A Catalunya, com no podia ser d'altra manera, hi ha diversos models i maneres de ser d'un empresari. Ben segur que en podríem trobar tres o quatre patrons ben definits. Avui volíem destacar un perfil que en l'empresariat català és força abundant. És el que correspon a aquelles persones que un dia -normalment quan s'és jove- tiren pel dret i es llancen cap a un objectiu clar: tirar endavant una idea, una iniciativa, que segur que acabarà convertint-se en una nova empresa. Aquesta setmana publiquem una entrevista a les planes de L'Econòmic a Felip Massot, president de la immobiliària Vertix, amb seu a Barcelona. El fundador d'aquesta empresa va deixar Belianes, una petita població de l'Urgell, al 16 anys per anar a Barcelona. Allà, des d'una pensió on vivia, va fer diverses feines fins que als 27 anys va poder muntar el seu propi negoci a Viladecans. Més tard va posar en marxa Vertix, una empresa que ha construït una plaça davant la seva seu amb el nom de Belianes, en honor al seu poble natal. Ara, a prop dels 70 anys, diu que encara treballa “perquè l'apassiona el que fa”. De totes maneres, una de les conclusions de l'èxit d'aquest empresari i d'altres amb un perfil similar és que han treballat amb molta constància i ho han fet amb una il·lusió per damunt de tot. El president de Vertix parla clar. Afirma en l'entrevista que “s'equivoca qui diu que els empresaris no volen el dret a decidir”. Bàsicament, perquè “el diner és covard i conservador i per això els empresaris es mantenen callats”. El que és més preocupant del que diu Felip Massot és que “es trigaran 10 anys a assolir una producció normalitzada de pisos nous”. Senyal que la crisi encara dura.