Gran angular

Crisi econòmica i salut

El nombre de treballs acadèmics que han analitzat l'impacte de la crisi sobre la salut dels ciutadans a Catalunya i Espanya és força reduït. Cal destacar, però, el recent treball d'Aparicio i González publicat a principis de 2014 com a ‘Working Paper' de la BGSE. En aquest estudi, les dues autores analitzen si la caiguda als ingressos familiars com a conseqüència de la crisi s'estava traduint en nadons més petits, cosa que tindria repercussions importants a llarg termini ja que el pes en néixer és un dels millors predictors de l'estat de salut dels adults

Tot i que els prin­ci­pals indi­ca­dors de salut no estan mos­trant un pit­jor com­por­ta­ment durant la crisi a Cata­lu­nya i al con­junt de l'Estat espa­nyol, hi ha una certa pre­o­cu­pació que l'actual crisi econòmica pugui tra­duir-se en un empit­jo­ra­ment a mitjà i llarg ter­mini. La lite­ra­tura inter­na­ci­o­nal mos­tra clara­ment com, a títol indi­vi­dual, llargs epi­so­dis d'atur s'aca­ben tra­duint en un clar dete­ri­o­ra­ment de la salut, tant a nivell físic com a nivell men­tal. Alguns tre­balls recents també argu­men­ten que als països més afec­tats per la crisi s'està pro­duint un incre­ment en les taxes de suïcidi i també en les taxes de mor­ta­li­tat, però l'evidència no és sufi­ci­ent­ment clara. De fet, exis­teix tot un altre con­junt d'estu­dis que apun­ten a la situ­ació contrària: en moments de crisi, els nivells de salut no empit­jo­ren sinó que fins i tot poden millo­rar.

A Cata­lu­nya no dis­po­sem dels indi­ca­dors ade­quats per poder con­tes­tar aquesta pre­gunta de manera rigo­rosa. Ara bé, tal i com es mos­tra al gràfic, l'auto­per­cepció sobre l'estat de salut és força favo­ra­ble segons l'Enquesta de Salut de Cata­lu­nya (ESCA). Al vol­tant del 80% dels enques­tats afirma que el seu estat de salut és bo, molt bo o excel·lent, segons la dar­rera onada de l'enquesta cor­res­po­nent a 2013. Aquest indi­ca­dor mos­tra una clara con­tinuïtat en la tendència de millora obser­vada en la última dècada aug­men­tant gai­rebé 6 punts per­cen­tu­als res­pecte a l'onada de 2006. Ara bé, en trac­tar-se d'un indi­ca­dor sub­jec­tiu no resulta pos­si­ble con­fir­mar si els nivells de salut no han empit­jo­rat o si es tracta sen­zi­lla­ment d'un canvi de per­cepció davant un dete­ri­o­ra­ment d'altres entorns relle­vants per a l'enques­tat com ara el labo­ral o el fami­liar.

El nom­bre de tre­balls acadèmics que han ana­lit­zat l'impacte de la crisi sobre la salut dels ciu­ta­dans a Cata­lu­nya i Espa­nya és força reduït. Cal des­ta­car, però el recent tre­ball d'Apa­ri­cio i González publi­cat a prin­ci­pis de 2014 com a Working Paper de la BGSE. En aquest estudi, les dues auto­res ana­lit­zen si la cai­guda als ingres­sos fami­li­ars com a con­seqüència de la crisi s'esta­ven tra­duint en nadons més petits, cosa que tin­dria reper­cus­si­ons impor­tants a llarg ter­mini ja que el pes en néixer és un dels millors pre­dic­tors de l'estat de salut dels adults. Per dur a terme el seu estudi, quan­ti­fi­quen quin és l'impacte d'un incre­ment de la taxa d'atur pro­vin­cial sobre el pes dels nadons i, sor­pre­nent­ment, tro­ben que un aug­ment de 10 punts en la taxa d'atur com l'expe­ri­men­tat recent­ment va asso­ci­ada a un incre­ment del pes de 100 grams. Les auto­res ofe­rei­xen dife­rents expli­ca­ci­ons d'aquest resul­tat: en pri­mer lloc, argu­men­ten que les dones que es deci­dei­xen a ser mares durant una recessió poden tenir carac­terísti­ques par­ti­cu­lar­ment favo­ra­bles per a la salut dels nadons (majors ingres­sos, millor salut, etcètera), però aquest resul­tat no s'explica total­ment per l'efecte com­po­sició. Altres expli­ca­ci­ons d'aquest resul­tat podrien estar rela­ci­o­na­des amb el tipus de feina desen­vo­lu­pada per la mare, el seu estat de salut o el pos­si­ble canvi d'hàbits rela­ci­o­nats amb la crisi.

Con­cre­ta­ment, el menor nivell d'ingres­sos es pot tra­duir en un menor con­sum d'alco­hol i de tabac, però alhora també en menor con­sum de pro­duc­tes fres­cos. També els nivells de la qua­li­tat de l'aire han aug­men­tat degut a la menor acti­vi­tat econòmica i el fet que la nata­li­tat glo­bal hagi cai­gut dràsti­ca­ment podria fer que les emba­ras­sa­des rebes­sin una atenció sanitària de major qua­li­tat tot i les reta­lla­des.

Tal i com il·lus­tra aquest tre­ball, la relació entre salut i cicle econòmic és una relació molt com­plexa dotada de fac­tors que hi poden inter­ve­nir. Ara bé, el que és segur és que no podem afir­mar que la crisi no esti­gui tenint cap efecte sobre la salut. De fet, més que la relació a curt ter­mini que és el que podem obser­var en aquests moments, el que ens hau­ria de pre­o­cu­par és l'impacte que tindrà la crisi de 2008 a mitjà i llarg ter­mini. Aquest impacte serà major com més tri­guem a sor­tir de manera defi­ni­tiva de la crisi, però també en funció de quina sigui la res­posta de les admi­nis­tra­ci­ons en relació al sis­tema de salut.

Una relació asimètrica

Mentre que sovint als països en vies de desenvolupament un deteriorament de les condicions econòmiques relacionada, per exemple, amb factors climatològics o desastres naturals que afecten les collites s'acostuma a traduir en un empitjorament clar de les condicions de salut, als països desenvolupats, en canvi, normalment s'observa, de forma molt clara, una millora de la salut de la població si la caiguda dels ingressos és temporal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.