Iper què és rellevant que les dones accedeixin o no a càrrecs de responsabilitat a les empreses? Com és que ens demanen si aquestes dificultats existeixen?

D'entrada, trobarem ja alguna resposta a aquestes preguntes. Només una societat que no és completament integradora possibilita fets de discriminació, com ara que la meitat de la població, per motius de gènere (en aquest cas), no participi activament en tasques que també són del seu interès i que estan al seu abast. Malauradament, podem afirmar que les dones no desenvolupen tasques en càrrecs de responsabilitat al mateix nivell que els homes, ni en la mateixa proporció, i quan ho fan la remuneració és menor.

Hi ha factors interns de la persona i factors que podríem anomenar d'empresa o d'entorn. No obstant això, si hi aprofundim, veurem que estan lligats. Rols, normes culturals, maneres de fer, sensacions i percepcions, formes de veure i de viure el món que, generalment, difereixen entre sexes. Interns i externs, ens condicionen i de retruc tornen a condicionar-se entre si en una espiral sense fi. Ens trobem davant d'una societat en l'imaginari col·lectiu de la qual l'atenció —tant sí com no— és a càrrec de les dones, ja sigui dels més petits o dels més grans. La sensibilitat i l'empatia que es troba més generalment en les dones, se'ns fa natural per criar i mantenir les persones i no és clar que es valori prou a les empreses.

En aquest sentit, sembla que hem encarregat a les dones la família (feina dins de casa i no remunerada) i als homes, l'empresa (feina fora de casa i remunerada). Aquest encàrrec fa que tots hi perdem: hi ha talents desaprofitats dels homes a les llars i de les dones a les empreses. Aquests rols —que potser eren necessaris fa centenars d'anys però ara no— han fet que establim exigències diferents entre els uns i els altres, i davant d'aquestes exigències sorgeixen les dificultats. No és cap secret que quan les dificultats són excessives perjudiquen els mateixos objectius que preteníem assolir.

Encara avui, hom dubta que una dona amb fills o amb responsabilitats familiars pugui ser productiva i rendible en llocs d'alta responsabilitat. Per què, si no, les dones estan tan sistemàticament excloses d'aquests llocs de feina? Evidentment, el talent no és el problema. Així ho constaten de manera reiterada els resultats de les dones a les universitats, els quals acostumen a ser millors que els dels homes. També existeix una altra realitat: molts homes encara avui prefereixen portar les empreses acompanyats d'altres homes. Un dia, em deia un expert —home— en innovació i comunicació que ara no és ben vist ser masclista, però la misogínia no es discuteix.

Dificultats per a les dones? De tot tipus! Els homes contribueixen poc a la llar i les dones han d'estar ocupades en la intendència directament o bé organitzativament; els homes ocupen càrrecs més elevats a les empreses i marquen les pautes i les regles del joc; i, és clar, la propietat i els recursos estan més en mans dels homes.

D'altra banda, la societat s'organitza al voltant d'una economia (obtenció, organització i gestió dels recursos per a la vida de les persones) que esclavitza justament les persones, en comptes d'estar al seu servei.

Solucions? Canviem de paradigma, ja que l'alternativa de posar pedaços ens donarà massa feina i no estarem contents amb una vida apedaçada. Fem-ho d'una altra manera: homes i dones compartint l'empresa, la llar, la vida social, la cultura, les arts i el lleure, o el que tinguem davant. Ampliem la visió que tenim del món, fem-nos un mapa més gran i més divers de l'existència i de les possibilitats al nostre abast, siguem més complexos i també més integradors. Enriquim les nostres vides renovant la visió que tenim del món i fem-nos la vida més divertida!!! Entre totes i tots, d'acord?

Menys filtres de negació del que es pot fer i més acceptació de reptes comuns aprofitant les habilitats de cadascú. L'empresa i l'economia per les quals ara patim tant se'n veuran beneficiades. Segur!!!