Tenim uns polígons poc presentables
Un 40% del sòl industrial urbanitzat està desocupat i, malgrat tot, resulta difícil trobar naus adequades per a la instal·lació de noves empreses. La falta d'inversió privada i el desinterès públic al llarg dels anys han situat una part important de l'oferta fora del mercat per obsoleta
Conseqüència i causa del mal dels polígons és la falta de dades
El govern català té la maquinària de captació d'inversors a ple rendiment per tal de no deixar escapar cap empresa interessada a establir-se a Catalunya. També els responsables de promoció econòmica d'ajuntaments, consells comarcals i diputacions treballen amb deler per portar als seus àmbits territorials negocis que generin ocupació.
Però en aquests moments de represa econòmica i de voluntat reindustrialitzadora compartida, la UPIC, una associació de polígons industrials vinculada a les cambres de comerç, ha posat el crit al cel perquè aquests espais que han d'acollir noves empreses continuen, majoritàriament, sense resoldre les mancances que històricament han tingut: dèficit de serveis bàsics, degradació per falta de manteniment i adaptació a les noves normatives i a les noves necessitats de les empreses, com ara les tecnològiques.
Per la seva banda, Invest in Catalonia, l'organisme públic que té l'encàrrec d'impulsar els grans projectes d'inversió, també adverteix que la demanda que està arribant és molt exigent i que el producte que troba és, en bona part, obsolet: “Hi ha molta nau industrial en la qual no s'ha invertit i que és carn d'enderroc, però que surt al mercat amb preus molt barats; però aquesta variable no arrossega la demanda que vol producte de qualitat”, assegura Asunción Mayoral, d'Invest in Catalonia, que puntualitza que Catalunya no està perdent inversions per aquest problema.
Lògicament, els grans projectes d'implantació tenen aplanat el camí de la ubicació per part de l'administració: “Si cal pintar la nau, es pinta.” L'Incasol i la direcció d'Indústria van de la mà en la missió d'urbanitzar nou sòl per al qual existeixi una demanda contreta. Però el problema rau en l'oferta existent, uns espais que haurien de propiciar l'activitat industrial però que, en una part important, la menyscaben.
Les raons són múltiples. En primer lloc, perquè molts van ser impulsats des de les administracions per obtenir plusvàlues i finançar altres coses: “Els polígons mai no s'han fet pensant en la demanda”, es lamenta Maria Buhigas, urbanista que ha dedicat molts anys a l'estudi del sòl industrial. Amb el temps han anat acollint tot allò que la ciutat no volia al costat: depuradores, serveis d'escombraries, deixalleries, discoteques, etcètera. I han patit la manca d'inversions i desatenció per part de les autoritats i dels mateixos usuaris. La UPIC xifra en menys d'un 20% el retorn dels tributs (IBI i IAE) que paguen les empreses ubicades en polígons en forma d'inversió. D'aquesta manera, un 50% dels polígons presenten deficiències bàsiques. Per no parlar de l'accés a les noves tecnologies. Francesc Ribera, director general de la UPIC, diu que els polígons són “el barri abandonat”.
Planol.info és una enginyeria que visita un per un els polígons de l'àrea metropolitana de Barcelona -segurament els més consolidats de tot el país- amb l'objectiu de generar dades amb què elabora indicadors que valoren la capacitat d'atracció d'aquests espais. David Nogué, director de l'empresa, explica que els problemes de falta de senyalització, seguretat i il·luminació són recurrents. A més hi ha polígons que reben noms diferents, fet que dificulta la seva localització. “El problema -diu Nogué- és que les responsabilitats, malgrat que hi són, no són gaire evidents i s'acaba creant confusió.” Certament en els polígons conflueixen espaís privats, vies el manteniment de les quals és responsabilitat de l'ajuntament i carreteres que són de la Generalitat o del ministeri de Foment. A tot aquest galimaties s'hi afegeix una pràctica gens infreqüent de consistoris que, per disconformitat amb la urbanització del polígon, no els recepciona, és a dir, no se'n fa càrrec.
Interès renovat.
El fet és que la crisi ha buidat els polígons. Algunes fonts xifren al voltant del 40% l'excés d'oferta de naus per al conjunt del país. Però aquest percentatge varia en funció de la proximitat a Barcelona i de la qualitat de l'oferta. En resum: les empreses fugen dels polígons mal gestionats. Així per exemple el CIM Vallès (espai especialitzat en logística construït i gestionat per Cimalsa) està al 100% d'ocupació.
Però des de la Generalitat es posa en dubte aquest nivell de sobreoferta tan elevat, simplement perquè, en línia amb el que assegurava Asunción Mayoral, hi ha producte que no està en condicions perquè s'hi pugui entrar d'un dia per l'altre. Jordi Carbonell, sotsdirector d'Indústria de la Generalitat, afirma que rep molts alcaldes que busquen suport del govern català per atreure indústries als seus polígons, però ràpidament s'adonen que no tenen els mínim requisits per ser considerada oferta: “Hi ha un excés de sòl urbanitzat amb un ús industrial, però naus en condicions per ser ocupades ràpidament ens costaria trobar-ne”, assegura Carbonell. En aquest mateix sentit s'expressa Luis Guardia, director d'indústria i logística de JLL: “El producte de qualitat és escàs.”
Davant tot aquest desgavell, el món industrial mira a la Generalitat perquè hi posi ordre, però la Generalitat no està per la feina. Posar al dia l'oferta obsoleta requeriria un pla d'ampli abast per al qual no hi ha recursos en les actuals circumstàncies d'austeritat, segons reconeix Carbonell. A més, l'executiu català recorda que l'instrument de finançament actual és l'IBI i l'IAE que cobren els ajuntament.
Tampoc no es donen les condicions per impulsar un marc normatiu específic que ajudi a avançar en la millora. L'actual equip de govern seria més partidari d'una regulació no específica sinó global per a totes les concentracions d'activitat, sigui industrial, comercial o turística, de manera que se les doti de les eines que afavoreixin l'autogestió.
Maria Buhigas pensa que el que falta per resoldre el problema és voluntat i no normativa: “No ens manca una llei, el que hi ha una atomització de la normativa.” Certament les ordenances municipals que estableixen condicions urbanístiques i limitacions d'ús i les normes internes dels polígons, ara poden ser un element que dificulti l'adaptació dels polígons a la nova demanda. Cal pensar que noves implantacions manufactureres són difícils i és més d'esperar negocis de suport a la indústria que requereixen nous formats immobiliaris i nous serveis. Per tant, caldria un marc més flexible.
La UPIC ha demanat que s'avanci en la modificació d'usos per tal d'afavorir la instal·lació d'activitats recreatives (gimnasos) o comercials (grans superfícies) que podrien ajudar a regenerar aquests espais. Per la seva banda, Buhigas demana cautela i no deixar-se portar per necessitats conjunturals i insta a protegir el sòl industrial com un bé escàs igual que es fa amb els espais naturals.
Causa i conseqüència del mal dels polígons és la falta de dades de la realitat. El sistema d'informació de polígons d'activitat econòmica (Sipae), que havia de cobrir aquest dèficit, s'ha quedat en un delimitador geogràfic de polígons després de la supressió el 2011 del registre d'establiments industrials (REI), que l'alimentava.
La Diputació de Barcelona, que disposa d'una eina d'internet que conté informació sobre les activitats econòmiques, té la voluntat de fer-ne una especialitzada en polígons, segons explica Santi Macià del Servei del Teixit Productiu. Per la seva banda, Pimec, que posseeix una unitat de polígons que dinamitza i gestiona 12 associacions i representa cent polígons, s'ha unit al projecte de banderes que ha desenvolupat la coordinadora espanyola, CEPE. Aquest sistema atorga colors en funció de la qualitat de cada espai i n'impulsa la millora, explica Marcela Véliz, responsable de la unitat.
Però són les apis i les consultores immobiliàries les que tenen més informació. “El sector públic no toca pilota amb l'oferta privada”, assegura Luis Guardia.
Examinant l'asfalt amb el mòbil
La falta d'informació sobre l'activitat dels polígons i el sobtat interès dels ajuntaments ha generat una oportunitat de negoci per a empreses privades despertes. Aquest és el cas de Planol.info, una firma d'enginyeria que ha elaborat un cens de locals comercials de tot Catalunya i ara ha posat el focus en els polígons industrials. De moment ha censat els de l'àrea metropolitana de Barcelona i amb la informació recollida més l'alliberada per la Generalitat han elaborat dos indicadors, un que determina l'ocupació del polígon amb activitats diferents de la logística i l'altre, el seu grau d'atracció per a l'establiment de nous negocis. Entre les dades recollides hi ha l'estat del ferm del recinte industrial gràcies a l'aplicació de mòbil Roadroid, que monitora les condicions de l'asfalt.