Explica Gon­zalo Cam­bra, direc­tor comer­cial de la coo­pe­ra­tiva de Riu­de­ca­nyes, que “això no és un cop de sort, ni de bon tros. És fruit de l'esforç d'haver por­tat a terme una estratègia cor­recta i ela­bo­rada amb cri­te­ris molt con­crets”. I és que aquesta petita coo­pe­ra­tiva (no té més de 300 socis) de la comarca del Baix Camp ha acon­se­guit tan­car un acord amb una empresa dis­tribuïdora de la Xina per expor­tar-hi, en tres anys, un mínim de 60.000 ampo­lles d'oli.

El con­tracte d'exclu­si­vi­tat sig­nat amb Far East Inter­na­ti­o­nal Tra­ding con­tem­pla l'envi­a­ment a Xan­gai (ciu­tat on té la seu la dis­tribuïdora) de suc­ces­sius lots d'ampo­lles eti­que­ta­des amb la marca Escor­nal­bou, el nom comer­cial amb què tre­ba­lla la coo­pe­ra­tiva. L'acord té vigència fins al 2016 i ha arri­bat després de dos petits envi­a­ments de prova per ava­luar l'accep­tació que podia tenir l'oli de Riu­de­ca­nyes a la Xina.

Amb el con­ven­ci­ment que hi havia una òptima capa­ci­tat de pene­tració en el mer­cat, direc­tius de Far East Inter­na­ti­o­nal Tra­ding van ser per­so­nal­ment a la coo­pe­ra­tiva per rubri­car un con­tracte que pre­veu l'expor­tació de 15.000 ampo­lles enguany (l'envi­a­ment ja s'ha fet), 20.000 ampo­lles més l'any que ve i un mínim de 25.000 ampo­lles el 2016.

Josep Maria Ser­rat és el direc­tor de la coo­pe­ra­tiva i exposa que amb aquesta ope­ració “ens ha tocat la rifa” perquè la coo­pe­ra­tiva té una capa­ci­tat molt reduïda per pro­mo­ci­o­nar-se i tro­bar cli­ents: “Els nos­tres recur­sos, tant de per­so­nal com econòmics, són limi­tats. No podem viat­jar, fem el mínim. Anem a Ali­men­ta­ria i poca cosa més.”

Apunta que el punt fort de l'oli Escor­nal­bou està en el fet que “és un bon pro­ducte i cui­dem molt la imatge, l'enva­sat i l'eti­que­tat”. Per tan­car l'acord amb el dis­tribuïdor xinès, el preu no ha estat un impe­di­ment: “El preu no els espanta perquè el nos­tre oli és de pri­mera qua­li­tat, i això té un valor afe­git res­pecte d'altres olis.”

Amb una fac­tu­ració que ronda els 8 mili­ons d'euros (mal­grat que la coo­pe­ra­tiva també toca la fruita seca, majo­ritària­ment el negoci surt de l'oli) Riu­de­ca­nyes ras­treja el mapa per tro­bar cli­ents: “Apos­tem per l'expor­tació perquè aquí al nos­tre país es con­su­meix més oli andalús que no pas català.” En aquest sen­tit, la Xina s'afe­geix a una car­peta d'expor­ta­ci­ons on ja hi figu­ren els Estats Units, Ale­ma­nya, Colòmbia, Luxem­burg, Bèlgica i Rússia.

Un 20% de tot l'oli que envasa la coo­pe­ra­tiva el ven a fora i l'objec­tiu és que la quota ten­deixi a l'alça. És la manera de soli­di­fi­car el negoci i de com­plir un objec­tiu que encara sem­bla difícil: dei­xar de ven­dre oli a doll. “Quan vens a doll, el preu el marca el qui et com­pra”, diu Josep M. Ser­rat.

Resta feina per fer perquè dels 300.000 qui­los d'oli que pro­du­eix la coo­pe­ra­tiva, 120.000 encara són venuts a gra­nel i sense marca.