Exportar més lluny i més coses
Un 40% del creixement de les exportacions són com a conseqüència d'haver diversificat
A l'Estat el 75% de les vendes noves a fora es fan a mercats nous i són de productes nous
Les exportacions suposen el 30,5% del PIB de Catalunya, percentatge que ha crescut 5,4 punts des del 2010. Un 40% d'aquest creixement s'ha d'atribuir a la capacitat de les nostres empreses de trobar nous mercats i, en menys mesura, al fet que nous tipus de productes que fins ara no es consideraven exportables s'han afegit a l'aventura estrangera.
Les dades del servei d'estudis del BBVA presentades aquesta setmana demostren que la diversificació geogràfica i d'oferta han estat clau per explicar el gran salt del sector exterior de Catalunya durant la crisi. Tant és així que si no hagués tingut lloc, l'economia hauria d'haver restat anualment 0,04 punts al seu creixement i hauria fet encara més profunda la caiguda. “En cas de no haver-se produït el procés diversificador, el PIB per capita a Catalunya s'hauria contret un 12,5% més en el període de la crisi”, conclou l'estudi de l'entitat financera.
En relació amb la diversificació geogràfica, la crisi intensifica un procés que, de fet, ja havia començat abans. Des del 2005 el pes de les vendes a la Unió Europea no han deixat de perdre pes en el conjunt de les exportacions i han passat del 82% d'aquell any fins a prop del 73% el 2013.
Àsia i Àfrica.
En el cas de la diversificació en la composició de la cistella de béns i serveis, l'evolució no és tan evident perquè Catalunya partia, a l'inici de la crisi, d'una estructura sectorial força àmplia. “Des del 1995 i a causa del poc espai de millora, la diversificació per tipus de producte d'exportació no ha canviat gaire”, subratlla l'estudi del BBVA aparegut a la revista Situació Catalunya, corresponent al primer semestre del 2014. Així doncs, no apareixen nous sectors exportadors però sí que es detecten variacions en la composició de la seva estructura exportadora. Concretament, l'àmbit de les semimanufactures ha passat de significar una quarta part del total el 1995 a una tercera part, el 2013. També han tingut creixements positius el capítol d'aliments i de productes energètics, en canvi, han perdut pes els béns d'equipament, l'automòbil, els béns de consum duradors i les manufactures de consum.
Mitjana de l'estat.
El pes de les exportacions espanyoles respecte del PIB és del 23%, cinc punts del quals s'han aconseguit en els últims quatre anys. Entre les comunitats més internacionalitzades destaca Navarra, ja que les vendes a l'exterior li representen el 42% del producte interior, i el més curiós és que durant la crisi aquest percentatge no ha variat. Hi segueix Múrcia, amb unes exportacions que equivalen al 35,6% del seu PIB. La meitat d'aquest pes s'ha aconseguit en els darrers quatre anys, ja que el 2010 la quota era del 17,6%.
Al davant de Catalunya encara hi ha el País Basc i Galícia, on les exportacions tenen un pes de cap al 32%.
A l'altra punta de la llista hi ha les Illes Balears, que exporten per valor del 3,2% del seu PIB, Canàries, el 6,5%, Extremadura, el 9,8%, Castella-la Manxa, el 14,3%. Madrid es troba en el grup de comunitats que estan per sota de la mitjana. Les seves vendes a l'estranger són el 16,8% del seu producte interior brut i 5,4 punts d'aquest percentatge s'han aconseguit des del 2010.
Pel que fa a la diversificació, el 75% del creixement experimentat en les exportacions espanyoles es justifica per l'obertura de mercats i el descobriment de productes exportables. Cal recordar que, a Catalunya, és el 40%. “L'augment de les exportacions produït per la diversificació ha contribuït en 0,2 punts percentuals anualment al creixement del PIB per capita durant la crisi. Això implica que, en cas que no s'hagi produït el procés diversificador, el PIB per capita hauria caigut un 28% més en el conjunt del període recessiu”, explica l'informe del BBVA.
Rafael Doménech, economista en cap per a les economies desenvolupades del BBVA Research, insisteix que Catalunya encara té molt camí a fer en la diversificació del sector exterior, per la qual cosa no hi ha excusa perquè el sector exterior mantingui l'acceleració un cop el consum entri en escena. Només així serà possible conservar la bona salut de la recuperació econòmica. “La millora de preus lligada a la qualitat i la productivitat han de ser permanents perquè necessitem l'impuls del sector exterior per seguir creixent i que la demanda interna s'hi sumi però no el substitueixi”, afirma. Aquestes paraules s'han d'interpretar com un toc d'alerta després que el primer trimestre la contribució del sector exterior al PIB ha estat negativa: “En la mesura que sigui passatger no ens ha de preocupar”, hi afegeix.
La depreciació de l'euro respecte al dòlar podria ajudar les empreses exportadores.
Creixement insuficient per a l'atur
El BBVA ha millorat les previsions de creixement a Catalunya, que serà de l'1% el 2014 i del 1,5% el 2015. És una correcció a l'alça que, tanmateix, no sembla suficient per avançar a la velocitat desitjable per superar el problema de l'alt nivell d'atur. Per això, Rafael Doménech reclama centrar els esforços a intensificar la recuperació i prolongar-la en el temps. Si s'aconsegueix doblar la taxa de creixement fins almenys al 2% anual, Catalunya recuperaria el nivell d'ocupació del 2007 en 10 anys.
Els països capdavanters a Europa, amb Alemanya al capdavant, van necessitar només 4 anys per aquesta fita (2007-2011) mentre que els Estats Units hi han invertit 7 anys (2007-2014). A Catalunya caldrien 18 anys (2007-2025).