Jo no ho veig tan difícil. Els dos últims anys, sobretot el 2013, han estat anys d'una economia en recessió, cosa que vol dir que no hi ha activitat econòmica, no hi ha demanda de crèdit. A això caldria afegir que els tipus d'interès han estat els més baixos possibles, i això ha provocat que els marges hagin estat molt pressionats. El 2014, l'economia sembla que s'enlaira, que hi haurà més activitat, més crèdit, més transaccions, i de mica en mica l'efecte dels tipus d'interès començarà a ser més positiu, perquè s'apujaran una mica, i totes les masses del balanç dels bancs que estan en hipoteques, a tipus baixíssims, aniran cap amunt, a poc a poc. En general, hi haurà un creixement dels marges aquest 2014, de manera endògena, per més preu a l'actiu i menys cost als dipòsits. Crec que a partir d'ara les bases del creixement dels resultats dels bancs seran els marges i les comissions, el que correspon a l'activitat bancària.

Hi ha una mica de confusió. L'estoc de crèdit general del sistema financer encara baixarà el 2014. Nosaltres vam tenir una baixada el 2012 del 6% i l'any passat del 16%. Per a l'any 2014 preveiem una baixada del 4% i el 2015 pensem que quedarem neutres. A més, cal tenir en compte que la massa total de crèdit després es compon per carteres diferenciades: hi ha la cartera que té a veure amb el promotor, que va caient; les carteres hipotecàries també cauran, perquè encara que es faci producció, és molt més baixa de la de fa uns anys perquè els preus dels actius han baixat molt, i renovar l'estoc serà difícil. En canvi, les carteres que tenen més a veure amb l'activitat corrent, les empreses i el consum, ja el 2013 va tenir fluxos positius, i el 2014 també en tindrà. Per això preveiem que la producció que pensem fer el 2014 serà un 20% superior a la que vam fer el 2013. Tot i que creixi, en conjunt final, però, el 2014 serà una mica a la baixa.

Creiem que hi ha senyals que pugui baixar. Ho diem d'una manera poc categòrica després de constatar que la mora del quart trimestre del 2013 va ser més baixa que la del tercer trimestre. Tot i que va ser molt minsa aquesta baixada, tenim la impressió que estem a punt que les entrades en morositat siguin més baixes que les recuperacions. De fet, en el nostre pressupost ja preveiem una baixada de la morositat per a l'any 2014. Crec que totes les entitats tindran comportaments similars. Com que el Banc d'Espanya va canviar la normativa de classificació dels refinançaments dels préstecs, ens ha fet passar a morositat un seguit d'operacions que, tot i estar al corrent, han estat objecte d'un seguit de reestructuracions perquè d'una manera subjectiva es podria pensar que podrien entrar en morositat en el futur. Hem fet una posada al dia en què el criteri de morositat que té Espanya és molt estricte.

Sí, realment la finestra per a noves operacions està tancada, però si sorgís algun plantejament molt clar i evident, nosaltres ens el miraríem perquè, en definitiva, hem de crear valor per a l'accionista. Com a principi general, el fet és que el banc té una xarxa d'oficines prou gran a Espanya, de 2.200 sucursals, molt més del que hauríem pensat fa anys, i ens veiem amb cor de fer un creixement de quota de mercat, fins a arribar al 10%, que permetria al banc treure tota l'escala al seu negoci. Si hem dit que manteníem oberta una petita finestra de farmàcia és perquè, si demà ens surt una petita oportunitat, no ens diguin que havíem dit que no pensàvem fer res.

El pla Triple el que pretén és assentar les bases per a la internacionalització. En aquests tres anys, el que volem fer és donar valor a tot el negoci que el banc ha adquirit, fer convergir les rendibilitats de les entitats que hem adquirit amb la rendibilitat original de Banc Sabadell, tot aprofitant que tindrà lloc mentre es recupera l'economia espanyola. El dia que el banc hagi arribat a la seva velocitat de creuer i estigui traient sobre el capital rendiments del 10%, serà difícil que hi hagi oportunitats d'adquisicions a Europa, que és un mercat molt bancaritzat, molt madur, i amb creixements petits. Així doncs, després del pla, el banc ha de construir la seva millora de rendibilitat més enllà, a l'àrea llatinoamericana. Llatinoamèrica és interessant precisament perquè és un mercat poc madur, amb un nivell de bancarització baix, amb percentatges de crèdit sobre el PIB que va del 20% de Mèxic al 50% de Colòmbia, contra el 250% d'Espanya. A més, el modus operandi del client, per la presència del BBVA i el Banc Santander, s'assembla bastant al d'aquí, més que al dels EUA, amb una banca molt oficinitzada. A més, els inversors americans ens segueixen molt de prop, i el dia que el Sabadell aparegui en qualsevol mercat, de seguida tindrà una aproximació significativa dels inversors.

El banc ja té una base d'accionistes internacionals prou significativa. Abans de l'entrada de David Martínez i Ángel Gilinski, el banc ja tenia participacions de Lloyd's, BCP i grans fons d'inversions. Així, la realitat és que d'oberts ho hem estat sempre, però com que cada vegada es fa més gran, l'objectiu natural és deixar-hi més espai.

L'important és que el procés és irreversible. Evidentment, en la negociació s'incorporen els elements temporals, que poden alentir el procés, com els anys de transició cap a la mutualització, però el cert és que estem fent passes fermes cap a la unió bancària. Cal pensar que al mes d'octubre, després dels tests d'estrès dels bancs, ja entrarà en vigor la supervisió pública. Ja sabem que hi haurà una direcció general del BCE que serà l'encarregada de la nostra supervisió. És un canvi radical. El desacoblament entre risc sobirà i risc bancari ja s'està produint, perquè el mercat anticipa aquests canvis. Aquest canvi s'està valorant poc, potser per la seva complexitat.

El terme vendre no el vam fer servir mai. Parlàvem que ho estàvem estudiant. Hem vist unes operacions de venda de plataformes d'altres entitats molt financeres, d'intercanvi de fluxos, tot buscant rendibilitats, en què s'ajuntaven les ganes dels inversors d'aconseguir una rendibilitat econòmica i les dels bancs de materialitzar unes plusvàlues. L'enfocament que volem donar-hi és més industrial. Som conscients que tenim una plataforma molt potent, combinació de la del Banc Sabadell i la de la CAM, de molt potencial. Així que no podem fer un enfocament només financer, d'intercanvi de fluxos, sinó que ha de ser més industrial, i poder treballar per a tercers, incorporar socis d'un perfil menys financer i més de capital risc.

De fet, ja hem engegat molts projectes, una quarantena. En aquest país, el sector immobiliari tornarà a reeixir, sense tornar als nivells de bogeria que ens van dur al desastre. El cert és que hi ha localitzacions en què ja hi ha demanda. En aquest país ja no es tornaran a fer 700.000 habitatges a l'any, però sí 100.000, amb 250.000-300.000 transaccions l'any, que és el normal en un país d'aquesta densitat. No hi ha sectors estigmatitzats.

El setembre del 2013, Banc Sabadell ja va publicar la previsió d'una expectativa de l'1% per al 2014. A poc a poc, se'ns han anat acostant, i ara agències privades fins i tot esperen creixements una mica superiors, mentre que les institucions internacionals, com l'FMI o l'OCDE, estan una mica més pessimistes. Crec que serà a l'entorn de l'1%, que tindrà el seu equivalent en una rebaixa de l'atur, que també serà d'un punt.

A mi també m'ha sorprès, i parlo en nom propi. Les balances fiscals requereixen una metodologia, i n'hi ha de diferents consideracions, de flux, de benefici, i després hi ha la necessària neutralització, segons el cicle, perquè no és el mateix quan hi ha dèficit que quan no n'hi ha. Crec que seria el més normal del món que amb tota transparència el govern central, o una agència privada, publiqués d'una manera sistemàtica les balances fiscals, i a partir d'aquí engegar la negociació política.

Sempre hem dit que, donat que no podem tenir cap opinió política perquè ens devem a 200.000 accionistes que lògicament tenen visions polítiques de tota mena, els polítics han de complir les seves obligacions i han de dialogar, transaccionar i arribar a acords que donin un marc estable a la vida econòmica, perquè els que ens hi movem ho puguem fer amb més seguretat.