Maystar aterra a l'Índia per guanyar quota al continent asiàtic
L'empresa, dedicada a la cosmètica i amb seu a Torredembarra, veu el mercat més madur i fa el seu segon intent per implantar-s'hi.
El mercat asiàtic està senyalat en vermell en el mapa que marca l'estratègia empresarial de Maystar Cosmètica, l'empresa catalana que, amb seu a Torredembarra, és capdavantera en el mercat de les ceres depilatòries i que va fent-se un forat en el sector dels productes cosmètics.
Confessa Dennis Bonán, director general de Maystar, que implantar-se a l'Índia i progressivament anar-se desplegant pels països veïns que configuren l'àrea d'influència és l'objectiu que s'ha fixat la companyia per esgarrapar quota de mercat en una de les regions del món que a Maystar encara li queda per explorar (la companyia és present a 65 països).
Les aliances amb els distribuïdors locals s'han enllestit i abans de final d'any els productes Maystar ja s'han de poder trobar en el que és el segon país més poblat del món i on hi ha més de 600 milions de dones (el segment de públic potencialment majoritari en els productes de cosmètica i bellesa personal).
De fet, no és aquesta la primera vegada que la família Bonán fixa la mirada en l'Índia per introduir-hi la seva gamma de productes (un assortiment de 400 referències) sinó que fa 15 anys van provar de fer-hi les primeres prospeccions. “Aquell no era un moment adequat”, explica Dennis Bonán. El mercat sí ha arribat ja a un punt de maduresa suficient perquè l'empresa vegi rendible l'aterratge.
Força exportadora.
L'empresa va decidir-se a muntar-hi una planta similar a la de Torredembarra, de més petites dimensions, després d'arribar a la conclusió que “l'única manera de ser competitius és fabricar allà”. Ara bé, no només té ambició en territori carioca sinó que l'empresa està fent passos per posicionar-se en diversos racons d'Amèrica Llatina. Descartats països com l'Argentina, Veneçuela o Bolívia pel controvertit escenari polític que s'hi respira, Maystar ha apostat pel Perú. Una estructura pròpia de distribució ha de permetre a la companyia guanyar quota en un territori on, segons explica Dennis Bonán, “el mercat és absolutament verge”.
Maystar produeix essencialment per a si mateixa (Starpil i Depilfax són les seves dues principals etiquetes comercials) i només una part molt marginal del que surt de les plantes (al voltant d'un 5%) és per a d'altres marques.
El públic a qui es dirigeix no és el comprador de botiga (“arribar al consumidor final a través de les lleixes del supermercat suposa entrar en una guerra de preus i això no ens ha interessat mai gaire”) sinó que la marca es fa forta en el segment de la cosmètica professional.
És a dir, és en el terreny dels centres d'estètica, balnearis i spa on Maystar té solvència i caràcter diferenciador.
Tania Martínez, la directora de màrqueting i comunicació de l'empresa, explica que “lluitar per preu no ens ha interessat mai, el que intentem és vendre valor afegit. Es tracta de posicionar Maystar com a una marca que dóna eficàcia als tractaments i que es preocupa pel benestar de les persones que se sotmeten a un tractament d'estètica”.
Admet Dennis Bonán que la invenció, l'any 1991, del sistema depilatori de cera en roll-on va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria empresarial. Ser pioners a desenvolupar un sistema que, a la llarga, va acabar triomfant en el mercat dels centres d'estètica va donar-li una solidesa a l'empresa i, de la mateixa manera, una rendibilitat durant els 10 anys en què va tenir màniga ampla per explotar els rendiments de la patent. “Va ser un invent que tothom va acabar seguint i que ningú no ha pogut millorar”, diu Bonán.
Però no s'hi val a quedar-se dormint a la palla i Maystar ha seguit treballant en la creació de nous productes i posant èmfasi en el caràcter diferenciador de la seva gamma.
Als laboratoris de la planta de Torredembarra, químics i biòlegs treballen per mantenir la reputació assolida per la gamma de ceres depilatòries i, alhora, per donar-li empenta a la línia de cosmètica. “És el que volem ara, créixer en cosmètica.”
Un mercat il·lògic
A Maystar es troben amb “un mercat petit perquè nosaltres treballem amb els centres d'estètica, i no tothom va a als centres d'estètica a depilar-se o a fer-se tractaments”.
Es tracta, més que no pas de fidelitzar l'usuari final, de fidelitzar la persona professional que li farà els tractaments.
De tota manera, poques teories són vàlides perquè, segons que admet Dennis Bonán, “aquest és un mercat que no té cap lògica”. Explica que en temps de crisi l'activitat i les vendes han estat molt constants en països com “Portugal, Grècia o Xipre”.
De la mateixa manera, malgrat que es pugui pensar que la demanda de ceres depilatòries ha d'abundar al calorós sud d'Europa (on hi ha un estereotip de pèl robust, abundant i fosc) diu que “és a Rússia on més en venem”.
Maystar aterra a l'Índia per guanyar quota al continent asiàtic