Diversos estudis convergeixen en un mateix punt: les administracions públiques no estan pagant encara dins dels terminis marcats per la llei. Un estudi recent de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) revela que el termini mitjà de pagament de les administracions de l'Estat espanyol és d'uns 111 dies, quan el termini legal és de 30 dies.

Cal fer notar que la normativa que estableix els terminis legals de pagament de la llei de contractes de les administracions ha estat sotmesa a molts canvis en els últims vint anys. Els legisladors s'han dedicat a modificar i refondre els textos legals, de manera que, si no n'ets un expert, és molt fàcil desconèixer els entrellats de la legislació. Un punt de gran transcendència per determinar el termini real de pagament és el que es denomina dies a quo, locució llatina que significa data a partir de la qual comença a comptar-se el termini.

L'antiga llei 13/1995 establia que el sector públic tenia l'obligació de pagar dins dels dos mesos següents a la data de l'expedició de les certificacions d'obres que acreditin la realització del contracte. La derogada llei 30/2007 dictava que l'administració tenia l'obligació d'abonar el preu dins dels seixanta dies següents a la data de l'expedició dels corresponents documents que acreditin la realització del contracte, i, quan no procedia l'expedició de certificació d'obra i la data de rebut de la factura o sol·licitud de pagament equivalent es prestava a dubte o sigui anterior a la recepció de les mercaderies o a la prestació dels serveis, el termini de seixanta dies s'explicava des d'aquesta data de recepció o prestació.

Amb posterioritat, la llei 15/2010 va fer importants modificacions de la llei 30/2007, i es va afegir un paràgraf que afavoria el contractista, ja que establia que quan no procedís l'expedició de certificació d'obra i la data de rebut de la factura es prestava a dubte, el termini de trenta dies s'explicaria des d'aquesta data de recepció o prestació. El reial decret legislatiu 3/2011 va ratificar l'obligació de pagar dins dels trenta dies següents a la data de l'expedició dels corresponents documents que acreditin la realització del contracte.

Ara bé, la llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l'emprenedor, va introduir uns importants canvis en la determinació de dies a quo per computar el termini de pagament. En primer lloc introdueix la norma que l'administració haurà de pagar dins dels trenta dies següents a la data d'aprovació dels documents que acreditin la conformitat amb el que es disposa en el contracte dels béns lliurats. En segon lloc la reforma legislativa estableix que l'administració haurà d'aprovar les certificacions d'obra que acreditin la conformitat amb el que es disposa en el contracte dins dels trenta dies següents al lliurament efectiu dels béns, excepte acord exprés en sentit contrari establert en el contracte i en algun dels documents que regeixin la licitació. Aquesta regla va permetre l'acord entre administracions i contractistes per allargar el període d'aprovació de les certificacions i en conseqüència el de pagament real de les factures, la qual cosa va obrir la porta a abusos contractuals, ja que no es fixava cap límit per al termini d'aprovació.

Davant les protestes de la PMcM que la llei deixava una escletxa legal que afavoria tot tipus d'abusos amb els petits contractistes, la llei 13/2014, de 14 de juliol, ha introduït un enunciat en l'article que regula el termini que té l'administració per aprovar les certificacions, frase que indica que l'acord no pot ser manifestament abusiu per al creditor en el sentit de l'article 9 de la llei 3/2004. No obstant això, l'actual norma continua deixant una via de fuita que segueix posant en risc la seguretat jurídica de la contractació pública i afavorint l'allargament dels terminis de pagament. El més desitjable per evitar abusos seria introduir un termini màxim per a l'aprovació de les certificacions que mai pogués superar els trenta dies i que no es pogués ampliar per acord entre les parts, norma que ja existeix en les operacions B2B.