La llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, es va promulgar per complir amb la transposició de la Directiva 2000/35/CE del Parlament Europeu, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat, amb la lloable intenció d'eliminar les males pràctiques de pagament i reduir els ajornaments.

Pel que fa a l'aplicació pràctica de la legislació antimorositat, un estudi recent de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, PMcM, en col·laboració amb PIMEC, va revelar que la normativa legal no ha aconseguit el seu objectiu de reduir els ajornaments de pagament. Com, a priori, la sol·licitud per part de les organitzacions patronals d'una nova norma que sancioni les empreses no desperta les simpaties de la societat, cal fer notar que el règim de sancions per incompliment dels terminis no té al punt de mira l'autònom o la petita empresa que, en la seva lluita quotidiana per sobreviure retarda el pagament d'alguna factura. Per contra, el règim sancionador està pensat per a les grans corporacions, moltes d'elles cotitzadores en borsa, que infringeixen sistemàticament i impunement l'actual legislació que limita els terminis de pagament.

Des d'una postura unamuniana, com a model legal a imitar, tenim la legislació promulgada a França, en particular la Loi de Modernisation de l'Économie més coneguda per l'acrònim LME. Aquesta legislació inclou diverses disposicions que redueixen els terminis de pagament interempresarials.

Un dels objectius més importants de la llei LME és la reducció dels ajornaments per adequar-los al context europeu, i en particular igualar-los amb els existents a Alemanya, l'etern competidor de l'altre costat del Rin. En relació al sostre legal per als ajornaments de pagament de les operacions comercials, l'art. 21 de la LME ha modificat parcialment l'art. 441-6 del Code de Commerce que dicta que el termini de pagament acordat entre les parts per liquidar les factures no pot superar els 45 dies fi de mes o els 60 comptats des de la data d'emissió de la factura. Els infractors podien ser penalitzats amb multes d'elevada quantia.

Ara bé, a pesar que els resultats d'aquestes mesures legislatives han estat molt satisfactoris, ja que en 2008, abans de la promulgació de la LME el termini mitjà de pagament a França estava en 67 dies i en l'actualitat el termini mitjà està en 52, França va aprovar la Loi n° 2014-344 du 17 mars 2014 (més coneguda com Loi Hamon) per aconseguir un major compliment dels terminis de pagament.

La Loi Hamon ha establert noves sancions administratives en cas que un comprador no respecti les normes per als ajornaments de les factures. Aquestes sancions, molt més coercitives, són de 75.000 euros quan l'infractor sigui persona física i de 375.000 quan sigui persona jurídica. A més si el conculcador és reincident, la sanció serà el doble de la multa original.

Recentment el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha demostrat un elevat nivell de saviesa en donar un gir de 180 graus a una postura política del Govern i rectificar la seva decisió del 13 de maig, quan els vots del PP van tombar la proposició de llei d'un règim sancionador presentada per CIU. Aquesta iniciativa pretenia penalitzar les empreses transgressores que no respecten els terminis de pagament legals. La sapiència del ministre Montoro queda palesada per acordar amb PIMEC i la PMcM la promulgació de mesures sancionadores als vulneradors que imposen terminis de pagament abusius als seus proveïdors i no respecten els terminis màxims establerts actualment per la Llei 3/2004 de 29 de desembre.

Tal com estan les coses, i vist el bon funcionament que ha tingut el règim de sancions a França per solucionar la situació d'incompliment de la llei, cal promulgar un règim sancionador similar al francès, ja que una norma jurídica no aplicada és sens dubte alguna cosa molt pitjor que l'absència de norma.