Gran angular

Salou explora nous mercats al Caucas

El Patronat de Turisme ha començat la promoció a l'Azerbaidjan i l'estendrà a tota la regió.

Busquem nous segments perquè hi ha mesos amb marge de millora
Saloufest no és
un problema de vandalisme, però sí d'imatge

Un cop tancada la campanya d'estiu, molt marcada pel descens del nombre de turistes russos, Salou està definint les línies de promoció amb la novetat de l'obertura de nous mercats entre els països del Caucas. Les accions s'han iniciat amb l'Azerbaidjan, amb presentacions de l'oferta d'aquesta destinació de la Costa Daurada i amb les prospeccions per trobar socis locals amb els quals obrir un canal per portar turistes d'aquesta república exsoviètica a Salou.

L'Azerbaidjan té una població d'uns 8,3 milions de persones amb un alt poder adquisitiu, gràcies al petroli, que és la principal font de riquesa del país. Aquest mercat s'uneix al del Kazakhstan, en què van començar a treballar fa tres anys i que compta amb un vol directe setmanal que connecta Barcelona i Almaty a càrrec de la companyia aèria local Astana. La previsió és que l'any vinent l'oferta pugi a dos o tres vols setmanals. De moment, l'impacte dels turistes d'aquest país sobre el mapa de visitants de Salou és molt reduït, però al Patronat de Turisme de Salou saben molt bé el que és ser pioners en mercats inversemblants que a poc a poc acaben agafant volada.

Ho van ser fa molts anys en el mercat rus quan aquest era només una possibilitat. “Avui dia, som la destinació de l'Estat que més turistes russos porta”, subratlla Benet Presas, president del patronat i regidor de Turisme de la localitat de la Costa Daurada. De fet, i després de la forta pujada del 2013 (+28%), el segment rus es va situar amb un 19% en el segon lloc, emparellat amb el britànic i després de l'espanyol, que suposa al voltant del 40% del total. El francès estava en la quarta posició.

Tot i que encara no s'ha fet el balanç definitiu de la campanya d'estiu que ara acaba, la caiguda del nombre de visitants russos s'acosta al 20%. Amb tot, Presas pensa que l'ocupació acumulada fins a aquest moment de l'any estarà una dècima per sota de la de l'any passat en el mateix període.

L'oferta d'allotjament de la localitat ha pogut suplir en part la caiguda de l'est, amb visitants més propers com l'espanyol i el francès, mobilitzats en part gràcies a un esforç promocional de darrera hora, després de constatar que les fluixes reserves procedents de Rússia no feien presagiar res de bo. El principal factor d'aquesta davallada és la depreciació del ruble respecte a l'euro, que ha fet perdre competitivitat a les destinacions de platja europees. La crisi entre Rússia i la UE pel conflicte a Ucraïna i la decisió del president Putin de sufragar les vacances dels seus funcionaris si aquestes es fan sense sortir de les fronteres nacionals també han pogut contribuir a aquest descens, però menys.

Aquests inconvenients no fan canviar d'opinió Salou sobre la importància de mantenir els esforços promocionals a Rússia, segons diu Benet Presas.

La guerra a Ucraïna també ha afectat un mercat emergent en el qual Salou tenia moltes esperances.

Visat biomètric.

Però si hi ha un element que preocupa els responsables de turisme no només a Salou sinó a tota la indústria turística de Catalunya és el visat biomètric que ben aviat hauran de sol·licitar els turistes procedents d'aquests territoris de l'est d'Europa i l'Àsia central. Aquest tràmit d'accés a l'espai Schengen incorpora les deu empremtes dactilars i la foto de la cara del sol·licitant, fet que obliga tothom a fer el tràmit en persona. Això vol dir que per a una família amb fills (que és el patró més habitual en el cas del turisme rus), tots i cadascun dels membres hauran d'anar a l'ambaixada, consolat o oficina acreditada a demanar el visat. Presas pensa que serà una complicació més que no tenen altres destinacions que són competència directa. “Serà un xarampió que hem de passar”, es lamenta.

Familiar.

Salou també va ser pionera a adaptar-se al turisme familiar. Va ser la primera localitat catalana a obtenir la certificació del govern català, i compromet la destinació i les empreses locals a complir un seguit de requisits amb aquest objectiu. “És com elevar el llistó de l'exigència”, afirma Presas. Actualment el 70% dels clients de Salou entren en aquesta categoria.

D'altra banda, els visitants de la tercera edat, a través de l'Imserso, ajuden a mantenir l'activitat en mesos de menys intensitat. El mateix que els joves que participen en el polèmic Saloufest, una celebració d'universitaris britànics i irlandesos suposadament esportiva però que acaba derivant en una disbauxa nocturna d'alcohol, sexe i salts des del balcó dels hotels. El regidor de Turisme de Salou pensa que s'han exagerat i distorsionat els problemes que comporta aquest esdeveniment, perquè, assegura, no genera accions vandàliques. Presas ho atribueix a una lectura esbiaixada a partir d'esquemes culturals locals de la forma de divertir-se que tenen els joves britànics.

No obstant això, reconeix que el Saloufest és un problema d'imatge greu per a la localitat, amb repercussions negatives sobretot per al públic espanyol i no tant per a l'estranger. Però l'Ajuntament veu que no pot limitar la iniciativa privada. Les autoritats locals preveuen que el fenomen es vagi esvaint a poc a poc i, de fet, ja hi ha indicis que apunten en aquest sentit, segons diu Presas.

L'estratègia turística de Salou no és tant combatre l'estacionalitat com incrementar els nivells d'ocupació en els mesos en què hi ha marge de millora. Actualment la temporada alta va de finals de maig a finals de setembre. Els mesos immediatament anteriors i posteriors poden millorar amb accions de captació d'alguns segments: vacances escolars a Europa, turisme esportiu, etc.

Els projectes de BCN World i Ferrari Land també han d'ajudar en la consecució d'aquest objectiu. Ara bé, l'Ajuntament de Salou valora especialment el parc de l'automobilística italiana, perquè incorpora una marca de reconeixement mundial i perquè es veu com un projecte sòlid; de fet, les obres han de començar el mes vinent per entrar en funcionament el 2016. “Pensem que BCN World té un punt feble en el finançament de la inversió”, diu Presas.

Salou és la segona localitat catalana que més percep per la taxa turística, després de Barcelona: uns 800.000 euros el darrer any. El pressupost de promoció és de 2,5 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.