Eines

L'administrador concursal, en xoc

La reforma legal incompleta d'una figura clau per a la supervivència empresarial ha deixat una sensació d'interinitat a tot el col·lectiu

Els grans honoraris cobrats en processos de molta envergadura han tacat el col·lectiu

La modificació de l'estatut jurídic dels administradors concursals, aprovada per les Corts el 30 de setembre passat, ha provocat un terratrèmol de gran magnitud entre els professionals que s'hi dediquen, els que s'hi volen dedicar i entre els magistrats mercantils, encarregats, fins ara, de la seva designació. En espera del reglament que ha de definir les noves condicions d'accés a la professió, per al qual la llei fixa un termini de sis mesos, el col·lectiu afectat està “amb l'ai al cor”, diu Alfred Albiol, vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i director del Fòrum Concursal, una trobada professional que aquesta setmana ha celebrat la desena edició enmig d'una expectació inusitada per si oferia una mica de llum en tot aquest assumpte.

Albiol es va encarregar de rebaixar les expectatives: “Ningú no dirà res perquè ningú no sap res.” Amb una actitud més reconfortant, el magistrat titular del jutjat mercantil número 5 de Barcelona, Florencio Molina López, intentava tranquil·litzar els assistents amb l'aposta personal que “ni en el curt ni mitjà termini” hi haurà reglament: “Si hi hagués hagut una veritable voluntat política s'hauria fet d'una altra manera.” Entre línies es podia llegir que és una reforma de cara a la galeria.

I és que l'administració de concursos s'ha convertit -en casos molt comptats però de molta visibilitat- en un negoci molt lucratiu que desperta moltes suspicàcies. El procediment concursal de la immobiliària Martinsa Fadesa, amb un passiu de 7.000 milions d'euros, va reportar uns sis milions a cadascun dels tres administradors. Nozar o Afinsa han estat altres casos que han alimentat aquesta imatge de voltors aprofitats en l'opinió pública. Els seus honoraris es determinen en funció d'un percentatge sobre el passiu i l'actiu de la societat. A ningú no se li escapa que la llei es va fer en un moment en què era difícil preveure el calat de les fallides que s'han produït en aquesta crisi. Albiol lamenta que s'hagi traslladat a la societat una imatge distorsionada de la professió. “La immensa majoria dels administradors concursals cobren poc i en alguns casos hi han de posar diners de la seva butxaca”, assegura.

Així, la modificació legal seria un gest per als qui demanen posar la lupa en aquesta activitat. i que des de Catalunya es veu del tot desproporcionat. Francesc Xavier Rafí, secretari del jutjat mercantil número 9 de Barcelona, explica que els jutjats de Barcelona “semestralment fan públic a través d'internet els concursos de més de deu milions d'euros, que són els que poden generar grans honoraris, si es vol transparència es pot obligar tots els jutjats a fer el mateix”, afirma. Però el legislador ha optat per canviar les regles del joc d'accés a la professió: ha establert les directrius per a un nou sistema de requisits per exercir com a administradors, i ha obert la porta a l'obligatorietat d'haver de superar un examen o un curs específic. Però tot està per definir. També ha creat la secció quarta (que no ha entrat en vigor) del Registre Públic Concursal, on els administradors autoritzats hauran d'estar inscrits. Per a la majoria dels concursos, els jutges hauran de tirar de llista per torn correlatiu i no designar el que, segons el seu criteri, pugui ser el més adequat, com fins ara. Això rebel·la els jutges: “Si algú m'ha d'operar a vida o mort prefereixo que sigui el millor especialista i no deixar-ho a la sort o el destí”, es lamenta el titular del jutjat 5. En aquest mateix sentit, Rafí assegura que el jutge designa el magistrat de forma “discrecional” però no “arbitrària” ja que té en compte la seva experiència en casos similars o com fa la seva feina: “Un mal administrador pot obstaculitzar un concurs”, afirma.

En realitat, els magistrats ho podran continuar fent només en els “concursos grans”. L'estratificació dels concursos és una altra de les novetats introduïdes i que més polseguera han aixecat. Novament serà el reglament el que determini els criteris. Però Albiol ja s'ensuma que serà segons el volum del passiu, i no pas de la complexitat del procediment (nombre de creditors, de treballadors, els tipus d'actius...), fet que consideraria un error. També tem que sigui un criteri homogeni per a tot l'Estat i que això generi desequilibris importants: “A Càceres un concurs de cinc milions pot ser gran però a Barcelona, no”, assegura.

La regulació del 2003.

Aquest terrabastall té lloc uns deu anys després de l'entrada en vigor de la regulació del procediment concursal. En aquesta dècada, advocats, economistes i auditors han constituït societats mixtes, que s'han especialitzat en la gestió d'empreses en concurs.

La crisi els va portar més negoci, però aquest 2014 els ha caigut un 28% respecte al 2013. En aquest context, el col·lectiu ha entrat en una etapa d'incertesa sobre el seu futur. També és cert que altres professionals estan a l'expectativa dels nous requisits per accedir a la professió.

Al Col·legi d'Economistes han començat a posar fil a l'agulla per fer pressió al legislador, que hauria de procedir a posar negre sobre blanc el futur de l'administrador concursal en el reglament. En aquest sentit, el secretari del jutjat mercantil número 9 de Barcelona pensa que, més enllà del que s'acabi decidint, la rebaixa de rang de la norma que regula l'activitat (de llei a reglament) ja suposa una minva gens menyspreable. “El reglament és un marc de regulació més volàtil, que es pot canviar cada cop que un nou partit arribi al govern”, es lamenta Xavier Rafí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.