editorial
Hipocresies populars
En un intent groller de posar la por al cos dels pensionistes catalans amb vista a una hipotètica independència, la ministra de Treball afirma que si continuen cobrant la paga és gràcies a la solidaritat dels cotitzadors espanyols. Estem parlant de mera i falsa propaganda, perquè seria molt més greu que Fátima Báñez desconegués els mecanismes de finançament de la Seguretat Social. La ministra no pot ignorar que el dèficit de finançament del sistema de pensions és general, no només català. ni que es cobreix amb un fons de reserva que s'ha omplert amb els superàvits dels bons temps. Bons temps en els quals, precisament, l'aportació dels cotitzadors catalans va ser superior a la mitjana: entre el 1995 i el 2011, el 29% del fons total, mentre que la població catalana representa el 16% de la de tot l'Estat.
El PP estatal oblida que el dèficit actual de les pensions catalanes es pot cobrir gràcies als superàvits anteriors de les cotitzacions catalanes. El PP extremeny nega que Catalunya aporti a la resta de l'Estat 16.000 milions d'euros anuals mentre demana que no es toqui el sistema de finançament autonòmic perquè sense aquests 16.000 milions Extremadura no podria pagar la sanitat i l'ensenyament. Dos exemples d'hipocresia en què es tracta d'ignorants els ciutadans.
Amb la independència, les pensions estarien tan assegurades com ara. O més, ja que la relació entre cotitzadors i pensionistes és millor a Catalunya que en el conjunt de l'Estat, i a més la cotització mitjana és superior perquè els salaris són més alts, a causa de l'aportació superior al fons de reserva.
Telefónica estén el domini
Telefónica i el grup Prisa van competir durant uns anys en televisió digital, fins que la realitat es va imposar: no hi havia mercat per a dues plataformes i es van fusionar, circumstància que va comportar una situació de domini que va obligar el govern espanyol a imposar límits als contractes de compra de drets de transmissió de partits de futbol.
Ara es repeteix la història. Els dos grups competien en televisió de pagament, un per ADSL i l'altre per satèl·lit, els ingressos no donen per recuperar les milionades pagades als clubs –amb l'aparició de Gol T van baixar els preus de venda i després amb la crisi va caure el nombre de clients–, i Telefónica es cruspeix Canal +. Si l'operació és aprovada, Telefónica concentrarà el 61% dels abonats i el 82% de la facturació de la televisió de pagament, i això ha aixecat la protesta dels operadors afectats. Que ara no són les televisions en obert -fa temps que van abandonar la lluita multimilionària pel futbol-, sinó les altres telefòniques. Totes busquen clientela a base de donar serveis integrats de telefonia, internet i televisió i es queixen que al domini de Telefónica en la banda ampla de coure s'hi afegirà el monopoli del satèl·lit. El que més por els fa, però, és que Telefónica ha engegat una ofensiva per migrar els abonats a l'ADSL cap a la xarxa de fibra òptica. Les autoritats de la competència hauran d'establir condicions perquè aquesta integració no ofegui el mercat de la televisió de pagament -els drets esportius de Canal+ s'afegeixen als que últimament ha comprat Telefónica, com la fórmula 1 i el mundial de motociclisme-, i investigar les denúncies que abandona el manteniment de la xarxa de coure que utilitza la competència.