Opinió

Vents des d'Europa

Com reaccionarà Alemanya a unes revisions a la baixa de les seves perspectives de creixement que la situen, el 2015, amb una taxa per sota de l'espanyola?

Fa pocs dies l'FMI va esgotar pràcticament els qualificatius per descriure amb extrema cautela les perspectives de l'economia mundial i en particular les d'Europa. La reiteració de termes com ara creixement mediocre o la llista de núvols per al conjunt de l'economia mundial s'afegeixen a la presència que han adquirit als documents oficials els temors d'un estancament secular presentats per Larry Summers en una conferència al mateix FMI el novembre passat. Des de la perspectiva europea, les previsions per a la zona euro no tan sols són les més baixes de totes les grans regions de l'economia mundial –un modest 0,8% pel 2014, per sota de l'1,8% previst pel conjunt de les economies avançades i del 3,3% pel total de l'economia mundial–, sinó que, a més, han experimentat la revisió a la baixa més notable respecte a les expectatives anteriors.

És cert que la revisió a la baixa de les previsions afecta Alemanya, França i Itàlia, mentre que per a l'Estat espanyol la xifra es mou una mica a l'alça. Semblaria que s'han invertit les posicions dels últims anys i que el paper de baula feble dins del conjunt de l'economia europea va per rotacions, com ja fa anys explicava Olivier Blanchard, abans de ser nomenat economista en cap de l'FMI. A casa nostra la situació combina un cert optimisme oficialista amb constatacions que el ritme de millora és encara substancialment inferior al necessari per generar nova ocupació al ritme socialment desitjable, i amb preocupacions per la forma encara molt asimètrica amb què es distribueixen els que podríem anomenar els dividends d'una recuperació que no acaba d'arribar al conjunt de la societat. I encara que els nous escenaris donen més pes a la demanda interna, cal recordar que l'aposta per un nou model productiu més orientat als reptes de l'economia global del segle XXI té un ingredient essencial en una més gran i millor connexió amb les demandes externes que ara es veuen afeblides, especialment les provinents dels nostres mercats més naturals i propers com són els europeus. Un important risc addicional en aquesta situació seria aprofitar l'avinentesa per retrocedir en la solidesa amb els compromisos amb un model productiu més sòlid i adaptat als paràmetres requerits al segle XXI i buscar fórmules que se semblin massa a les que es van implementar en el camí que ens va portar a la crisi.

Però cal estar atents a un element nou que tindrà un paper cabdal: com reaccionarà Alemanya a unes revisions a la baixa de les seves perspectives de creixement –de mig punt pel 2014-, que la situen, segons l'FMI, el 2015, fins i tot amb una taxa per sota de l'espanyola? Fins ara Alemanya s'ha resistit, sota la cuirassa d'una ortodòxia que ha imposat també a la resta de socis de la zona euro i del conjunt de la UE, a l'adopció de polítiques més expansives, per a les quals disposa de marges de maniobra molt més importants que la resta de països europeus. Alguns havien advertit que Alemanya no podia continuar afeblida amb mesures contractuals a la resta de socis europeus confiant que les exportacions alemanyes a la resta del món podien substituir la més baixa capacitat d'absorció que imposaven a Europa. Molts havien demanat (des del sud d'Europa, però també des de l'FMI i des del G-20) a Alemanya que contribuís a un reequilibri simètric a Europa i al món, complementant la disciplina que hem hagut d'aplicar els que havíem incorregut en seriosos dèficits exteriors abans de la crisi amb mesures expansives que es podien permetre els que havien acumulat uns superàvits notables. Fins ara els arguments de coordinació internacional no han servit per induir a una resposta més expansiva d'Alemanya. Potser ha arribat el moment que els alemanys facin finalment per la via de les pròpies urgències internes el que no han volgut fer per responsabilitat a escala europea i global.

Els efectes econòmics positius que això podria tenir a casa nostra no ens han de fer perdre de vista les febleses institucionals europees que aquesta dinàmica continuaria reflectint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.