opinio

“Houston, tenim un problema”

Aquesta frase ens va quedar gravada des de la pel·lícula Apol·lo 13, que explicava la història de l'expedició lunar que va estar a punt d'acabar en tragèdia. Tanmateix, la pel·lícula tenia altres elements interessants com ara mostrar tant la gestió d'un projecte altament innovador com la gestió de les emergències que es produeixen en la seva execució. Inicialment, els preparatius van ser meticulosos: el pilot Ken Mattingly va ser retirat de la missió 72 hores abans de la sortida, perquè havia estat exposat al xarampió (tot i que no es va encomanar), i un cop declarada l'emergència es van buscar solucions per reduir la incertesa en la mesura del possible: el mateix pilot va treballar durant hores en el simulador de vol fins que va poder establir un protocol de reentrada a la Terra amb les condicions que aleshores tenia el mòdul de control. Per tant, es tracta d'evitar en la mesura del possible tant les situacions imprevistes com la improvisació en les solucions, partint de la premissa que la presa de decisions individuals i sota pressió, condueix fàcilment a errors. Aquests dos criteris han estat probablement els que han fallat en la crisi de l'Èbola de Madrid. És una situació precipitada pel fet de portar dues persones infectades, però que en qualsevol cas, era del tot previsible que arribés a produir-se tard o d'hora, considerant que Espanya és un país amb uns fluxos migratoris i turístics importants. Més enllà de treure conclusions d'un incident que hauran d'analitzar els experts, hi ha dos elements de reflexió més amplis que podríem analitzar en aquest context: primera, avui en dia la innovació no és opcional ni és un capritx, retallar en segons quins pressupostos és quedar exposats als riscos globals que van més enllà de la política partidista local. Ho hem vist de manera palesa en el cas de l'Ebola, però ho continuarem veient en la competitivitat de les nostres empreses, dels nostres estudiants i les oportunitats de tenir ocupació de qualitat per a la nostra societat. Segona, som un país que improvisa. Sovint el criteri polític (a l'empresa també en diuen “estratègic”) passa davant dels mitjans disponibles i del criteri tècnic. I, en general, estem acostumats a menystenir els protocols i a no ser metòdics en la gestió dels projectes. A banda dels riscos humans més obvis, cal que ens qüestionem quantes hores perdem tots plegats per culpa de protocols que no funcionen, que han caducat o que no es compleixen mai, i com això redueix molt la productivitat de la nostra feina, i també la competitivitat de la nostra economia. En definitiva, aquest incident, com altres de recents, ens han de fer reflexionar sobre la nostra cultura a les organitzacions, perquè evidentment, “Houston, tenim un problema”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.