A finals d'abril es feia pública la imputació d'un delicte fiscal a la cantant Montserrat Caballé, acusada d'haver defraudat 508.000 euros l'any 2010 simulant que tenia la residència a Andorra. En una situació semblant, el mateix mes la cantant Ana Torroja arribava a un pacte amb el fiscal per evitar ser jutjada, i aquest mes s'ha sabut que el capità del Real Madrid, Iker Casillas, ha pagat dos milions d'euros per arreglar una declaració mal feta.

La coincidència d'aquestes informacions amb la campanya de la declaració de la renda fa pensar que Hisenda esbomba aquests casos perquè els contribuents sàpiguen que es vigila tothom. “Alguna cosa d'això hi ha”, explica Josep Maria Noguera -fiscalista de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (ApttCB)-, i la publicació de casos de famosos amb problemes fiscals pot influir en empresaris no tan coneguts; que s'espantin i vagin més amb compte a l'hora de fer les declaracions.”

El president de l'Organización Profesional Inspectores de Hacienda del Estado (IHE), Julio Ransés Pérez Boga, nega que des de l'Agència Tributària es filtrin els problemes fiscals dels famosos. “Tenim el deure de sigil i extremem les precaucions. Amb el Ministeri d'Hisenda tenim altres problemes, però aquest no. Els xivatassos no surten en via administrativa, i la prova és que en els casos de la infanta Cristina i Messi els inspectors van estar treballant mesos i no es va saber res fins que les parts van tenir accés a l'expedient en la instància judicial”, diu Pérez. Aquest inspector afirma que als funcionaris no els agrada “muntar el numeret” i que l'efecte exemplaritzador s'aconsegueix amb el boca a orella: “A A Corunya hem investigat uns quants advocats,i ben segur que tindrà efectes en les pròximes declaracions de molts professionals d'aquest col·lectiu.”

Aquest sigil no se'l creuen els professionals de televisió -Jorge Javier Vázquez, Belén Esteban, Jaime Peñafiel, Ana Rosa Quintana, Imanol Arias...- que el juliol de 2012 van veure com es filtraven els seus noms dos dies després de l'ordre d'inspecció. I no ajuden a eliminar les sospites les intervencions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que el febrer passat deia que es podrien baixar els impostos si els “famosos actors” no tributessin fora d'Espanya.

Caballé, com el Barça imputat pels pagament a Neymar, s'ha afanyat a pagar en un intent de reduir la pena que li pugui imposar el jutge. Se sol pactar amb la fiscalia i es pot produir la paradoxa que la multa judicial per delicte acabi sent inferior a la que posa l'Agència Tributària en via administrativa per fraus que per la seva quantitat no són delicte. “Una sanció clàssica derivada d'una inspecció pot acabar amb una sanció del 150% de l'import reclamat, mentre que si es pacta amb el fiscal molt probablement no arribi al 50%”, diu Noguera. Es tracta de recaptar el més possible i quant més aviat millor, i per això en l'àmbit administratiu estan de moda els actes amb acord, amb els quals Hisenda s'assegura que cobra i que el contribuent no recorrerà als tribunals.