Un devessall de dades per absorbir desocupats
L'ISDI assegura que l'anàlisi de dades massives (‘big data') és un negoci que té manca de personal
Saber gestionar el volum d'informació que surt dels telèfons o dels webs serà clau
Aquest sector té una demanda de 10.000 professionals a la zona de Barcelona
Marc Gascons és el responsable de la cuina d'Els Tinars, històric i reputat restaurant (una estrella Michelin) situat a tocar de la carretera que porta a Platja d'Aro, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. En diverses ocasions Gascons ha explicat que la situació de l'establiment no és casual sinó que el seu avi va dedicar un mes a comptar els cotxes que passaven per aquell punt abans de decidir que, efectivament, era un enclavament òptim per obrir-hi un local de menjars, perquè el trànsit era dens i constant.
L'anàlisi de dades amb l'objectiu de treure el màxim rendiment d'un negoci no és cap invenció de l'era digital, però les noves tecnologies sí que han possibilitat obtenir un ampli assortit d'informació i poder-la escrutar al màxim. A dia d'avui ja no seria necessari seure en un voral de carretera per avaluar la incidència del trànsit en un determinat punt, esdevé molt més senzill fer el càlcul a partir dels senyals dels telèfons mòbils que han passat per aquella zona concreta.
Senzill i exacte. És difícil d'esbrinar quanta gent va dins de cada cotxe però, en canvi, cada telèfon equival a una persona i, a més, si es filtren les dades pel sedàs d'un programa informàtic específic hi ha moltes possibilitats de tenir informació sobre quin tipus de persona es tracta (home, dona, edat i nacionalitat) i, fins i tot, de saber quins gustos i preferències té.
Res no tornarà a ser igual.
L'estudi alerta falta bagatge a la fórmula: “malgrat que la lògica podria fer pensar que, quan una decisió s'ha pres en base a la ciència i no en funció del que digui el cor es tindrà una gran recompensa en forma de productivitat i innovació, els estudis fets fins ara parlen de guanys extra de l'1% al 5%”. No és un guany espectacular, però és que l'anàlisi de dades està en edat de creixement i no ha fet ni la primera comunió.
Demanda.
El directiu de Google va insistir que els 10.000 gestors digitals requerits només servirien per cobrir la demanda per a un any i es va atrevir a posar de manifest que “si parlem de 10.000, estem sent conservadors”. Es tracta de trobar treballadors hàbils amb el desenvolupament d'aplicacions i funcionalitats relacionades amb l'anàlisi de dades massives de les coses amb internet i telefonia mòbil. Són les tres activitats que, actualment, capitalitzen el gros d'aquesta demanda ingent de personal. El càlcul de l'ISDI s'emmarca dins una previsió de més abast en què es parla de la necessitat de trobar 100.000 perfils d'aquest tipus per donar abast a les necessitats que les empreses de l'Estat espanyol aniran tenint en els propers dos anys.
Formació.
Javier Rodríguez Zapatero exposa que “accedir a la informació cada dia és més barat”i tot i que va que va admetre que el maremàgnum de dades pot “aclaparar”, cal saber “convertir el big data (dades massives) en good data (bones dades). És a dir, saber-ho transformar en quelcom que sigui comprensible i aplicable al món de les persones i dels negocis. Perquè això és imparable”.
Va ser un rebombori quan, fa més de dos anys, la cadena nord-americana de supermercats Target va publicar un estudi en què assegurava ser capaç d'encertar quan una clienta està embarassada (a Target van constatar que, entre d'altres, es compren quantitats ingents de cremes sense aroma). Llavors ja es va alertar sobre els perills per la intimitat de les persones. “La privacitat s'acabarà reduint a tenir o no el permís de l'usuari”, sentencia Rodriguez Zapatero.
La bola de neu tot just comença a rodar
L'esfera esportiva va ser la primera de promoure aparells que anaven equipats amb uns sensors capaços de mesurar la quantitat de quilòmetres recorreguts, el ritme cardíac, la posició geogràfica o l'altimetria. Els mesuradors (ja siguin braçalets, rellotges o cintes) s'han multiplicat i ja no només es tracta de comptabilitzar les gestes i poder-les penjar a les xarxes socials sinó que s'han convertit en aparells multifunció que es presenten com a vetlladors de la salut.
Tot deixa rastre, i recopilar aquesta informació i saber-la analitzar és clau per poder-hi fer negoci –quantes empreses no pagarien per saber els hàbits i gustos del client potencial?
Però, l'esclat de l'anàlisi de dades massives encara no s'ha produït. La raó, pels estudiosos de l'evolució tecnològica, és pel fet que molts aparells que controlen l'activitat humana no estan integrats de manera natural en el dia a dia sinó que ha de ser l'usuari qui se'ls posi i els activi. D'aquesta manera el salt (i l'allau de dades) vindrà quan no depengui de la voluntarietat de l'usuari. Per exemple, en sensors col·locats en el cinturó de conduir (capaços de predir un atac de son o un problema cardíac) o en teclats d'ordinador que no deixen comprar per internet quan detecten que es va begut.