Crisi econòmica i salut
Tot i que els principals indicadors de salut no estan mostrant un pitjor comportament durant la crisi a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol, hi ha una certa preocupació que l'actual crisi econòmica pugui traduir-se en un empitjorament a mitjà i llarg termini. La literatura internacional mostra clarament com, a títol individual, llargs episodis d'atur s'acaben traduint en un clar deteriorament de la salut, tant a nivell físic com a nivell mental. Alguns treballs recents també argumenten que als països més afectats per la crisi s'està produint un increment en les taxes de suïcidi i també en les taxes de mortalitat, però l'evidència no és suficientment clara. De fet, existeix tot un altre conjunt d'estudis que apunten a la situació contrària: en moments de crisi, els nivells de salut no empitjoren sinó que fins i tot poden millorar.
A Catalunya no disposem dels indicadors adequats per poder contestar aquesta pregunta de manera rigorosa. Ara bé, tal i com es mostra al gràfic, l'autopercepció sobre l'estat de salut és força favorable segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Al voltant del 80% dels enquestats afirma que el seu estat de salut és bo, molt bo o excel·lent, segons la darrera onada de l'enquesta corresponent a 2013. Aquest indicador mostra una clara continuïtat en la tendència de millora observada en la última dècada augmentant gairebé 6 punts percentuals respecte a l'onada de 2006. Ara bé, en tractar-se d'un indicador subjectiu no resulta possible confirmar si els nivells de salut no han empitjorat o si es tracta senzillament d'un canvi de percepció davant un deteriorament d'altres entorns rellevants per a l'enquestat com ara el laboral o el familiar.
El nombre de treballs acadèmics que han analitzat l'impacte de la crisi sobre la salut dels ciutadans a Catalunya i Espanya és força reduït. Cal destacar, però el recent treball d'Aparicio i González publicat a principis de 2014 com a Working Paper de la BGSE. En aquest estudi, les dues autores analitzen si la caiguda als ingressos familiars com a conseqüència de la crisi s'estaven traduint en nadons més petits, cosa que tindria repercussions importants a llarg termini ja que el pes en néixer és un dels millors predictors de l'estat de salut dels adults. Per dur a terme el seu estudi, quantifiquen quin és l'impacte d'un increment de la taxa d'atur provincial sobre el pes dels nadons i, sorprenentment, troben que un augment de 10 punts en la taxa d'atur com l'experimentat recentment va associada a un increment del pes de 100 grams. Les autores ofereixen diferents explicacions d'aquest resultat: en primer lloc, argumenten que les dones que es decideixen a ser mares durant una recessió poden tenir característiques particularment favorables per a la salut dels nadons (majors ingressos, millor salut, etcètera), però aquest resultat no s'explica totalment per l'efecte composició. Altres explicacions d'aquest resultat podrien estar relacionades amb el tipus de feina desenvolupada per la mare, el seu estat de salut o el possible canvi d'hàbits relacionats amb la crisi.
Concretament, el menor nivell d'ingressos es pot traduir en un menor consum d'alcohol i de tabac, però alhora també en menor consum de productes frescos. També els nivells de la qualitat de l'aire han augmentat degut a la menor activitat econòmica i el fet que la natalitat global hagi caigut dràsticament podria fer que les embarassades rebessin una atenció sanitària de major qualitat tot i les retallades.
Tal i com il·lustra aquest treball, la relació entre salut i cicle econòmic és una relació molt complexa dotada de factors que hi poden intervenir. Ara bé, el que és segur és que no podem afirmar que la crisi no estigui tenint cap efecte sobre la salut. De fet, més que la relació a curt termini que és el que podem observar en aquests moments, el que ens hauria de preocupar és l'impacte que tindrà la crisi de 2008 a mitjà i llarg termini. Aquest impacte serà major com més triguem a sortir de manera definitiva de la crisi, però també en funció de quina sigui la resposta de les administracions en relació al sistema de salut.
Una relació asimètrica
Mentre que sovint als països en vies de desenvolupament un deteriorament de les condicions econòmiques relacionada, per exemple, amb factors climatològics o desastres naturals que afecten les collites s'acostuma a traduir en un empitjorament clar de les condicions de salut, als països desenvolupats, en canvi, normalment s'observa, de forma molt clara, una millora de la salut de la població si la caiguda dels ingressos és temporal.
