No es paga bo, però cal apujar el salari fix
La regulació obliga els bancs a reduir la remuneració variable, que es compensa l'augment del salari fix
L'esforç fet durant la crisi per ajustar sous es veu malmès per la regulació
Molts bancs han aplicat clàusules de penalització als seus directius
De la crisi financera n'ha aflorat la necessitat de collar més els directius dels bancs en l'acompliment de les seves funcions, cosa que s'ha traduït en més exigència a l'hora de retribuir-los en funció del seu rendiment i el risc que assumeixen. La normativa, ha anat imposant durant aquests últims anys més i més límits a la retribució variable, cosa que ha tingut com a efecte no buscat que els bancs incrementin la remuneració dinerària no vinculada amb rendiment, o augmentar la retribució fixa, atès que la Directiva sobre els requeriments de capital (CRD IV).
L'estudi mundial de compensació de directius del sector financer, realitzat per la consultora Mercer, que analitza la informació retributiva de 70 empreses financeres, entre les quals hi ha 44 bancs de 18 països, palesa justament aquest fenomen, en què els bancs, per retenir el talent, o per atraure'l, es veuen obligats a apujar el salari fix o a retribuir mitjançant complements en diner, que, com estipula l'Autoritat Bancària Europea (EBA en les sigles en anglès), no es poden vincular als objectius acomplerts.
No més subprimes.
És per això que les cúpules directives dels bancs, d'acord amb el que admet CRD IV, estan demanant als accionistes d'estendre el límit de la remuneració variable al 200% de la retribució fixa total, amb el benentès que la norma, si no hi ha el vistiplau dels propietaris de l'entitat, fixa el sostre de la retribució variable en el 100% de la retribució fixa. De fet, segons l'estudi de Mercer, el 70% dels bancs amb seu a la UE reconeixen que demanaran als accionistes aquesta mesura. Com diu Barrilero, “els accionistes, al capdavall propietaris del banc, estan entenent que en determinats casos, de directius lligats a projectes extraordinaris, com fusions o adquisicions, cap apujar la retribució variable (bons), cosa que ara no pot fer de motu propi la cúpula directiva del banc. S'està fent en casos que hi ha més dependència del resultats puntuals.” Però l'enquesta de Mercer també reflecteix que els bancs s'han vist obligats a ser més generosos amb els sous: a la UE, el 63% dels bancs reconeixen que estan implementant, o ho tenen previst, augments del sou fix. Com ha pogut copsar el soci de Mercer, “Com que igualment es vol que les metes de gestió es puguin aconseguir, però lligades a un sou fix, el que es fa és, per exemple, apujar un 4% als millors gestors i un 2% a la resta.”
Un 55% de les entitats sondejades s'estimen més la via de fer créixer el plus dinerari per pal·liar el límit que la norma imposa als bons. Globalment, però, com esclareix Barrilero, “els directius de banca potser ara cobren més en fix, però han perdut tant en la retribució variable a curt termini, que no els compensa.” Pensa que, sota el principi que preconitza la CRD IV, que les retribucions siguin sostenibles “els directius aniran recuperant en dos o tres anys, en el llarg termini, el que perden en el variable.”
Amb tot, és innegable que des del 2008 ençà, els bancs estan sent més severs a l'hora de penalitzar la negligència en la gestió. Així, un 62% dels bancs d'arreu del món, un 82% dels bancs europeus, van aplicar clàusules malus, és a dir, rebaixes en la compensació diferida, per no haver assolit objectius o incomplir normes internes. Gairebé la meitat dels bancs, en ser interrogats, afirmen que han aplicat malus als professionals perquè incompliment d'objectius o males conductes, mentre que un terç ho associava als mals resultats. Barrilero pensa que “possiblement els malus s'han aplicat en excés, s'ha arribat a penalitzar directius que havien baixat el seu rendiment perquè havien d'atendre circumstàncies familiars o havien demanat la baixa per estrès.” En la seva opinió, l'EBA haurà de meditar si cal prendre mesures perquè no s'apliquen aquestes penalitzacions de forma massa arbitrària.
Rafael Barrilero, a la vista de la tendència que estan marcant alguns bancs, pensa que la remuneració variable es dirigeix cap a una transformació radical: “tota la remuneració variable, com ja està passant, s'ajornarà durant uns quants anys, el que vol que el sistema d'incentius que hi haurà serà de llarg termini, i desapareixerà el bo anual.”
Cent que guanyen més d'un milió a l'any
Segons les dades de l'EBA, a l'Estat espanyol hi ha cent banquers que guanyen més d'un milió a l'any, una xifra que col·loca Espanya com el cinquè país de la UE amb un nombre més gran de directius de banca milionaris, per darrera del Regne Unit, on n'hi ha 2.714; Alemanya (212); França (177) i Itàlia (109). La remuneració mitjana dels cent banquers espanyols que més cobren és de 2,16 milions d'euros, la segona més alta, per darrera de Xipre (2,2 milions de mitjana, per a tres directius milionaris). La retribució d'aquests directius espanyols està àmpliament per damunt de la dels alts directius alemanys (1,55 milions anuals); francesos (1,56 milions); italians (1,65 milions) i britànics (1,95 milions). Dins del grup de directius milionaris espanyols, 37 treballen a la banca d'inversió, amb una remuneració mitjana d'1,79 milions; setze a la banca minorista (2,18 milions) i 47 a altres àrees de negoci (2,46 milions). Els bonus i altres tipus de remuneració variable representen el 58% del salari total dels banquers espanyols. Al sector financer dels EUA, pel que fa a sous, la crisi queda enrere: la retribució dels consellers delegats dels sis bancs més grans va augmentar un 16% el 2013, fins sumar 110 milions de dòlars, quan l'any anterior era de 85 milions.