ANTON PONT
EXPRESIDENT DE GRUP BORGES I PRESIDENT D'HONOR DEL CONSELL INTERNACIONAL DE LA FRUITA SECA (INC)
“La majoria d'empreses familiars catalanes som reticents al soroll”
Catalunya té difícil competir amb altres països productors de fruita seca
Des de l'INC,
en la problemàtica de preus o de costos no hi entrem
en la problemàtica de preus o de costos no hi entrem
El que acaba fixant el preu
és la llei de l'oferta i la demanda
és la llei de l'oferta i la demanda
L'empresari prou feina té amb la seva activitat i amb la seva responsabilitat
L'empresari
ha de ser
fidel a si mateix i tenir uns principis
ha de ser
fidel a si mateix i tenir uns principis
Manar és un art, deixar de manar arriba i
no tothom sap abandonar
no tothom sap abandonar
Anton Pont deixa clar que l'entrevista la concedeix en qualitat de president d'honor del Consell Internacional dels Fruits Secs (òrgan amb competències mundials en el sector i que té la seu a Reus) i que no pensa parlar de Borges perquè està retirat i l'etapa en què portava les regnes de la companyia és ja una etapa passada.
No parlarem de Borges, doncs.
És un fet típic català, això de no voler parlar de l'empresa. Normalment la majoria d'empreses familiars catalanes som reticents a fer soroll. Ja ho deia l'Isidre Fainé, de la Caixa, que “el soroll no fa bé i el bé no fa soroll”.
En un acte públic vostè va dir que malament rai si els empresaris han d'opinar de política. Ho continua pensant?
Els empresaris el que hem de fer és crear llocs de treball, desenvolupar l'empresa i intentar donar-hi rendibilitat i, llavors, estar bé amb els polítics de torn.
Això de no fer soroll també passava en el món de l'esport, però en l'última manifestació de la Diada Xavi i Piqué, del Barça, van deixar clar la seva posició.
I els Gasol també ho han fet.
Exacte. No creu que s'ha anat evolucionant i que la classe empresarial també opinarà sense manies?
No ho sé.
És alguna classe de por, el que no deixa opinar?
No. En tot cas és la prudència. L'empresari, i ho dic jo que fa anys que no estic en actiu, prou feina té amb la seva pròpia activitat i responsabilitat. Sobretot, en un món canviant i en crisi com aquest.
Diu que ja fa anys que no està en actiu. És més difícil manar o deixar de manar?
Les dues coses són difícils. Manar és un art, deixar de manar arriba i no tothom sap abandonar. Però és que les facultats disminueixen, és un fet.
Costa de saber veure el moment?
És clar, però els fets t'hi porten. L'important és l'estructura mental i trobar altres coses que omplin la vida.
És més difícil ser empresari l'any 2014 o el 1964?
Ara és més difícil. A part de la crisi, l'entorn és molt més competitiu. A nivell d'estudiant, hi ha molts més coneixements i, teòricament, hauria de ser més fàcil, però és que la competència ha augmentat molt.
La principal virtut d'un empresari d'èxit?
Ser fidel a si mateix i tenir uns principis. Un dels millors consells que em va donar el meu pare va ser “has de ser honest fins i tot per egoisme”.
Però hi deu haver situacions de la dinàmica empresarial que fan difícil seguir els principis?
Evident. Però és llavors quan s'han de tenir principis. Quan va haver-hi el tema de l'oli de colza era difícil no entrar en aquell joc perquè els que feien mescles treballaven amb uns preus imbatibles. O aguantaves ferm o queies en la temptació. Quan es va descobrir el problema, les marques que ens havíem mantingut impol·lutes vam revalorar-nos, però ens havia tocat patir durant uns anys. A la llarga va ser positiu i, a més, no oblidem que poder dormir tranquil a la nit no té preu.
Parlant de valor, vostè que és el president d'honor del Consell Internacional considera que és un bon moment per al sector de la fruita seca?
En 10 anys s'ha doblat la producció total de fruita seca a nivell mundial i se n'ha multiplicat per cinc el valor.
Creixement en temps de crisi?
És indubtable que el sector ha anat a més. Haver estat capaços de demostrar els efectes de la fruita seca per rebaixar el colesterol, per regular el tema cardiovascular o la diabetis ha estat molt positiu. S'han fet estudis científics per demostrar que els fruits secs són realment beneficiosos per la salut.
Catalunya és un actor protagonista, dins d'aquesta indústria?
En avellana i ametlles sí que té cert protagonisme i, també, hi ha alguna empresa important situada aquí. Però el que és digne de destacar és que la organització mundial que agrupa tots els operadors del món és a Reus.
Per què a Reus?
Les primeres trobades del sector les vam fer aquí i en el seu dia vam demostrar que aquí podíem organitzar congressos amb èxit. A més, també vam demostrar que s'hi podia instal·lar el secretariat permanent del Consell sense necessitat d'haver de fer front a un gran cost econòmic
Això no hauria de ser un puntal perquè Catalunya agafés més pes dins el sector o continua sent missió complicada competir amb Califòrnia i Turquia?
Som una part alíquota, tant a nivell de producció com a nivell de consum. Però l'associació és present a 60 països d'arreu del món i la seva missió, al cap i a la fi, és coordinar estadístiques, vetllar per les mesures de controls sanitaris, adoptar normativa i directrius de la Unió Europea i organitzar la trobada anual.
I en aquestes reunions i congressos que fan, detecta marge de creixement per a Catalunya o estem en els nivells que estem i difícilment es pot anar a més?
Per producció, és difícil de competir amb altres països productors. En consum, sí que es va augmentant, en bona part gràcies a tot el que s'ha generat al voltant del concepte de la dieta mediterrània.
Ho veu complicat perquè aquí els cultius tenen uns rendiments limitats?
Exacte. I, a més, és difícil competir amb països que tenen els costos més baixos.
Havent-hi la seu del Consell Internacional aquí, pot sorprendre el fet que, tot just fa unes setmanes, es repetissin les queixes per una manca de regulació dels preus de mercat de l'avellana i l'ametlla a la llotja de Reus. Es repeteix arreu, aquesta queixa dels productors?
La nostra activitat, més que entrar en la tipologia o característiques que es donen en cada país productor, consisteix a cuidar-nos dels temes genèrics i estadístics. Tenim la missió de desenvolupar i invertir en recerca per demostrar els beneficiosos efectes de la fruita seca, cosa que és molt positiva per a tothom. En el problema de preus o de costos, no hi entrem.
Aquí la cotització és més baixa que en altres mercats. Per què?
Normalment, el que acaba fixant el preu és la llei de l'oferta i la demanda. El que passa és que tothom defensa la seva posició, és respectable i comprensible.
Vol dir que hi ha poc a fer?
A veure, Turquia remena 600.000 tones anuals de fruita seca i Catalunya, 40.000. Entendrà que, amb aquests números, és complicat.
Quantitat a part, també se'ls paga més car.
Tenen demanda perquè se'ls pagui el preu que se'ls paga.
Els principals països productors que suposen una competència per a Catalunya, quins són?
Turquia acapara el 60% de la producció mundial d'avellanes i els Estats Units, concretament Califòrnia, és potent en nous, ametlles i pistatxos. I quant als pistatxos, també empeny fort l'Iran. Els anacards són cosa de l'Índia, Sud-àfrica i el Brasil, i les macadàmies són de Hawaii, Austràlia i Sud-àfrica.
I aquí només avellana i ametlla?
I alguna cosa de nous. Això, si parlem en termes de producció perquè, pel que fa a consum, la tendència es va desenvolupant cap a nous conceptes.
Una multinacional fortament consumidora de fruita seca, ja sigui del ram de la xocolata, de la pastisseria o dels cereals, pot tenir més interès a comprar avellana turca que catalana? Té més qualitat?
Això és una qüestió d'apreciació. Depèn dels anys i de les collites. És com preguntar si les taronges són millors les d'aquí o les d'allà. El consumidor valora el que valora.
Per producció, ha quedat clar que és complicat que Catalunya guanyi pes, i per qualitat?
En qualitat s'ha millorat, és indubtable.
I es van abandonant cultius?
És llei de vida. Depèn de com estiguin les finques, si tenen arbres més joves o arbres més vells. Està clar que 20 anys enrere hi havia més hectàrees de cultiu que ara.
“Adaptar-se a una Catalunya independent? I per què no? L'empresari s'ha d'adaptar al canvi”
Anton Pont és un empresari d'èxit que, des de la relaxada perspectiva que li dóna el fet d'haver passat a un segon pla en la gestió executiva de l'empresa, dedica esforços a promocionar accions i iniciatives per mirar de donar un retorn a la societat. La Fundació Gresol, que ell mateix presideix, n'és un exemple. Pont explica que en el marc de la fundació s'organitzen “conferències i ponències en què es conviden experts en economia i en el món de l'empresa. A més, es tracta de donar oportunitats per fer networking”.
Ja no hi ha l'empresari que diu que ningú no li ha d'ensenyar res?
“Sí, pot ser que encara en quedin però cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de formació permanent. Si no t'adaptes al canvi dels temps estàs sentenciat”.
En aquest sentit, es remunta a Darwin per recordar l'evolució de les espècies: “Ni els més forts ni els més grans són els que han perdurat, sinó que ha estat cosa dels que s'han sabut adaptar.” Té clar que saber-se adaptar a una situació no garanteix sapiència total en la gestió dels canvis però que cal cintura perquè “tot canvia. La política, l'economia, els costums”.
La classe empresarial s'adaptaria a una Catalunya independent?
“I per què no? L'empresari s'ha d'adaptar al canvi, això és evident”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.