MARTÍ SARRATE
PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'AGÈNCIES DE VIATGES ESPECIALITZADES (ACAVE)
“Volem créixer a l'Estat i ser la gran patronal sectorial”
Ara ens hem de concentrar en la rendibilitat de les empreses per assegurar el futur
Hi ha confiança i podem veure més inversors de fora que aprofitin per entrar en el sector
Tenim marge per seguir creixent en el turisme, però cal que tinguem les coses clares
Farem campanya de captació per passar de 550 a 850 associats sobretot a l'Estat
La integració ens dóna molta força i beneficia el soci per les sinergies que comporta
El sector estava sobredimensionat i en cinc anys han tancat cinc mil punts de venda
El 29 de gener passat, Martí Sarrate -director general de Grupo Julià des del 2002- va ser escollit president d'Acave, l'associació de les agències de viatges catalanes resultat de la unió d'ACAV i Ucave. Sarrate havia arribat a la presidència d'ACAV arran de la retirada de Francisco Carnerero el 13 de novembre passat. Per què aquesta fusió beneficia el sector?
Més que de fusió, a mi m'agrada parlar d'integració. El fet és que feia tres anys que flirtejàvem i, per un seguit de deures pendents, tot s'ha anat allargant, i era ara o mai. I el que es pot dir és que ha estat ràpid. El resultat és una patronal d'agències de viatges catalanes que si ja com a ACAV era la més forta de tot l'Estat, ara encara ho és més. L'operació ens dóna molta força i beneficia l'associat per les sinergies que comporta.
Volen ser forts a l'Estat?
Ara som uns 550 socis amb mil punts de venda, i un 20% són de la resta d'Espanya. Farem una campanya de captació i aspirem a créixer sobretot a la resta de l'Estat fins als 850 en els pròxims quatre anys.
Quan existien dues associacions, una de les raons que es donaven és que el funcionament de les agències receptives i emissores era força diferent. Aquest argument ja no és vàlid?
Efectivament, el concepte que tenien ACAV i Ucave era diferent, però al final totes som agències de viatges. Al si d'Acave tenim totes les tipologies i totes les dimensions d'agències i, malgrat les diferències, totes poden conviure sense problemes. Fins fa poc cadascú tenia la seva estratègia, però al final s'ha demostrat que tots junts tenim més força.
A l'assemblea del dia 29 es va aprovar un nou pla estratègic 2004-2008. Quins objectius s'han marcat?
Volem créixer molt en serveis als associats, lluitar contra l'intrusisme i posicionar la nostra marca elevant el prestigi de la nostra professió en la societat: el paper de l'agència de viatges ha d'estar molt enfocat a donar suport al consumidor.
Segueix tenint sentit la intermediació?
La llei diu que tenim l'exclusiva dels viatges combinats. La resta de serveis ho pot fer qualsevol. Per tant, com més complex és el viatge, més freqüent és recórrer a un professional que assessori. Què hem de fer nosaltres? Doncs oferir el producte que s'adapti millor a la butxaca del nostre client i assegurar-nos que es compleix el 100% dels serveis i, si se li presenta cap problema, estar al seu costat per solucionar-lo, sigui de l'índole que sigui. La tecnologia ens ha ajudat a ser molt competitius en aquest servei.
Parla de la tecnologia com un aliat quan hom podria pensar just en el contrari.
Jo no veig la tecnologia com un enemic. Sí que és cert que ha obert una porta a la compra individual de serveis solts, però el que ha de fer l'agència és trobar el seu espai en el mercat. A Acave tenim un col·lectiu important d'agències que es dediquen al viatge corporatiu i fan molts bitllets d'avió, de tren o nits d'hotel. I la tecnologia també ens ajuda a fer informes, assessorar el client i aconsellar-lo i que pugui estalviar en els seus viatges. Aquestes són les empreses que estan subsistint en el mercat.
Com ha estat l'ajust?
Era un mercat sobredimensionat com tants altres. I la crisi no ha fet distincions: hem vist com grans grups han desaparegut i moltes integracions verticals se n'han anat en orris. El que subsisteix és el que té prou capacitat per fidelitzar un grup de clients que li garanteixin uns ingressos suficients.
Pot quantificar l'ajut?
En cinc anys han tancat cinc mil punts de venda a tot Espanya, però és una evidència que el mercat estava sobredimensionat. La ràtio de punts de venda per persona era més alt que a la resta d'Europa. I encara estem en el procés de racionalitzar-ho tot.
Encara no el dóna per tancat?
Encara no. Però sóc optimista perquè la recta final del 2013 ha estat positiva i el 2014 té uns aires favorables.
En què es basa?
Fem una enquesta als nostres associats que ha detectat un increment que oscil·la entre el 2 i el 5% en la facturació a finals de l'any passat. A més, tothom coincideix a dir que el 2014 ha començat amb bon peu: més viatges de nuvis, més reserves anticipades...
En quins subsectors s'està notant la recuperació?
Un és el mercat vacacional, que estava molt afectat per la crisi del consum, però és on s'ha reduït molt l'oferta i és normal que comenci a millorar. I també en el segment d'empresa, com a conseqüència de la internacionalització del teixit corporatiu. Pensem que, si es rellança el crèdit, això hi pot ajudar bastant.
Abans, quan parlava dels eixos del pla estratègic, no s'ha referit als reptes que té plantejats la professió... Quins són?
En tenim molts. Un és l'IVA que s'aplica a les agències i pel qual el Tribunal de Justícia de la UE va condemnar l'Estat espanyol, per mala pràctica. Estem tot el sector unit davant d'Hisenda perquè això es racionalitzi. També ens preocupa el tema de les taxes aèries, que sovint són més elevades que la tarifa mateix; la sensació és que estem fent de recaptadors, i això no ens beneficia gens. També hi ha l'intrusisme; és una de les batalles constants del sector i hem demanat a l'administració que sigui més àgil, que no trigui tres mesos a adoptar mesures.
Molts fronts oberts?
Sí, tenim molta feina al davant. No és una professió fàcil i hem de saber retenir el talent. De vegades no està ben prestigiada i el que hem de saber fer és prestigiar la professió. També hem de treballar ara i posar-nos d'acord per recuperar part de rendibilitat, perquè ja som competitius, ens hem adaptat al nou entorn, tenim la tecnologia, però cal millorar el tema de la rendibilitat de les empreses per tal que puguin tenir futur.
Rendibilitat?
Hi ha moments que ha valgut tot per captar el client. És possible que quan el sector estava sobredimensionat, ja que la gent es defensa matant, i al final això és contraproduent per a tothom. Hem fet parades en sec i ara hem de reposar i veure el sector amb optimisme. Ja hem patit prou per poder treure conclusions d'aquesta crisi.
No s'ha referit a la internacionalització del sector.
Perquè penso que ja hi ha moltes empreses que s'han internacionalitzat, sobretot cap a l'Amèrica Llatina, que és el nostre àmbit natural. Però també hi ha moltes companyies estrangeres que aterren al nostre mercat, sense anar més lluny, les companyies de creuers que s'estan establint a Barcelona, i, gràcies a aquest fet, el port de la ciutat és el primer d'Europa en aquest sector. L'any passat Barcelona va acollir 2,6 milions de creueristes, una xifra que projecta encara més la ciutat.
Ha guanyat reconeixement social, el turisme?
Sí, però encara no acabem de tenir les coses clares. El nostre país hauria de posar els cinc sentits en aquest sector perquè ens hi juguem el futur. Espanya rep actualment uns 60 milions de turistes i hi ha marge per arribar als cent milions, sempre que sapiguem fer-ho bé i que la cúpula política estigui encertada.
Pensa que hi ha encara marge per seguir creixent?
Hi ha marge en nombre però sobretot en qualitat. Tenim turisme cultural, d'interior, de costa, de golf, enoturisme, de neu, de creuers..., i cada dia hi ha noves propostes. Per tant, tenim molt potencial i hem de saber jugar bé la nostra partida. Sóc de l'opinió que hauríem d'aprofitar el turisme per sortir d'aquesta crisi.
S'estan fent bé les coses?
S'estan fent bé les coses tant des de la conselleria com des de la direcció general de Turisme. S'ha demostrat que si l'administració i la iniciativa privada van units, els resultats són més positius: en ingressos, en imatge i en llocs de treball. El turisme, que és el 13-14% del PIB, s'ha de cuidar molt perquè ens segueixi donant riquesa.
No es cuida prou?
Per exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha un debat sobre si els comerços del centre han de poder obrir els caps de setmana o no. Jo penso que són llocs de treball i serien beneficis per a tothom. Evidentment no es pot acontentar a tothom. És per això que demano que es valori el pes del turisme a l'hora de prendre decisions.
Podem esperar canvis corporatius en el sector?
Hi ha capital estranger que està apostant pel mercat espanyol del viatge, per tant hi ha confiança en el sector. Així doncs, és possible que hi hagi inversors que vegin oportunitats i aprofitin per entrar en el sector. Segurament veurem moviments d'aquest tipus perquè és un sector que s'està aixecant, que les vacances són una necessitat. En aquest sentit, el receptiu és importantíssim, però hi ha empreses que tenen reversibilitat que reben gent i l'envien cap a fora, la qual cosa demostra el potencial del nostre mercat.
Trenta-cinc anys en la intermediació
De caràcter tranquil i discret, Martí Sarrate és una de les persones més destacades de la intermediació turística del nostre país. Des del 2002 ocupa la direcció general de Grupo Julià, companyia on va ingressar el 1978 i ha compaginat diverses responsabilitats de representació en el sector. Fins a arribar a la presidència d'Acave encapçalant una llista única, Sarrate havia estat vicepresident primer d'ACAV fins la dimissió de Carnerero, moment en què va ser designat president. També és vicepresident econòmic i financer de la confederació espanyola (CEAV) i membre del comitè de majoristes de viatges de la patronal europea (Ectaa).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.