El revers de la samarreta
persones van morir fa un any quan un edifici des d'on sortien peces de roba per a marques mundials es va esfondrar
Ara fa un any, l'esfondrament d'un edifici a Bangla Desh va deixar un rastre de 1.100 persones mortes i més de 2.400 de ferides, i va sacsejar consciències a tot el món. Entre les runes s'hi van trobar etiquetes d'algunes de les marques més conegudes a escala mundial i, gràcies a aquesta troballa, es va saber que als tallers, on es treballava en condicions poc segures, s'elaboraven peces de roba per a aquestes. De manera que la imatge de Benetton, Auchan, Mango i Carrefour, entre d'altres, va quedar tacada.
Dotze mesos després, una iniciativa que ha corregut a través de les xarxes socials pretén que aquella tragèdia no quedi en l'oblit, que continuï havent-hi pressió social sobre les marques implicades –la majoria de les quals es van comprometre posteriorment a indemnitzar les víctimes, però que, segons denuncien aquestes, encara no ho han fet, i que el record d'aquest episodi dramàtic serveixi per impulsar una nova concepció de la moda.
Es tracta del Fashion Revolution Day, que s'ha celebrat aquest dijous, i en el marc del qual s'han organitzat actes a més de 40 països, a més d'haver emplenat les xarxes socials de fotos de persones vestides amb peces de roba a l'inrevés, és a dir, ensenyant les etiquetes.
Accent català.
La intenció dels organitzadors no era altra que oferir alternatives de marques que produeixen sota criteris ètics, ecològics i de proximitat. I, de retruc, convidar la societat a reflexionar sobre l'origen de la roba que veu als aparadors, compra a les botigues i acaba vestint.
La idea neix de l'Associació de Moda Sostenible de Barcelona, creada a final del 2013 per dos dissenyadores, una botiguera, una periodista, una ONG i una artista. Tots sis compartien la seva inquietud al voltant de les condicions en què es produeixen les peces que es poden trobar a la majoria de botigues, centres comercials i grans magatzems de les ciutats occidentals. I havien començat a treballar d'una manera diferent d'aquests estàndards o a acostar-se a les alternatives. Convençuts que la moda sostenible és una tendència a l'alça a tot el món i que Barcelona en particular i Catalunya en general s'estan despertant en aquest àmbit, es van proposar fer el que era a les seves mans per impulsar-ho. Ara se'ls han afegit altres socis (dissenyadors, bloguers i persones vinculades a la comunicació interessades en aquest àmbit).
La seva presidenta, Virginia Rondeel, compara el moment que viu la moda sostenible amb els inicis
de la tendència al menjar ecològic. “Al principi en trobaves molt poc, però ara, n'hi ha molta oferta”, explica. “Esperem que amb la roba passi el mateix”, afegeix.
La moda a la qual es posa l'etiqueta de sostenible es caracteritza per haver estat dissenyada i fabricada seguint criteris de proximitat, ètics i ecològics. Però va més enllà, segons Rondeel. “Implica canviar el xip i la filosofia de consum. No es basa en el consum massiu de moda, sinó en el de peces més duradores”, declara la dissenyadora.
Rondeel creu que és cert que en altres països hi ha més consciència i la moda sostenible hi funciona millor. No obstant això, comenta que tant a Catalunya com a altres països encara hi ha “un llarg camí per recórrer” en aquest àmbit. Segons diu, a tot arreu es comencen a despertar algunes consciències; per això és important que se sàpiga que hi ha una alternativa a la manera de produir de les grans marques comercials. I per aquest motiu, conclou Rondeel, són tan convenients iniciatives com les de la Passarel·la de Moda Sostenible que s'ha celebrat aquesta setmana.