opinio

editorial

Un país més envellit per la crisi

Amb la poca feina que hi ha, la inversió dels fluxos migratoris que ha portat la crisi pot ser rebuda amb alleujament pel que representa de menor despesa social, però l'avantatge d'aquesta conseqüència a curt termini és molt minsa en comparació amb els inconvenients que sorgiran a llarg termini. El problema no és la disminució actual del consum que representa la pèrdua de població -gent sense ingressos no pot gastar gaire-, sinó que més tard o més aviat la crisi passarà i l'economia catalana tornarà a necessitar mà d'obra estrangera, perquè l'augment de l'esperança de vida i una taxa de natalitat de les més baixes del món aboquen cap a un país amb molts vells per mantenir i pocs joves per mantenir-los treballant.

D'aquí a deu anys farà falta mà d'obra qualificada, però no es pot confiar que quan arribi el moment vingui. El que s'ha d'esperar és que la recuperació arribi com més aviat millor, perquè així hi haurà més possibilitats que tornin els immigrats que han tornat al seu país perquè han perdut la feina. Una feina per a la qual s'han capacitat en els anys que aplaudíem la seva arribada perquè compraven pisos i equilibraven el sistema de pensions amb les seves cotitzacions. Si la crisi dura gaire, aquests treballadors formats ja no tornaran, s'haurà llençat una inversió i s'haurà de començar de zero. De la mateixa manera, a mesura que el temps passi serà més improbable el retorn dels catalans amb alt nivell de formació que han hagut de marxar a l'estranger a buscar-se la vida. Són més de 50.000 joves que no tornaran si aquí no troben feina, i encara que en trobin potser es quedaran on són, si no canvien les polítiques de salaris mínims aprofitant que a l'atur hi ha cues llargues.

Subvencions de la UE per a les pimes

El teixit empresarial català gaudeix de bona salut. La prova d'això és que les petites i mitjanes empreses adreçades a la innovació han estat ben considerades des d'Europa. De fet, set empreses catalanes formen part del grup de 155 pimes europees que rebrà les primeres subvencions de l'Instrument Pime, gestionat per la Comissió Europea, i que disposa d'un pressupost de 3.000 milions d'euros per ajudar les companyies innovadores a créixer. Cal tenir present que en la primera tanda s'havien presentat més de 2.600 iniciatives. En aquesta edició presentem un reportatge en què expliquem les característiques de les set pimes que formaran part del programa comunitari. Tot i la crisi, molts emprenedors i creadors d'iniciatives tecnològiques no han defallit i insisteixen a tirar endavant amb projectes interessants. Aquestes pimes tenen la possibilitat de rebre fins a 2,5 milions d'euros cadascuna per desenvolupar els projectes de nous productes. La qualitat d'aquestes empreses, i per extensió la resta del teixit empresarial, confirma l'interès de capital risc estranger per al mercat català. Les recents compres d'Establiments Miró per Springwater i de PPT per Urdaneta així ho demostren. Precisament aquesta setmana també fem un reportatge en les pàgines següents en què expliquem aquestes operacions. En qualsevol economia el que cal és que les empreses que la formen siguin imaginatives, treballin amb rigor i se sàpiguen adaptar. També és agraït poder tenir accés a alguna subvenció comunitària si el projecte és impecable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.