La setmana passada es va presentar un dels informes que elabora regularment l'OCDE (OECD Education at a Glance 2014 - www.oecd.org/edu/eag.htm). Aquest informe se centra en l'anàlisi dels sistemes educatius dels països membres, així com en la relació entre educació i mercat de treball. Un dels titulars que he vist recollits a diferents mitjans de comunicació de l'Estat espanyol a partir d'aquest informe feia referència al fet que la taxa d'atur dels nostres graduats universitaris és el triple de la mitjana de l'OCDE. En concret, mentre que l'any 2012 la taxa d'atur dels graduats universitaris d'entre 25 i 34 anys a Espanya era del 17,6%, la mitjana de l'OCDE era del 6,0%. Si es consideren no només els graduats sinó també els màsters i doctorands, la taxa d'atur d'aquest col·lectiu era l'any 2012 el 12,5%, mentre que la mitjana de l'OCDE era del 4,8%, una mica més del doble. A partir d'aquí, la lectura que es feia de les dades en alguns d'aquests articles relacionava aquest diferencial amb la ineficiència del sistema universitari espanyol i plantejava dubtes sobre els beneficis d'estudiar a l'Estat espanyol en l'actual context. Des del meu punt de vista, i sense dubtar de la necessitat de continuar millorant la qualitat del nostre sistema universitari i de millorar el funcionament del mercat de treball, crec que cal complementar aquestes dades amb d'altres contingudes en el mateix informe i que permeten matisar les conclusions anteriors: en primer lloc, cal no oblidar que la taxa d'atur global a l'Estat espanyol l'any 2012 va ser del 22,8%, mentre que la mitjana de l'OCDE era del 7,5%, és a dir, la taxa a Espanya era més de 3 vegades la mitjana de l'OCDE. Per tant, estem davant d'un problema global i no només relacionat amb les universitats; en segon lloc, si analitzem les taxes d'atur dels universitaris a Espanya amb els dels no universitaris, la comparació no deixa lloc a dubtes sobre els beneficis de l'educació: la taxa d'atur per als individus amb educació secundaria obligatòria era del 29,3% mentre que la d'aquells que no la van completar era del 35,8%, clarament superiors al 17,6% i al 12,5% esmentats anteriorment.

L'estudi, a més, aprofundeix en altres dimensions del mercat laboral com ara treballar o no a temps complet o els nivells salarials, on la diferències, de nou, tornen a ser clarament favorables al fet de tenir estudis. Una novetat de l'informe d'enguany és que utilitzar informació d'una nova enquesta (PIAAC) realitzada per l'OCDE l'any 2012 i que, de manera similar al Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants (PISA) per als joves de 14 i 15 anys, mesura les competències dels individus adults en diferents dimensions com ara la lectura i la comprensió numèrica. L'encreuament de la informació de les competències dels individus amb la seva situació en el mercat de treball ofereix resultats molt interessants. Per exemple, entre els individus d'entre 25 i 64 anys amb estudis universitaris i major nivell de competències lectores, la taxa d'atur és del 5,7%. En canvi, per a aquells amb menors nivells de competències la taxa d'atur se situa al voltant del 9%, clarament superior al 5,7% però inferior al 12% observat pels individus amb estudis secundaris postobligatoris i un nivell similar de competències lectores. De manera semblant, els universitaris amb majors nivells de competència lectora guanyen un 20% més que els universitaris amb menors competències.

Així doncs, dir que estudiar a l'Estat espanyol no reporta beneficis des d'una perspectiva individual és una afirmació més que dubtosa. Potser és cert que en altres països els beneficis associats a la inversió en educació poden ser superiors. No hem d'oblidar que som un dels països amb un major nivell de desajust educatiu (és a dir, amb universitaris que realitzen tasques laborals clarament per sota de les seves capacitats) i amb una major precarietat laboral d'aquest col·lectiu (major incidència dels contractes temporals i a temps parcial), però tot i així les dades posen de manifest l'existència d'importants beneficis per a aquest col·lectiu, sobretot per a aquells que han sabut aprofitar més les oportunitats que els dóna el sistema educatiu per adquirir i desenvolupar majors competències. Tal com es pot veure al gràfic, la nostra estructura educativa és encara molt diferent de la dels països de l'OCDE i tot i que en els últims deu anys ens anem aproximant, encara queda molt camí per recórrer.