La reforma energètica que intenta tirar endavant el govern estatal, i que deixa al caire del col·lapse el sector de l'energia eòlica, va pel camí d'acabar en un terrible atzucac judicial, un cop es concretin definitivament els nous paràmetres de retribució en una ordre ministerial, que era previst que arribés al seu punt final durant aquests dies.

Com explica Jaume Morrón, gerent d'EolicCat, associació que aplega a Catalunya les diverses empreses de la cadena de valor del sector, és presumible que “un cop es conegui l'ordre, des de les associacions del sector s'impugni davant la Unió Europea, atès que s'estan contravenint les directives que vénen de Brussel·les, que insten a oferir a l'energia eòlica, com a les altres renovables, una retribució raonable”. Com afegeix, “la compensació que es vol oferir als parcs eòlics no és equitativa, en comparació amb la que reben instal·lacions d'energia nuclear i hidràulica, que ja fa temps que han estat amortitzades”. Hom ha recordat les reiterades declaracions del comissari europeu d'Energia, Christian Oettinger, en resposta a parlamentaris europeus com Ramon Tremosa, en el sentit que el redisseny del sistema elèctric que està engegant el govern de Madrid va en direcció contrària a l'estratègia energètica de la UE, que vol donar bona part del protagonisme a les energies renovables.

El sector eòlic ja fa uns quants dies que està astorat després que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en el seu darrer informe, infravalorés l'impacte de la reforma sobre el sector eòlic, en valorar-la en 608 milions d'euros, un 36% de tota la retallada prevista per a les tecnologies que configuraven antany el règim especial. Com diu Morrón, “al dictamen hi ha errades flagrants, i la realitat és que si tenim en compte el que li correspondria percebre el 2013, la retallada s'eleva al doble, 1.200 milions d'euros”. Des del sector s'ha exigit al govern estatal que la retallada que hagi d'assumir l'eòlica no vagi més enllà del 10%, com les tecnologies menys afectades per la reforma, tot argumentant que l'eòlica, que el 2013 va absorbir el 26% de les primes, va aportar el 49% de la generació elèctrica del règim especial. L'energia eòlica -la principal font d'electricitat actualment, en cobrir el 27% de la demanda- per cada kWh produït va rebre d'incentiu 4,4 cèntims d'euro, davant d'una mitjana de la resta de tecnologies del règim especial d'11,8. I tampoc es pot obviar que quan bufa el vent, el preu del pool s'abarateix, i el consumidor es va estalviar del gener al març 26,25 euros.

Una de les grans decepcions dels empresaris del sector respecte de l'informe de la CNMC és la seva acceptació d'un model retributiu basat en la retroactivitat, que deixa sense primes les instal·lacions construïdes abans del 2005, un 37% del total del sector. Com explica Morrón, “aquesta aplicació retroactiva no té en compte els paràmetres que hi havia en el moment de la inversió, quan invertir en eòlica era una aposta de risc”. En la concepció del seu model retributiu, el Ministeri d'Indústria i Energia ha calculat el cost de capital i manteniment del MW i fixa de forma arbitrària quina havia estat la gestió òptima per tal d'assolir una rendibilitat del 7,5% abans d'impostos (a la resta de la UE es fixa en el 8%, després d'impostos). En aquest sentit, el sector ha avisat que vol portar als tribunals la retroactivitat, en interpretar que la doctrina jurídica marca que les lleis retroactives són il·legals, en cas que la seva aplicació no sigui beneficiosa per a l'afectat. Amb la retroactivitat, “un cop s'aprovi la reforma, les retribucions entrarien en vigor a partir del 13 de juliol del 2013, amb la qual cosa alguns productors es veurien obligats a tornar diners, si n'han cobrat de més”. Paradoxalment, en aquest model retributiu les instal·lacions posteriors al 2008 veurien com la seva retribució s'incrementa lleugerament.

La por que la indústria eòlica quedi anorreada, via deslocalització, venda d'actius o ajustament de plantilles, és prou latent. Com explica Jaume Morrón: “Esperem que cap parc eòlic tanqui, però és cert que aniran molt justets, perquè si han de tornar crèdits, caldrà refinançar-los més a llarg termini, amb la qual cosa el benefici empresarial serà menor.” I és clar, “si baixa la facturació, la instal·lació perd el valor que tenia, en un procés de pèrdua de valor dels actius semblant al que ha tingut el sector immobiliari”. Un contrasentit en un estat que és el tercer estat a Europa que més tecnologia exporta, després d'Alemanya i Dinamarca, i cinquè al món.