“Tot i que no té un consens unànime, sí que té una base àmplia de consens.” D'aquesta manera parlava el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, quan, fa un parell de setmanes, presentava el projecte de llei de cooperatives aprovat pel govern i que, en breu, iniciarà el seu tràmit parlamentari. Certament, les federacions de cooperatives reconeixen que l'executiu ha tingut en compte algunes de les seves aportacions. S'ha accedit, per exemple, a concretar que els socis col·laboradors -una figura permesa que només aporta capital a la societat- tinguin un màxim del 40% dels vots dels assistents a l'assemblea general, tal com demanava el sector i havia recomanat el CTESC.

“Gràcies a la pressió del món cooperatiu, el text ha estat considerablement suavitzat”, admet Jordi Garcia, soci d'Apòstrof i expert en economia social, que afegeix, però, que el sector encara creu que hi ha aspectes que grinyolen. El president de la Federació de Cooperatives de Treball Associat, Perfecto Alonso, reclama que es relaxin els requisits en els continguts mínims dels estatuts inicials d'una cooperativa i que es dotin de més recursos els registres que recullen la creació d'aquest tipus de societats. A més, està en desacord amb el fet que les cooperatives de menys de 10 socis puguin tenir, a partir d'aquesta normativa, un administrador únic, una possibilitat que, segons ell, “xoca” amb la cultura cooperativa.

Però segurament els més polèmics són els aspectes relacionats amb el finançament. “Ens oposem radicalment a la disminució dels mínims que s'han de destinar al Fons de Reserva i al d'Educació i Promoció de Cooperatives”, afirma Alonso. Fins ara, totes les cooperatives havien de dedicar-hi el 30% i el 10%, respectivament, però el projecte de llei ho rebaixa fins al 15% i el 5%. Alonso tampoc comparteix que, amb la nova llei, quan una societat es liquida, es pugui repartir la meitat del capital -descomptats els deutes i el capital aportat pels socis-, i no es destini íntegrament a la promoció del cooperativisme.

Segons Garcia, aquests punts són un “atac” al patrimoni col·lectiu del cooperativisme, i lamenta el que considera un intent de rebaixar la participació i la democràcia a les cooperatives. Critica, per exemple, que es redueixin les competències de l'assemblea general, l'òrgan on hi ha representats tots els socis, així com la restricció en els drets d'informació, el creixement del poder dels socis inversors i la introducció del vot ponderat en algun tipus de societat. Garcia veu en la llei “un pas més per laminar el sentit col·lectiu, cooperatiu i democràtic de les cooperatives i, per tant, per desnaturalitzar-les”.

Des de la Federació de Cooperatives Agràries, Joan Segura parla amb “preocupació” de la nova normativa i afirma que l'executiu català ha oblidat temes cabdals per al seu sector. Segons diu, el text no inclou la possibilitat que les cooperatives agràries puguin desenvolupar activitats accessòries a la pagesia i que podrien ajudar al desenvolupament de les comunitats rurals. “No ho podem limitar. Hi ha molta gent jove que ara arriba als pobles i que podria sumar-se a la cooperativa per tirar endavant una activitat no estrictament agrària”, assegura Segura. Aquest és un aspecte en el qual, fins i tot, el CTESC coincideix. Per tot això, Segura opina que la llei s'ha de tombar durant el tràmit parlamentari. “No ens podem moure d'aquí”, clama.