Cuidar els més (s)avis
L'atenció a les persones grans suposa una facturació de més de 1.100 milions d'euros però les residències suen per trobar recursos
Tot i que les quotes s'han abaratit, la família acaba fent sovint de cuidadora
El sector de les residències geriàtriques i dels serveis d'assistència a la gent gran atén més de 55.000 persones i suposa uns 30.000 llocs de treball (el 87,8% els ocupen dones) a Catalunya. Les previsions apunten cap a un creixement de les xifres a curt i mitjà termini ja que l'envelliment de la població obligarà, cada vegada més, a disposar de més centres d'assistència per poder donar abast a la demanda de serveis. Segons l'ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), l'any 2040 la població de persones majors de 75 anys haurà crescut un 77,4% a Catalunya (1.167.000 persones respecte a les poc més de 650.000 que hi ha en l'actualitat) i en el cas dels majors de 85 anys el creixement serà del 95,7%.
El mateix estudi de l'ACRA admet que, fruit del menor nombre de naixements, arribarà un dia en què la davallada de la població de la tercera edat serà inevitable, però aquesta davallada no serà fins al 2052. Mentrestant, les residències i els centres d'atenció fan el possible per gestionar la creixent demanda i l'escassetat de recursos econòmics. Núria Piquer, directora general de la residència Parc Güell i gerent de la residència Parc del Clot a Barcelona, apunta que “les quotes han baixat 300 euros al mes de mitjana”. En aquest sentit, destaca que “l'any 2013, el cost d'una residència a Barcelona estava en uns 1.800 euros més IVA i ara s'estan pagant uns 1.500 euros al mes”.
El percentatge d'aplicació de l'IVA és un dels cavalls de batalla del sector i representants de l'ACRA es van reunir el passat 11 d'abril amb la secretària d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero, per reclamar-li la necessitat d'aplicar el mateix IVA a tots els tipus de plaça residencial. L'ACRA considera que no s'haurien de fer distincions entre pública, privada, concertada o col·laboradora i que, per tant, s'hauria de reformar la previsió actual, segons la qual les places privades tributen a un 10% d'IVA mentre que la resta ho fan a l'IVA superreduït del 4%.
Les residències on Núria Piquer té responsabilitats formen part del grup Vostra Llar, un grup que ofereix solucions integrals a la dependència, que disposa de 220 professionals i 400 places residencials en 9 centres situats al Vallès Oriental, Maresme, Barcelonès, la Selva i el Gironès. Piquer precisa que les causes de la baixada de tarifes cal buscar-les en “la retallada a la llei de dependència. Una persona tenia dret a cobrar 400 euros al mes i ara no ho està cobrant. Si has de fer front a la mateixa quota no tens possibilitat d'arribar-hi”. Manifesta que “el que acaba passant és que les residències assumeixen un paper que hauria d'assumir la Generalitat”.
La família.
A causa de la impossibilitat de fer front a les despeses que comporta l'atenció professional, en molts casos és l'entorn familiar qui acaba encarregant-se de cuidar i assistir els avis. L'ACRA afirma que, dels trenta-quatre països que integren l'OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) l'Estat espanyol és el segon amb un percentatge més alt de “cuidadors familiars informals que proporcionen atenció intensiva”. En la mateixa línia, segons el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, a Catalunya el 59,2% de les prestacions entregades en concepte d'atenció a les persones dependents, s'entreguen en l'entorn familiar.
L'ACRA manté que “en el futur això canviarà, es demanaran més serveis professionalitzats”. Conscients del xoc que suposa per als residents i per a les famílies l'ingrés d'un avi en un centre assistencial, les residències treballen la parcel·la emocional. Núria Piquer explica que “el procés de dol hi és sempre. Els avis no accepten la idea d'una residència perquè tenen la idea d'un lloc on els avis estan aparcats i els fills tenen un sentiment de culpabilitat.”
Quadrar els números i reclamar les ajudes
El global de l'activitat relacionada amb l'atenció a les persones grans suposa una facturació estimada de més de 1.157 milions d'euros anuals.
L'ACRA, la patronal del sector, ha manifestat en diverses ocasions que les residències i els centres assistencials han mantingut plantilles i han seguit generant ocupació tot i les inclemències i les dificultats de la crisi.
En un sector tan sensible tothom ha de fer esforços, sosté l'ACRA i, en aquest sentit, la patronal de les residències s'ha fet forta a l'hora d'exigir a la Generalitat el manteniment dels pagaments a les persones amb dependència que estan en llista d'espera per ingressar en centres públics i que, mentrestant, han de ser ateses en geriàtrics privats.
La llista d'espera per a una plaça pública és llarga (17.000 persones segons la patronal de les residències) i la suspensió del pagament de les ajudes (conegudes com a Pevs) a les persones que, mentre els arriba el torn d'entrar en un lloc públic són en un geriàtric privat, havia generat molts maldecaps a famílies i centres.
L'ACRA manté que la reactivació de les Pevs era un dels objectius que tenia marcats per al 2014 i celebra haver obtingut el compromís del Departament de Benestar perquè es reactivin els pagaments de les ajudes.