Dades, dades, dades. El present ja es guanya a còpia de no només emmagatzemar volums de xifres, fets, índexs i tota mena d'informacions que es registren en el format digital, sinó de saber tractar-les adequadament per, com ha interpretat el sector financer, guanyar marge comercial.

La gestió intel·ligent de l'anomenat Big Data s'ha confirmat com a la gran oportunitat del negoci futur de la banca, que s'esprem el magí per fer créixer els marges i el ROE, ara tan malmesos. Amb la lectura correcta del devessall de dades que té a disposar, pot evitar que els crèdits entrin en mora, fer un vestit a mida en l'oferta de productes financers als clients, els quals podrien veure com la seva operativa de pagaments i cobraments es podria adequar al seu cas particular amb el model de gestió que emana del Big Data, aquest univers en què cada dia es generen 2,5 trilions de bytes de dades.

“Fins ara, a partir de les dades disponibles, formulàvem hipòtesis i després les comprovàvem, però amb el Big Data anem més enllà, observem comportaments i es formula una realitat sense explicar les causes”, assenyala Carles Abarca, director de Sistemes de Banc Sabadell, que disposa d'un equip específic per a la gestió de les dades, amb dues missions: “Gestió dels sistemes de dades relacionals, d'una banda, i, a partir de l'observació, detectar patrons de comportament, necessitats associades als clients.” En aquests moments, el banc treballa a definir la propensió digital de cada client “per poder així ajustar el contacte del banc amb ell: als que fan servir molt la xarxa, ja no cal enviar-los paper, i als que no, seguir amb la correspondència física”. Així mateix, a Banc Sabadell es processa informació per perfilar el comportament de les oficines, quines tenen cues, quins dies, a quina hora, i aviat es dissenyaran algoritmes predictius per avançar amb dies quan l'oficina tindrà més aglomeració de clients. I, és clar, el camp a recórrer és molt gran. El Sabadell genera en la seva operativa diària 70 terabytes diaris, als quals caldria afegir que es genera en l'operativa diària del client en el medi electrònic entre 8 i 9 terabytes. I l'emmagatzematge es mou en 4 petabytes. El ventall de possibilitats és ampli, amb bancs que treballen per ampliar els límits de crèdit de la targeta del client, ara estàtics, en funció del seu historial de consum: els mesos de més despesa s'amplia el límit, i s'ajusta en l'època de l'any que es modera. Així mateix, en termes de liquiditat, es poden anticipar pagaments de factures domiciliades, tot informant el client. La nova frontera serà, com diu Carles Abarca, l'anàlisi semàntica, la informació no estructurada, que contenen els comentaris i els correus del client.

La banca tradicional tem que plataformes de mitjans de pagament i comerç electrònic com ara PayPal, Square, Izette, SumUp, Dwolla, o també Google o Amazon, vulguin presentar batalla en un entorn, el dels serveis financers, en què en pocs anys només el 5% de la interacció amb clients es farà a través de l'oficina física. Davant d'aquesta nova competència, banquers com Francisco González, president del BBVA, creuen que el sector ha de fer valer l'enorme avantatge “de tenir una gran quantitat d'informació financera i no financera que hem acumulat. Aquesta informació aporta moltes pistes sobre hàbits, gustos, necessitats i aspiracions”. El president del BBVA, a més de considerar que amb el Big Data, i el núvol, es pot “oferir una millor experiència d'usuari”, són necessaris “els models d'innovació oberta, com obrir la plataforma tecnològica del banc a desenvolupadors externs per crear serveis.” Una nova era en què, com diu, “els bancs s'han de convertir en noves empreses de serveis d'informació”.

Per a Montse Andrés, delegada a Catalunya de l'associació d'usuaris de banca Ausbanc, adverteix que pot suposar un greu problema que “els bancs tinguin una informació enorme del nostre dia a dia: orientació religiosa, si l'escola dels fills és privada o pública, a quins restaurants vas, si ets soci d'un club esportiu, on vas de vacances...” Així que “es pot fer una concepció clara del que et pot oferir i, per exemple, muntar una agència de viatges, fer-te una oferta a mida”. Com diu, quan un usuari contracta un servei financer, normalment en la lletra petita hom avisa que “les teves dades es poden cedir a empreses del grup”. Montse Andrés adverteix que “els bancs no poden fer un tractament de les dades per a usos de consum, perquè no es van cedir per a això”, i observa que hi podria haver una violació de la llei de protecció de dades, si el banc fa ofertes d'acord amb un tercer.

La delegada d'Ausbanc ha pogut observar alguna pràctica bancària que deriva del maneig intel·ligent de dades, com ara ofertes sobtades, al caixer automàtic, de crèdits exprés de 3.000 euros: “Tracten d'anticipar-se a les teves necessitats, però de fet en creen de noves. És oferir una cosa al client abans que hi pensi, i és fàcil que ho compri, perquè li posen molt a l'abast.” Amb aquest tarannà, el banc podria forçar negoci amb aquells clients de solvència contrastada o fer segments de clients més proclius a acceptar ofertes de producte.

En aquest sentit, des de Banc Sabadell, Carles Abarca recorda que “hi ha un entorn de regulació prou estricte, que no allibera el banc perquè pugui comercialitzar les dades per a ús d'un tercer”. Amb tot, però, afegeix que “si plataformes com Google o PayPal fan un ús comercial de les dades, caldria que les llibertats dels bancs s'acostessin a les d'ells, però sembla que el regulador va en sentit contrari, té la intenció de sotmetre a la seva supervisió aquestes plataformes i imposar-los restriccions”.