Les economies sofreixen un alt grau de volatilitat. Unes milloren, unes altres s'estanquen o retrocedeixen en funció de les seves capacitats per adaptar-se als processos de transformació accelerats per la Globalització. L'Institute for Management Development (IMD) de Lausana va publicar, el 22 de maig, el seu darrer rànquing de la competitivitat de 60 països. Es va basar en 338 criteris i indicadors econòmics com les infraestructures, la governabilitat, la facilitat per fer negocis. També es va consultar 4.399 dirigents internacionals. El top ten és liderat per EUA i el segueixen Suïssa, Singapur, Hong-Kong, Suècia, Alemanya, Canadà, Unió dels Emirats Àrabs, Dinamarca i Noruega. Primera dada: solament tres, EUA, Alemanya i Canadà, són estats de gran dimensió territorial i població.

EUA és una emprenedora i dinàmica economia amb capacitats i voluntat de seguir sent una gran potència econòmica, energètica, innovadora i tecnològica que disposa de les millors universitats i centres d'R+D mundials. Canadà, el seu veí del nord, ocupa el 7è lloc.

Alemanya puja imparable del 9è al 6è reforçant el seu lideratge al vell continent. L'acompanyen Suïssa i els països nòrdics, que se situen entre els més competitius del món. La seva petita dimensió territorial i de població o la no pertinença a la UE o la zona euro, no els va convertir en uns països lil·liputencs perduts en la galàxia. La seva privilegiada posició contrasta amb els països del sud. Espanya, encara que millora la seva posició, està en un endarrerit lloc 39è, davant d'Itàlia (46º), Portugal (43º) i Grècia (57º). Però el gran malalt europeu és França (27º, que no digereix ni sap reaccionar davant l'enlairament germànic.

A l'Àsia, escalen als primers llocs dos centres financers: Singapur (3r) i Hong-Kong (4rt). I al golf Pèrsic, la Unió dels Emirats Àrabs manté el 8è lloc mentre Qatar cau del 10è al 19è. Al sud-est asiàtic, pugen Malàisia (12º) i Indonèsia (37º). En canvi, Tailàndia, sumida en una crisi política, cau al 29è. I les Abenomics han impulsat la competitivitat de Japó, que puja del 24è al 21è, mentre que Corea del Sud va caure del 22è al 26è al mateix temps que Taiwan ocupa el 13è.

L'estudi de l'IMD recull una altra dada significativa. La competitivitat dels cinc països BRIC es va frenar. Les seves economies s'han desaccelerat en no quedar immunes davant la crisi de la zona euro i els canvis de la política monetària de la Reserva Federal dels EUA que van provocar una fugida de capitals i van fer fluctuar les cotitzacions de la rípia índia, el real brasiler, el ruble rus i el rand sud-africà. També baixen altres emergents com Turquia (40è), Mèxic (41è), Filipines (42è) i Perú (50è). I Argentina s'enfonsa fins al 58è lloc. A la cua hi ha Veneçuela. La Xina baixa del 21è al 23è lloc. Segons un sondeig publicat el 29 de maig per la Cambra de Comerç Europea a la Xina, les empreses europees temen que Pequín demori les reformes acordades al novembre de 2013 en el tercer plenari del 18è Congrés del PCC. Solament el 26% de les empreses plantegen expansionar-se al mercat xinès.

Els marges de beneficis es redueixen mentre els costos laborals creixen i persisteixen massa barreres legals i reglamentàries que discriminen els inversors estrangers afavorint les grans empreses xineses. L'Índia perd posicions, del 40è al 44è. Però el nou primer ministre, Marendra Modi, impulsarà les reformes estructurals, demorades durant llarg temps, tan necessàries per rellançar l'economia índia. Mentre la Xina deixa de ser la fàbrica del món, l'Índia pot convertir-se en l'altra gran potència manufacturera i exportadora. Està cridada a ser la tercera economia mundial.

Brasil perd posicions, del 51è al 54è. El gegant llatinoamericà, riquíssim en recursos naturals, està estancat. Però Dilma Rousseff, en vigílies de les eleccions presidencials del 5 d'octubre, dubta a l'hora d'aplicar les polítiques econòmiques que han de corregir uns dèficits en infraestructures i educació que redueixen la competitivitat del país. Produir avui a Brasil resulta car.

Rússia va millorar la seva posició passant del 42è al 38è. Però el conflicte d'Ucraïna tindrà efectes perniciosos per a una economia dependent de les compres energètiques de gas per part de la UE. Vladimir Putin pretén reduir aquesta dependència obrint-se al mercat xinès. Finalment, Sud-àfrica segueix ressagada en el 52è i acaba de veure's superada per Nigèria, que ja és la primera economia d'Àfrica.