Acord transatlàntic: oportunitat o amenaça?
El parèntesi estiuenc ha servit per enllestir les llargues i complexes negociacions entre els membres de la Unió Europea (UE) amb vista a la renovació de l a Comissió. El nou gabinet de Juncker, que prendrà possessió al novembre, inclou una vella coneguda de l'escena europea, l'exministra sueca Cecilia Malmström, que haurà de dirigir la política comercial de la Unió els propers anys. Entre els afers calents de la comissària nòrdica hi figura la negociació de l'acord de lliure comerç amb els EUA, una iniciativa que aixeca esperances i inquietuds a parts iguals.
L'acord de comerç i inversions entre la UE i els EUA (conegut com a TTIP) representa una peça estratègica essencial en la política comercial dels dos blocs econòmics. La UE afronta problemes en la seva expansió cap a l'est, tal com s'ha manifestat a Ucraïna els darrers mesos. El conflicte esclatà precisament pel difícil encaix del país eslau entre dues unions duaneres incompatibles, la de la UE i l'euroasiàtica liderada per Rússia. Malgrat l'escenificació dels acords d'associació amb nous estats de l'est, les relacions europees amb aquella regió no passen pel seu millor moment. Els EUA, per la seva banda, es troben a Àsia-Pacífic amb l'emergent lideratge de la Xina, els acords comercials de la qual han robat el protagonisme a la llegendària iniciativa APEC, impulsada des de finals del noranta per americans i australians. Cap al sud, les també velles idees d'una zona comercial panamericana topen amb els desacords polítics amb el món chavista.
L'acord transatlàntic representa a priori una oportunitat si ens basem en les dades macroeconòmiques.
Al segon trimestre d'enguany, els EUA creixeren un espectacular 2,5%, enfront les taxes agòniques o negatives de bona part de la zona euro. El Regne Unit, el país més proper als EUA, enregistrà un creixement del 0,8%, la qual cosa fa pensar que una major integració comercial amb els EUA podria ser molt positiva. Un mercat únic transatlàntic de més de 600 milions de consumidors podria ser un revulsiu per afrontar amb garanties el repte asiàtic. No queda clar, però, si Europa esdevindrà essencialment consumidora o podrà també produir per aquest gran mercat. Un recent informe del Boston Consulting Group (BCG) confirmava la gran millora de la competitivitat industrial americana. Des del 2004, la seva aposta per fonts d'hidrocarburs autòctones i alternatives ha permès retallar un 66% els costos energètics, alhora que els laborals s'han mantingut o baixat lleugerament però amb guanys de productivitat.
A tot plegat hi hem d'afegir un dòlar feble, la qual cosa situa el cost de manufactura als EUA un 20-30% per sota de molts països europeus. En el cas dels serveis, els obstacles al mercat europeu són encara immensos comparats amb la facilitat als EUA, de manera que qualsevol empresa de l'altra banda de l'oceà serà sempre més gran i competitiva. El TTIP podria obrir, doncs, importants oportunitats a les nostres empreses, però cal que Europa sigui primer més competitiva per poder-les aprofitar. La nova comissària de comerç haurà de treballar de valent amb els seus homòlegs de mercat interior, fiscalitat i altres per tal d'enfortir la vella Europa davant el repte transatlàntic.
