Ningú no podrà dir que la curta història de la Sareb està sent un camí de roses, però el cert és que per acabar de bufar la seva primera espelma l'anomenat banc dolent ja acumula unes quantes relliscades. La darrera ha estat la sortida del seu número dos, Walter de Luna.

La dimissió de De Luna no ha estat una sorpresa -les seves topades amb la presidenta, Belén Romana, han estat una constant-, però es ve a afegir a un balanç més aviat polèmic de l'activitat d'aquest primer any i no fa res més que augmentar la pressió sobre l'entitat. La Sareb busca ara substitut al seu número dos a través de consultores especialitzades i cercatalents. Un perfil tècnic que probablement tornarà a topar amb el caràcter eminentment polític de la seva presidenta, arribada a la Sareb sota la tutela del seu bon amic el ministre Luis de Guindos.

L'agenda del nou director general estarà bastant plena i inclou uns quants focs per apagar. El darrer ha estat l'escàndol generat arran de l'anomenada operació Teide. La Sareb va traspassar una cartera de més d'un miler d'habitatges a un fons d'actius bancaris (FAB) controlat bàsicament per Fortress i Grup Lar. El problema és que més de cent d'aquests pisos estaven ja en procés de comercialització a particulars. La Sareb ha hagut de sortir al pas garantint que es respectaran els acords pactats amb aquests particulars, però s'ha posat de nou en evidència el control real que el banc té sobre la seva immensa cartera d'actius.

I és que precisament posar ordre a aquesta cartera (formada per 197.474 actius) va ser un dels primers esculls que va haver de superar el banc dolent, i molt més tenint en compte que va començar a caminar sense quasi personal. Per això la seva primera gran operació a inversors institucionals -la venda de prop d'un miler d'habitatges a la costa per uns cent milions d'euros- no va arribar fins a l'estiu, és a dir, mig any després de la seva constitució.

Precisament aquesta lentitud en la posada en marxa de la comercialització d'actius és el que més ha tirat en cara la troica i el BCE a l'hora d'avaluar la tasca del banc dolent espanyol. Però les crítiques a la seva acció han estat especialment dures des del sector immobiliari, que ha denunciat més d'una vegada el perjudici que els ha generat l'opacitat i el bloqueig de la Sareb en els seus processos de refinançament. Segons els promotors, la Sareb ha rebutjat les seves ofertes de recompra d'actius per acabar col·locant-los a fons amb descomptes més elevats. Una pràctica que també han patit els particulars i que denunciava la responsable d'habitatge de Cáritas, Carme Trilla, en una compareixença recent al Parlament: “Que fons d'inversió comprin pisos pel 20% del que es feia pagar a una família desnonada, és un escàndol històric.”

Amb tots en contra, una de les poques opcions perquè el nou director de la Sareb surti airós del cas serà complir els objectius de desinversió marcats. Però aquesta no s'augura com a missió fàcil, si bé el ministre De Guindos avançava fa uns dies que la Sareb va tancar el 2013 amb 9.000 immobles venuts i una caixa bruta de 3.500 milions d'euros (dels quals l'extensa majoria corresponen a la venda d'actius financers). El substitut de De Luna haurà de perfilar el nou pla de negocis de l'entitat -que s'ha de renovar cada any- i marcar l'estratègia de desinversió per a aquest 2014. En altres paraules, els cercatalents no ho tindran gens fàcil.