Esprémer-ne tot el suc, o el llibre com a artefacte multimèdia. Ja fa temps que el llibre es considera des de totes les seves derivades, que inclouen l'adaptació cinematogràfica, la sèrie televisiva, el videojoc o la web de fans, però és ara, i així ho hem vist en aquesta 32a fira internacional del llibre, Liber, que s'interpreta com possiblement l'única sortida per sostenir el negoci editorial que, no ho oblidem, enguany a l'Estat espanyol només caurà entre un 5 i 7%, dins d'una desencoratjadora seqüència de cinc anys en què ha perdut un 40% de les vendes.

El futur, o potser ja hem de dir el present, és “explicar històries a través de diverses plataformes sense que siguin redundants i comptant amb la participació del receptor en l'experiència”, com diu Roger Casas-Alatriste, expert a difondre continguts digitals des de la tasca que ha desenvolupat a Columbia Tristar Home, Sports Ya! o MobuzzTV. Casas-Alatriste defensa que ara cal entendre que “un llibre, la pel·lícula que l'adapta o el joc són històries que s'han de complementar, no com abans, una suma de parts que no era satisfactòria”. Tot recollint les ensenyances del guru Henry Jenkins, professor del MIT i Berkeley que ha teoritzat sobre com la gent s'ha apoderat de la comunicació de masses a través d'internet, aquest expert fa la interrogació clau: “Com podem aprofitar aquest moment en què la gent pren el poder de les coses per generar històries?” Un exemple de com perllongar la cadena transmèdia, és a dir, crear una plataforma nova, el trobem en el fenomen Harry Potter, en què la sèrie de llibres ha donat lloc a adaptacions cinematogràfiques d'èxit i videojocs, però també a adaptacions teatrals a l'escola i còmics dibuixats pels mateixos fans. Així doncs, no és estrany que la mateixa J.K. Rowling hagi decidit crear Pottermore, un web concebut com una mena de pati de col·legi on els fans concorren per donar encara més angles a les històries del jove mag. Però potser tampoc hem de caure en idolatries: a finals dels setanta, l'Editorial Bruguera ja feia projectes transmèdia, com una adaptació en fotonovel·la de la pel·lícula Grease, i amb resultats al mercat gens negligibles.

Quan es parla del complex maridatge del llibre amb el món digital, potser es confonen els termes. “No és que hi hagi una revolució digital, sinó en la distribució”, com diu Juan Morali, productor de transmèdia a Dr. Troy. Morali creu que cal superar el fins ara “festeig fred” entre llibre i televisió, per anar molt més enllà, i hibridar no només a partir del llibre, sinó també des d'un altre suport. Un cas en què Morali ha tingut una part activa és el de la sèrie història Isabel, demostració que “si els llibres es venen menys, i les sèries de televisió es venen per menys, l'edició i l'audiovisual no han de dividir forces, sinó unir-les.” En el cas esmentat, la sèrie ha generat, després d'un llibre sobre el guió i un llibre de rutes turístiques, un assaig divulgatiu per a iPad, il·lustrat amb imatges de la ficció televisiva. Morali té molt clar que amb aquesta mena d'hibridacions, “en haver-hi una finestra conjunta, la vendes del llibre es poden disparar en edicions posteriors al trasllat a la televisió: amb la sèrie El temps entre costures, de María Dueñas, va vendre cinquanta mil exemplars més. La retroalimentació és innegable.”

A més, la hibridació permet l'aproximació al natiu digital preadolescent, que ha de ser el suport del mercat els anys a venir. Segons Nielsen, si el 2011 la versió electrònica del llibre infantil suposava el 7% de tot el segment, l'any 2013 ja era del 15%. I les enquestes, del 2013, reflecteixen que un 21% dels adolescents s'estimen més l'e-book.

Tanmateix, hem de ser prudents sobre aquesta suposada emergència de la lectura electrònica. En les dades que ofereix Rüdiger Wischembart, expert en mercats editorials internacionals, si bé és clar que el llibre electrònic creix amb fermesa als EUA, on suposa un 21% del mercat, o el Regne Unit (25%), no supera la condició de residual a França (2-3%), Itàlia (4-5%) o Espanya (5%). Segons Wischembart, a mercats com ara l'espanyol i especialment el francès, on un e-book encara costa 20 euros, “les editorials han construït un mur de defensa del llibre de paper a través del preu, una estratègia arriscada, perquè on només pot créixer el sector és en el segment del llibre electrònic.” I un preu alt pot tenir un efecte nefast: l'alt preu de la versió electrònica de les esperades memòries de Valérie Trierweiler fa alenar la descàrrega en pocs dies de 100.000 còpies pirates. En el cas del nostre mercat, aquest estatisme del llibre electrònic cal atribuir-lo, segons Núria Cabutí, consellera delegada de Penguin Random House, al fet que “la pirateria ha entrat amb molta força: si la filial espanyola del 2010 ençà ha incrementat en un 25% les vendes d'e-book, a Alemanya s'han duplicat”. Per la seva banda, Jesús Badenes, director general de la divisió editorial del Grup Planeta, creu que caldrà, de totes totes, “corregir l'IVA, ara del 21%, si volem fer realment competitiu el llibre electrònic a casa nostra.”

Wischembart anota que allà on ha plantat arrels sòlides “l'e-book no és cosa de frikies, sinó de lector experimentat, amb èxit entre les dones, amb especial força en gèneres de ficció com els de fantasia o romàntic, on ja suposa el 50% de les vendes.” I no són pas romanços els 2.655 milions d'euros que l'e-book ofereix a Penguin Random House o els 2.655 milions a Hachette. I tornant a l'esfera transmèdia, val a dir que als EUA, la darrera versió cinematogràfica del clàssic de Scott Fitgerald El Gran Gatsby va comportar que el 50% de les vendes d'aquest clàssic long seller es fessin ara en la versió digital.