Fons a la cacera de crèdits ‘deixalla'
La necessitat dels bancs de netejar el balanç ha generat una venda massiva de paquets de crèdits dubtosos a fons forans
L'expert aconsella al deutor demanar un quitament molt alt del seu deute al fons
L'aparició dels fons ha accelerat la resolució de concursos de creditors
Deia fa pocs dies un gran banquer, tot adherint-se als cofois que afirmen que la recuperació ha arribat per quedar-se, que, a Espanya, s'hi estan abocant diners a dojo. De ben segur, tenia al cap les multimilionàries compres de crèdits fallits de la banca per part dels fons internacionals, que, amb descomptes de fins al 90%, han adquirit la possibilitat de recobrar alguns d'aquests crèdits morosos.
L'any passat va ser realment assenyalat en aquesta estratègia de desinversió dels bancs: fins a 8.100 milions d'euros -xifra rècord en aquests anys de crisi- van fugir dels balanços dels bancs per caure en mans d'aquests fons oportunistes o distressed. Un negoci amb què els bancs aconsegueixen reduir les seves necessitats de capital per les cobertures d'aquests crèdits incobrables, uns actius ponderats per risc que, en desaparèixer dels llibres, tenen com a efecte benèfic fer créixer la solvència del banc. Tant és que gairebé s'hagin regalat, amb descomptes que molt sovint depassen el 90%, perquè tota liquiditat és benvinguda.
Separar el gra de la palla.
A partir d'aquí, “cal generar diverses alternatives perquè tant el fons com l'empresari puguin assolir els seus objectius. Així, cal proposar d'entrada un quitament elevat, del 80%, i una espera en funció de l'import del deute”. En aquesta primera recomanació, “si el fons no està d'acord a atorgar un temps d'espera, se li ofereix un pagament únic, però amb un quitament del 80%”. Carlos Guerrero justifica l'agressivitat en aquests quitaments perquè “aquests fons també ho van ser amb els bancs, en exigir-los rebaixes de fins al 95%”. En plena batalla de negociació sobre quitaments, Guerrero es mostra taxatiu quan afirma que “de cap manera al deutor se li ha d'acudir oferir noves garanties, perquè les regles del joc aquí han canviat”. Així doncs, en aquesta fase el deutor no ha de tenir la més mínima recança a “demanar un sacrifici excessiu als nous creditors, i fer-los una oferta atractiva, sense perdre mai de vista que els fons guanyen si cobren de pressa, encara que el descompte sigui molt elevat”. Cal tenir en compte, com remarca, que per al fons, tot allò que cobra són beneficis.
L'aparició a l'escena financera espanyola de noms com Lindorff, Elliott, Marathon, D.E. Shaw, Perry Capital, JB Capital Markets (el fons de Javier Botín), Aktiv, Cerberus o York Capital, entre d'altres ha tingut un cert efecte sobre la resolució de processos concursals o de fallida, per la voluntat dels fons distressed d'acceptar quitaments generosos, cosa a la qual tradicionalment són poc permeables els bancs, que, cedint el crèdit als fons, d'alguna manera han esdevingut aliats dels seus antics morosos, per pura conveniència. L'any passat, en aquesta descàrrega de 8.000 milions en crèdits incobrables, van tenir un protagonisme especial Liberbank, Bankia i Popular, que van deixar anar un llast de 1.500 milions, 1.350 milions i 1.270 milions, respectivament. En el cas de Bankia, cal anotar que disposa de 700 milions més en procés de ser traspassats, en l'anomenada operació Índia. El Banc Sabadell també va recórrer als fons oportunistes per desfer-se d'actius tòxics. Concretament, entre els fons Elliot i Aktiv van adquirir fins a 650 milions.
El negoci del recobrament també es ven
No només s'han venut voluminosos paquets de crèdits dubtosos als fons. Els bancs espanyols semblen haver perdut tota mena d'interès de fer mans i mànigues per recuperar deute, i també han anat posant a la venda les seves seccions de recuperació de crèdit. Si bé en els primers moments de la crisi hom va optar per reforçar les unitats de recuperadors, ara el pragmatisme els ha dut a traspassar el negoci a fons estrangers. Especialment actiu ha estat el fons noruec Lindorff en els darrers temps, en comprar al Santander la seva filial de recobrament Reintegra, tot pagant 35 milions per la meitat del negoci -sense que s'hagi donat a conèixer la resta- i la divisió de cobrament telefònic de BMN, per 39 milions d'euros. L'operació més important en aquest capítol va ser la venda de la divisió de cobrament de crèdits en fase primerenca del Banco Popular, que va aconseguir 135 milions del fons alemany EOS. Abans de la fusió amb el Santander, Banesto va vendre la seva filial de recobrament Aktua a Centerbridge, per 100 milions d'euros. Liberbank, per la seva banda, ha posat a la venda la seva filial per 50 milions, i en els pròxims mesos faran el mateix Ibercaja, Unicaja, NCG Banco i Cajamar.