És comprensible que el projecte Barcelona World es vegi com una oportunitat pel Govern de la Generalitat, pels ajuntaments, pels empresaris o pels aturats. Però és un projecte que no contribuirà a millorar la capacitat de les empreses situades a Catalunya per competir amb èxit en el mercat global, ni tampoc per donar suport a uns nivells de vida elevats: els dos aspectes principals de la competitivitat d'un país.

Els ajuntaments és comprensible que se sentin temptats pel projecte. En el període democràtic han estat els grans oblidats per tenir un sistema de finançament adequat. A més de les subvencions de l'estat central, els seus ingressos vénen d'impostos lligats a la construcció, les transaccions i la propietat immobiliària. En el moment en què aquestes activitats s'ensorren, els ingressos dels municipis també, i molts tenen problemes econòmics greus. Aparentment, Barcelona World podria portar activitat als municipis i, per tant, millorar la seva situació pressupostària i, teòricament, donar feina a una part de la població aturada. El govern de Catalunya, d'altra banda, se sent pressionat per una situació econòmica dolenta, uns nivells d'atur elevats, i un futur econòmic més aviat negre quan organismes internacionals i comentaristes de prestigi, com Martin Wolf, del Financial Times, diuen que anant bé es podria sortir de la crisi cap al 2020 o 2025. La temptació d'agafar-se a un projecte que sembla que pugui generar inversió, activitat econòmica i ocupació, és molt gran.

Els empresaris també estan vivint una situació complicada: no tenen demanda i els falta finançament. Per als empresaris lligats a la construcció i a les seves indústries auxiliars és encara més evident amb una crisi molt més profunda i sense gaires perspectives de sortida. Per tant, és comprensible que els atregui una inversió que pot generar activitat, renda i beneficis. Empresaris d'altres sectors també hi veuen oportunitats de negoci. Sempre que aquestes activitats es facin amb empreses residents a Catalunya. Igualment, és normal que els aturats vegin el projecte com una oportunitat per tornar a tenir feina. Tanmateix, caldrà veure si el nombre de llocs de treball que es crearan és o no és exagerat, i si la demanda de treball del projecte podrà ser coberta per l'oferta de treball del país, o si caldrà que la mà d'obra necessària vingui de fora. A més, els llocs de treball que suposa un projecte d'aquest tipus no són, en cap cas, d'elevada qualificació, ni suposen gaire atracció de talent.

Ja fa molt que a Catalunya es parla de canviar de model productiu, de no tornar a un model basat en la construcció, les activitats immobiliàries i les activitats financeres o especulatives. De la necessitat d'avançar cap a un model basat en les activitats productives (indústria i serveis a la producció) relacionades amb la informació, el coneixement, la innovació i el talent. És a dir, les que permeten millorar la productivitat global de les empreses i del país i, per tant, fan augmentar la competitivitat. D'agafar com a models Massachusetts, Israel o Silicon Valley. Per això, tot i que puc comprendre algunes posicions, no les comparteixo. En un article recent, magnífic, sobre la competitivitat als EUA, Michael Porter i Jan Rivkin ens recorden algunes coses. Primer, l'objectiu fonamental de l'economia és millorar la seva productivitat a llarg termini i la seva competitivitat. Segon, millorar la competitivitat no és el mateix que crear llocs de treball o estimular la demanda. Tercer, la competitivitat consisteix a millorar la capacitat de les empreses del país per competir amb èxit en el mercat global i per aconseguir uns nivells de vida elevats per a la gent que hi viu. Quart, la millora de la competitivitat exigeix una estratègia i un consens publicoprivat per implementar-la, amb el lideratge de les empreses i la col·laboració de les administracions.

Barcelona World és un projecte amb una imatge de marca molt clara: el joc, els diners fàcils i ràpids. Unes activitats que no requereixen cap mèrit, cap talent, cap esforç. A l'altre extrem del que fa anys que es diu que es vol que sigui el nostre país, d'actuacions capaces de trobar la cooperació entre negoci privat i país amb un projecte ambiciós, i que estimulin valors com l'esforç, el talent, la innovació, el coneixement, etcètera. Massachusetts no és Cincinati i Silicon Valley no és Las Vegas. No es pot ser les dues coses a la vegada. Si es vol combinar la indústria innovadora amb el turisme de qualitat hi ha exemples propers i útils: Àustria, Suïssa, Baden-Württemberg o Baviera, algunes zones del nord i el centre d'Itàlia.

Barcelona World és un exemple clar del capitalisme de preeminència financera i immobiliària, el qual funcionament ha estat la causa originària tant de la gran crisi financera i econòmica actual com de la crisi del model de creixement basat en l'economia financera especulativa. En conseqüència, aquest tipus de projectes no poden ser una solució per a la crisi i no permetran aconseguir un model de creixement més productiu i més competitiu a llarg termini i que creï llocs de treball de qualitat.