Gran angular

La Fundació CIM amplia instal·lació per la demanda d'impressió en 3D

La institució crea i ven màquines de fabricació additiva d'ús domèstic. Transferència. La missió del centre és acostar l'R+D+I de la Universitat al teixit industrial

Les noves oficines d'Esplugues seran provisionals fins que se'n trobin al campus de la UPC

A la Fundació CIM, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i especialitzada en transferència tecnològica, hi ha impressores en 3D de gran format que es fan servir per encàrrecs que arriben provinents d'empreses. Per fer una maqueta o prototip, construir peces complicades o produir tirades curtes d'articles, s'utilitza cada cop més la fabricació additiva, és a dir, la impressió en 3D. Aquesta fundació té la maquinària més capdavantera. Però aquesta tècnica ha traspassat els límits del sector industrial i també s'ha començat a aplicar a altres àmbits com ara la salut o la cuina. I, fins i tot, ha arribat a algunes llars.

Conscients de l'atractiu social de la tecnologia i de les possibilitats de desenvolupament de la impressió 3D domèstica, fa dos anys que la Fundació CIM va decidir explorar aquesta via. Va dissenyar una impressora 3D que podien fer servir particulars i va començar a vendre'n. Per fer-ho, al centre que ocupen al campus de la UPC hi ha el que ells anomenen “granja d'impressores”. No és sinó un lloc amb diverses impressores en actiu i en què constantment estan fabricant peces que han de servir per construir altres impressores.

Des de llavors, la Fundació CIM ha venut unes 700 màquines per imprimir en 3D a casa. I això, malgrat no tenir una xarxa comercial –volen estar centrats en la recerca i la transferència tecnològica i no tenir despesa en altres àmbits–. Sí que fan difusió pública i organitzen jornades en què els compradors poden aprendre a mutar les peces de la impressora i a fer-la servir. Les màquines que fabrica la Fundació CIM també es venen a Finlàndia, Suïssa i el Perú, on tenen distribuïdors.

Segons Felip Fenollosa, director general del centre, el cost de la impressora domèstica pot vorejar els 540 euros. Fenollosa admet que hi pot haver un cert efecte bombolla amb la impressió en 3D, però assegura que és una tecnologia que “ha vingut per quedar-se”. I hi posa exemples per fer-ne un ús particular, que van des de la fabricació d'una peça trencada d'un electrodomèstic que es vol reemplaçar fins a la creació, per part d'un metge, de peces ortopèdiques adaptades a cada pacient. “És molt senzill i accessible”, comenta el director general del centre adscrit a la UPC, fent referència a la impressió en 3D a aquest nivell.

De moment, l'èxit de l'aposta de la fundació, que no dedica els beneficis que en treu de les vendes a autofinançar-se, és tal que ha hagut de llogar unes oficines a Esplugues de Llobregat per continuar fent la fabricació de màquines d'ús domèstic. Es tracta, segons Fenollosa, d'una solució temporal, perquè la intenció és ampliar les seves instal·lacions a dintre mateix del campus de la UPC.

Mitjancer.

Malgrat aquesta experiència puntual amb la tecnologia d'ús domèstic, la Fundació CIM es dedica, fonamentalment, a acostar la Universitat i la recerca que s'hi fa al món de l'empresa. La missió és transferir coneixements d'enginyeria i gestió de la tecnologia i facilitar eines a les empreses i els professionals per permetre'ls millorar els processos de fabricació. En definitiva, pretén contribuir a fer que el teixit industrial català pugui aconseguir la màxima competitivitat tecnològica.

I això es fa des de tres àrees d'actuació. La primera, la formació que, per la crisi, ha notat una creixent demanda. “Fem una formació molt tecnològica, que molt poca gent pot fer. De vegades, som l'única opció”, diu Fenollosa. La Fundació CIM imparteix màsters, postgraus i cursos orientats a transmetre les últimes novetats en els processos tecnològics als alumnes i a capacitar-los en el que les empreses demanen. En aquest sentit, segons el director general de la fundació, els programes es dissenyen a partir de les necessitats professionals que detecten en les empreses de l'entorn.

Aquesta constatació també és clau per gestionar la borsa de treball. “Ajudem les empreses a trobar persones formades a la Universitat que li puguin encaixar”, explica Fenollosa, que hi afegeix que, si cal, donen a aquesta persona la formació i adaptació tecnològica perquè sàpiga fer el que l'empresa necessita.

Finalment, la fundació ofereix serveis relacionats amb la tecnologia més capdavantera a les empreses -majoritàriament tenen demandes de companyies catalanes, tot i que també n'hi ha alguna d'Aragó o del País Valencià-. El centre disposa de maquinària molt avançada i de referència internacional, tant de fabricació additiva com sostractiva, i el posa a disposició de les empreses perquè la facin servir en els seus processos.

En aquesta àrea, el futur de la fundació també sembla molt lligada a la impressió en 3D, un terreny en què el nou pla estratègic que s'està elaborant recomana focalitzar-se.

La fita

Tecnologia al servei de la salut

Més enllà de l'ús industrial, la impressió en 3D es podria convertir en una revolució en l'àmbit de la salut. La Fundació CIM va participar en el procés de construcció de prototips, que va permetre que aquest estiu l'Hospital de Sant Joan de Déu operés un nen amb un tumor que es considerava inoperable. Es van fabricar maquetes que van permetre que abans s'assagés la intervenció per reduir-ne els riscos. La fundació i l'hospital han mantingut els contactes per aprofundir en aquesta via i desenvolupar una tecnologia que permeti construir els prototips amb el realisme que demanen els cirurgians.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.