sortir-ne doblement perjudicat. Per aquest motiu, ja han aparegut comentaris off the record que hi haurà clients que pressionaran i que no acceptaran proveïdors acollits al criteri de caixa.

F Encara no sabem el nombre exacte d'empreses que s'hi acolliran, ni la repercussió que tindrà en la nostra economia, però en tractar-se d'un percentatge reduït, probablement hi haurà més controls, requeriments i revisions per part de l'Agència Tributària per comprovar la correcta aplicació d'aquest règim.

Per tots aquests motius, si balancegem avantatges i inconvenients, pesen molt més els inconvenients i, conseqüentment, la sol·licitud d'alta o inclusió a aquest règim haurà de ser analitzada amb l'expert fiscal de confiança de cada autònom empresari.