0
Gran angular
barcelona - 1 març 2014 2.00 h

RAMON ARMENGOL

RESPONSABLE DE RAMADERIA DE LA FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA (FCAC)

“Que ningú es pensi que el tema dels purins no l'afecta”

Si les plantes es tanquen,
queda afectada la generalitat del territori
Generarà tensions territorials perquè hi haurà una disputa per les terres
Segur que hi haurà qui dirà que la solució és tancar explotacions
Les plantes de tractament de purins han estat fent un
doble paper
Han canviat les regles del joc a mig partit. Molts inversors queden desprotegits
Aquesta tecnologia la lideraven enginyeries del país, catalanes
- barcelona

El sec­tor porcí genera un negoci anual de 19.000 mili­ons d'euros a l'Estat espa­nyol i una quart part (més de 4.700 mili­ons d'euros) sur­ten de Cata­lu­nya. Hi ha fruit, però també hi ha residu. La decisió del Minis­teri d'Indústria de reduir la prima a les plan­tes de coge­ne­ració que pro­du­ei­xen ener­gia a través del trac­ta­ment de les dejec­ci­ons dels porcs ha encès les alar­mes sobre la via­bi­li­tat d'aques­tes plan­tes i obliga a bus­car un espai on col·locar més de 650.000 metres cúbics de purins (quan­ti­tat que equi­val a omplir 260 pis­ci­nes olímpi­ques).

Què en fem, dels purins?
El sec­tor rama­der sem­pre ha mos­trat una clara volun­tat per millo­rar la gestió i per res­pec­tar les regu­la­ci­ons legals. Una prova d'això és que amb diàleg i col·labo­ració fa quinze anys que ens vam plan­te­jar què calia fer amb els exce­dents dels purins, espe­ci­al­ment en zones iden­ti­fi­ca­des com a con­flic­ti­ves per la seva forta càrrega rama­dera, com poden ser la Plana de Vic o algu­nes comar­ques de l'àrea de Lleida i Aragó. Des de lla­vors, les plan­tes de trac­ta­ment de purins han estat fent un doble paper perquè aju­den al desim­pacte ambi­en­tal i, alhora, fan llum. L'admi­nis­tració va con­si­de­rar aquest sis­tema com una font d'ener­gia reno­va­ble i és per això que ha estat donant una prima per qui­lowatt.
Mala època ara per anar dema­nant pri­mes.
Han can­viat les regles del joc a mig par­tit. Han dei­xat molts inver­sors des­pro­te­gits. La prima s'acaba, tot i que hi havia el com­promís de man­te­nir-la durant quinze anys. I, inde­pen­dent­ment de la ren­di­bi­li­tat de les plan­tes, que en la majo­ria dels casos no eren ren­di­bles, el que interes­sava és que solu­ci­o­na­ven el tema del trac­ta­ment dels purins.
No eren ren­di­bles tot i la prima?
El procés de trac­ta­ment de purins en plan­tes de coge­ne­ració és més car i té més cos­tos que no pas apli­car direc­ta­ment els purins com a adob. I pel que fa a fer llum, és més barat fer-la en una planta nuclear, això és evi­dent. Però si diem que era poc ren­di­ble és perquè en un prin­cipi tota tec­no­lo­gia ha de pas­sar per una fase expe­ri­men­tal, de madu­ració. I la inversió havia estat con­si­de­ra­ble. La planta de Juneda, per exem­ple, va supo­sar una inversió de 18 mili­ons d'euros. Amor­tit­zar aquesta quan­ti­tat no és fàcil, però ens pensàvem que hi havia un marge de com a mínim quinze anys per treure'n ren­di­bi­li­tat. Cal un know how i els pro­ces­sos s'esta­ven afi­nant, per això calia un ajut en forma de prima. Arri­bats al punt en què les plan­tes comen­cen a afi­nar els pro­ces­sos, això es talla en sec. És un cop dur per als rama­ders, per als inver­sors i per als engi­nyers que han desen­vo­lu­pat i que han tre­ba­llat en les plan­tes. I fem-nos el càrrec que aquesta tec­no­lo­gia la lide­ra­ven engi­nye­ries del país, engi­nye­ries cata­la­nes.
Sense prima, la via­bi­li­tat de les plan­tes quina és?
Zero. Podem accep­tar que el rama­der podria pagar una mica més pel trac­ta­ment dels purins i que els ges­tors de les plan­tes poden ajus­tar un punt els cos­tos, però amb una reducció de la prima del 40% com es pre­veu, les plan­tes estan abo­ca­des al tan­ca­ment. El tema és que s'igua­len aques­tes ins­tal·laci­ons a una planta pura de coge­ne­ració de llum, però les plan­tes de trac­ta­ment de purins tenen més des­pe­ses que una que sim­ple­ment es dedi­qui a coge­ne­rar ener­gia. El procés és més com­pli­cat.
De les 29 plan­tes que hi ha a l'Estat, sis són a Cata­lu­nya. Quants llocs de tre­ball es per­den?
Els llocs de tre­ball direc­tes pot­ser són pocs, però els indi­rec­tes, segur que més de 2.000. Però el caos el genera a l'espai rama­der.
Per què?
Perquè caldrà que ens bus­quem la vida per a les dejec­ci­ons. I que ningú es pensi que el tema dels purins no l'afecta. Si les plan­tes es tan­quen, s'afecta la gene­ra­li­tat del ter­ri­tori. El destí dels purins només podrà ser l'ús agrícola i el rama­der haurà de bus­car terra on des­ti­nar-hi aquest purí. Gene­rarà ten­si­ons ter­ri­to­ri­als perquè hi haurà una dis­puta per les ter­res on poder abo­car els purins. Les plan­tes es van pre­sen­tar com una solució per a unes zones deter­mi­na­des, per a unes zones amb una forta con­cen­tració rama­dera, i ara la via d'esca­pa­ment per a l'exce­dent purí ja no exis­tirà.
No és una sor­presa sinó més aviat un anti­ci­pa­ment d'un pro­blema que tard o d'hora havia d'arri­bar perquè les plan­tes tenien una vida sub­ven­ci­o­nada pre­de­ter­mi­nada.
Però tallant ara la prima s'escapça el model. Com més temps passa des de la posada en marxa d'una planta, més efi­ci­ent és i més pot aug­men­tar la seva pro­ducció de biogàs. L'amor­tit­zació també avança i, amb la ins­tal·lació pagada, el cost de man­te­ni­ment de la planta baixa. A mol­tes plan­tes aquesta situ­ació els ha enxam­pat en la fase ini­cial de la seva ope­ra­ti­vi­tat. A més, no obli­dem que la ubi­cació d'aques­tes plan­tes no és sen­zi­lla. Ningú, cap ter­ri­tori, ho accepta d'entrada. Ara que esta­ven ins­tal·lades, que hi havia esta­bi­li­tat amb l'entorn i accep­tació del ter­ri­tori perquè s'ha com­pro­vat que aquesta ins­tal·lació no genera molèsties sinó més aviat esdevé una riquesa per a la zona, doncs ara que s'ha acon­se­guit tot això, es fa un pas enrere.
Ale­ma­nya és l'únic país de la UE que supera l'Estat espa­nyol en nom­bre d'explo­ta­ci­ons por­ci­nes. En altres països els purins es ges­ti­o­nen d'una manera dife­rent?
A Ale­ma­nya tota l'estruc­tura de pro­ducció de biogàs la tenen els rama­ders en la seva pròpia explo­tació. Però aquí som pobres! És per això que es va con­cloure que la solució ideal era fer la infra­es­truc­tura gran, per trac­tar la col·lec­ti­vi­tat i no la indi­vi­du­a­li­tat del cas per cas. Cada país ha optat per un model dife­rent i qui no ha optat per cap model con­cret acaba des­a­pa­rei­xent. És el que passa amb els pro­duc­tors de la Bre­ta­nya fran­cesa: el sec­tor porcí hi té els dies comp­tats.
Diuen que 480 explo­ta­ci­ons de porcs pro­ces­sa­ven els purins en alguna de les sis plan­tes cata­la­nes. A Cata­lu­nya hi ha 5.983 explo­ta­ci­ons por­ci­nes. El tan­ca­ment només afecta una mino­ria?
En caps de bes­tiar, no sé dir quina afec­tació pot tenir. És clar que no afecta totes les explo­ta­ci­ons, però d'una manera indi­recta sí, perquè aques­tes que duien l'exce­dent a la planta envai­ran sòl agrari d'altres explo­ta­ci­ons. Per tant, són mol­tes més les que sor­ti­ran per­ju­di­ca­des. La fi nor­mal del purí és esde­ve­nir adob, fer­ti­lit­zant per als camps. Les explo­ta­ci­ons el reci­clen a les ter­res que els que­den més o menys a prop de les gran­ges però en zones d'alta con­cen­tració. Tro­bar ter­res lliu­res no és sen­zill, per això les plan­tes feien un paper neces­sari.
Una de cada dotze explo­ta­ci­ons no és un pro­blema menor?
Has jugat mai al joc de les cadi­res? Aquí n'hi havia qua­tre que esta­ven asse­guts en qua­tre cadi­res i un cinquè que s'ho mirava a peu dret i que por­tava els purins a les plan­tes. El decret ordena que quan soni el xiu­let els qua­tre s'han d'aixe­car i el cinquè se suma a la dis­puta per la cadira. A Cata­lu­nya la majo­ria de les explo­ta­ci­ons rama­de­res tenen poca base agrària i, per tant, poca pos­si­bi­li­tat de ges­ti­o­nar l'exce­dent de purins. Caldrà, doncs, bus­car-se la vida i bus­car terra on apli­car aquest purí. Això deriva en un incre­ment dels cos­tos de trac­ta­ment i gestió perquè pro­ba­ble­ment cal­gui pagar trans­port i pagar al pagès perquè accepti en la seva terra aquells purins i no uns altres.
S'ha aler­tat més d'un cop que el model de sobre­sa­tu­ració del porcí català acaba plan­te­jant pro­ble­mes.
Un model rama­der sense base agrícola té uns han­di­caps. Però això és com fixar-nos en Bar­ce­lona i dir que és un cau de raons. Per què? Perquè per metre qua­drat hi viu una quan­ti­tat de gent molt ele­vada que, a més, fa neces­sari un volum d'infra­es­truc­tu­res que no reper­cu­tei­xen en la resta del ter­ri­tori del país. La sos­te­ni­bi­li­tat sem­pre genera inter­ro­gants. Nosal­tres ente­nem que el model és sos­te­ni­ble perquè qua­dren els números i perquè el negoci genera riquesa, el sabem fer bé. Però tenim un han­di­cap de poca base agrícola i pre­ci­sa­ment per això vam bus­car la solució de les plan­tes. Segur que hi haurà qui dirà que la solució és tan­car explo­ta­ci­ons.

El mètode per estalviar-se discussions

Una planta de biogàs és una instal·lació industrial on s'introdueix matèria orgànica (en aquest cas, les dejeccions dels porcs) en uns grans recipients hermètics i s'hi realitza una digestió anaeròbia (absència d'oxigen) controlada. S'obté biogàs que, llavors, es processa en un equip de cogeneració i el resultat final és energia elèctrica.

La reducció de la retribució (prima) que el Ministeri d'Indústria abona per cada quilowatt produït, suposa una corda al coll per a les sis plantes catalanes de tractament de purins. Les plantes, repartides entre l'Esquirol-Santa Maria de Corcó, les Masies de Voltregà, Alcarràs, Miralcamp i Juneda (dues), es veuen incapaces de seguir endavant arran d'unes pèrdues que calculen de fins a 20.000 euros diaris.

Ramon Armengol etziba que les negociacions no han estat ni tibants: “De quines negociacions estem parlant? El procés ha sigut tan ràpid que no hi ha hagut ni marge de reacció. Ningú donava credibilitat que la derogació de la prima fos possible. El secretari d'estat d'Energia [Alberto Nadal] gairebé no ens ha ni rebut.”

La controvèrsia al voltant de les plantes es produeix en un context de desinflament del preu de la carn de porc, una caiguda a tot Europa deguda als alts estocs acumulats de peces congelades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.