EDITORIAL
Carn catalana per a països llunyans
La indústria catalana de la carn continua creixent malgrat les dificultats econòmiques. A la resta de l'Estat no és així perquè el seu model és diferent. Allà les empreses del sector estan més orientades al consum intern. A Catalunya, en canvi, hi ha moltes empreses i escorxadors que destinen els seus productes a l'exportació que, en molts casos, superen el 70 i el 80% que va a fora. Gràcies a la internacionalització el Principat ha continuat creixent en producció precisament per les exportacions. Ara Catalunya representa entorn del 35% de quota estatal del mercat de la carn en general. Si ens fixem en la carn de porc, el pes català estaria per sobre del 44%. Precisament el porcí representa el 90% de l'exportació del sector. D'aquesta xifra, el 70% el controlen les empreses catalanes. Això fa que zones d'Osona i el pla de Lleida tinguin una gran presència d'aquest mamífer. Un animal del qual sovint es diu que se n'aprofiten gairebé totes les peces per elaborar producció càrnia.
La gran novetat de l'exportació càrnia catalana darrerament és que cada vegada arriba a països més llunyans. Un d'ells és la Xina, el gegant asiàtic que ja s'ha convertit en el quart comprador internacional de productes carnis catalans. Ara ja representa el 6% de les vendes, però el sector afirma que és un país amb una gran potencialitat amb vista al futur. Cal recordar que els tres primers importadors de carn catalana són França (42%), Itàlia (15%) i Alemanya 9%. Un dels problemes a l'hora de mantenir la producció i fins i tot poder augmentar-la, en funció de les necessitats, són les traves per la gestió dels purins, ja que escanya els possibles creixements amb vista al futur.
Col·laboració o economia en negre
Les facilitats que dóna internet i les necessitats que provoca la crisi han portat a l'auge del consum col·laboratiu, del compartir béns i serveis entre particulars. Les eines a la xarxa fan molt més fàcil trobar persones que tinguin la mateixa destinació i vulguin compartir les despeses del viatge, o intercanviar habitatges per vacances. Però al darrere del consum col·laboratiu o l'economia intel·ligent entre particulars han sorgit iniciatives que només són negoci per als intermediaris sinó també per als particulars: ja no es tracta d'intercanviar béns infrautilitzats sinó de llogar-los per treure guanys que no es declaren.
El fenomen ha pres una dimensió que ha provocat vagues de taxistes, per la competència que els representa que un particular s'apunti a Uber i faci transport de persones sense pagar llicències, seguretat i impostos. I pels mateixos motius de competència deslleial els hotelers i empreses de lloguer d'apartaments turístics han aplaudit la sanció que la Generalitat ha imposat a Airbnb per facilitar el lloguer d'habitacions entre particulars.
Uns diuen que les lleis estan antiquades i que s'haurien de canviar per regular aquestes noves activitats. Altres, que és inútil intentar controlar-les. Altres, que fer d'intermediari en lloguers d'habitatges per internet no és res més que una altra forma d'intermediar, que aquesta nova competència ha de complir les mateixes normes que les agències amb oficina. L'administració té prou eines per actuar contra els que amb l'excusa de la col·laboració i la nova cultura econòmica no fan res més que treballar en negre.