Gran angular

Barcelona atreu el talent que la resta deixa anar

MOBILITAT. La crisi fa créixer el nombre de contractes que impliquen emigració laboral entre demarcacions

El 2013 van sortir de Girona, Lleida i Tarragona més treballadors dels que van entrar

La percepció de com de difícil és trobar una feina a Catalunya i a l'Estat espanyol ha augmentat com a conseqüència de la crisi econòmica i els seus efectes sobre el mercat laboral. Per tant, no és difícil pensar que els aspirants a trobar una ocupació estiguin disposats a acceptar algunes condicions que fa uns quants anys eren suficient motiu per rebutjar una feina.

Passa això, per exemple, amb la mobilitat geogràfica. Ho constata un estudi realitzat per l'empresa de recursos humans Randstad. Segons aquest estudi, la mobilitat geogràfica ha augmentat el darrer any. Al conjunt de l'Estat, els desplaçaments dels treballadors a altres demarcacions s'han incrementat un 12,48%, i hi ha més contractes que impliquen l'emigració laboral dels treballadors cap a altres demarcacions per raons estrictament laborals.

"Un treballador ara sap que el seu currículum té més valor si especifica que accepta la mobilitat", explica Robert Hernández, director de la zona nord de Catalunya de Randstad. Segons Hernández, malgrat que aquest és el factor més important, també influeix el fet que les comunicacions han millorat en els darrers anys, sobretot en el cas del transport públic. I posa com a exemple la connexió entre les capitals catalanes a través de l'alta velocitat.

En el cas de Catalunya, dels 2,16 milions de contractes que es van fer al llarg de 2013, més de 250.000 van suposar l'entrada de treballadors des d'altres zones, mentre que uns 220.000 van implicar l'emigració de persones a altres comunitats autònomes. La diferència entre els treballadors que entren en el mercat de treball català i els que es veuen obligats a marxar, per tant, és favorable al primer dels grups.

Però el comportament no és homogeni a tot el territori català. Si es mira per demarcacions, Barcelona és l'única que té un saldo positiu, és a dir, que atreu més treballadors dels que perd. Tant a Girona com a Tarragona i a Lleida passa justament el contrari, és a dir, que el nombre de contractes de treballadors que surten és superior al total dels que entren.

La raó d'aquest comportament diferenciat té a veure, segons Hernández, amb el potencial generador d'ocupació de Barcelona. De fet, apunta que un gruix important dels contractes que implicaven mobilitat entre demarcacions corresponien a les temporades d'estiu i, sobretot, de Nadal. I Barcelona és capaç de generar més ocupació en aquestes dates.

Malgrat que no hi ha dades que ho corroborin, des de Randstad s'intueix que la majoria dels desplaçaments tenen lloc entre demarcacions catalanes.

Madrid i les de mar enllà

Les diferències de comportament entre les comunitats autònomes són clares, segons l'estudi de Randstad. Madrid i Catalunya són les que presenten un saldo més positiu (les més receptores de treballadors), seguides de les illes Balears, el País Basc, Navarra i Ceuta i Melilla. En el costat contrari, és a dir, pel que fa a les que perden més treballadors dels que reben, la llista està encapçalada per Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, el País Valencià, Extremadura i Galícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.