Recuperar la confiança. Així de simple i, al mateix temps, així de difícil. I, a sobre, no ens podem encantar perquè tot plegat està a tocar dels dits. Obtindrem la recuperació econòmica quan recuperem la confiança. Cal insistir-hi en aquest concepte i córrer el risc de ser optimista. Un optimisme que no es basa pas en contes de fades ni en bones intencions. Es tracta d'un optimisme realista. Els indicadors econòmics comencen a donar el tomb. De fet, ho van començar fer en el darrer trimestre de l'any passat...

El nostre mercat interior s'està recuperant i als països de la Unió Europea es respira creixement. Per què? En primer lloc, perquè el creixement industrial continua sent positiu. Al 2013, les societats mercantils creades a Catalunya han crescut el 7,6% i el seu capital ha crescut un 63%, segons Idescat. En segon lloc, perquè les vendes de cotxes a Espanya han tancat el 2013 amb un creixement del 3,3% -en bona part, gràcies a les ajudes PIVE i PIMA Aire- i, si només fixem el focus en el darrer mes de l'any, l'augment de matriculacions ha estat del 18,2% en relació amb el desembre de 2012. I, en tercer lloc, perquè el consum d'acer inoxidable a l'Estat s'ha incrementat al voltant del 2% durant el 2013. No sembla gaire, oi? Segurament, però és la primera dada amb números en positiu des de l'inici de la crisi al 2008. Per a aquest 2014, les previsions apunten a un increment del consum d'acer inoxidable del 5%, segons Markus Moll, expert d'SMR (Steel & Metals Market Research). Per fer-se una idea de l'abast de la crisi que ja es comença a superar, a Espanya es va passar d'un consum anual de 470.000 tones d'acer inoxidable a només 240.000.

Des del meu punt de vista, doncs, aquestes previsions de creixement poden anar a més en el sector industrial. Vivim en un moment en el qual els estocs de les companyies estan sota mínims. Amb l'arribada de la crisi i la caiguda de la demanda, les empreses han procurat superar l'adversitat fent ús dels seus estocs i reduint personal. Hores d'ara, està clar que les indústries tenen menys gent de la que realment necessiten i van escassos d'estocs per a les seves fabricacions.

Si som capaços de generar confiança, podrem trobar-nos un canvi més radical que no pas ens pensem. Cada tona més que surti d'empreses com la nostra en relació amb l'any passat, serà una tona més que es convertirà en un bé de consum a les fàbriques, que necessitaran els serveis d'altres companyies per fer arribar aquests seus productes als consumidors. Per tant, és fonamental la confiança. Aquesta crisi ens hauria d'haver ensenyat a prescindir de les despeses innecessàries i a que cal vigilar els balanços (encara que es trobin en positiu) tot descobrint errors i millorant la productivitat. Les empreses amb els seus costos controlats crec que han tingut (i estan tenint) menys problemes a superar les adversitats. I vull creure també que aquesta crisi ha ensenyat als bancs a fer de bancs. Això és, a deixar diners a projectes de debò en els quals el risc és proporcional entre el banc i l'emprenedor.

No tinc pas una bola de vidre i hi ha condicionants greus (com ara un augment sobtat dels preus del petroli o un conflicte bèl·lic inesperat) que podrien esguerrar les meves previsions, però estic convençut que amb la recuperació dels estocs industrials augmentarà la contractació. I aquest comportament portarà del bracet que, a finals de 2014, es registrarà una baixada de l'atur d'entre el 2% i el 4%. El sector industrial serem els primers a notar-ho, però no costarà gaire que s'escampi a la resta de sectors.

Avui per avui, hi són tots els maons perquè el 2014 deixi de ser un any dolent: ha baixat la prima de risc, creixen les exportacions, la inflació està sota mínims, els estocs i les plantilles industrials es troben al límit... Ara bé, tot plegat només són dades econòmiques, estadístiques... Falta el més important: recuperar la confiança.