opinio

EDITORIAL

Improvisar una revisió concursal

Ara fa deu anys que va entrar en vigor la llei que regula el procediment concursal i el govern espanyol s'ha volgut apuntar a la commemoració amb una reforma que ha deixat tremolant la professió.

El 2003 calia fer un esforç lingüístic per incorporar el terme “concurs de creditors” al nostre vocabulari i arraconar el de “fallida empresarial”. Darrere del canvi terminològic hi havia una voluntat decidida que les empreses amb problemes no acabessin al tanatori sinó que ingressessin a la UCI, de manera que algunes poguessin superar el sot i gaudir d'una segona oportunitat. La realitat ha acabat per imposar un panorama més depriment: la gran majoria de les empreses continuen desembocant en el concurs quan ja no hi ha res a fer. El fet és que aquella reforma va obrir la porta a advocats, economistes i auditors a exercir i guanyar-se la vida en un nou camp: l'administració concursal. En això que va arribar la crisi i les seves víctimes, amb una dimensió tan gran que els honoraris d'alguns administradors es van disparar i van començar a ser objecte d'interès dels mitjans de comunicació. Són escàndols que només afecten una part molt petita del col·lectiu, però segurament feien aconsellables alguns canvis. Però el que ha fet el govern amb una reforma urgent, no consensuada i a mitges és provocar un malestar general a tota la professió, un neguit que es podia haver evitat. Actuar sense cap altra intenció que contrarestar el ressò mediàtic d'alguns escàndols, acaba provocant un problema superior.

L'administració concursal és una activitat clau per salvar el màxim de llocs de treball. Aquesta crisi ha posat de relleu que cal fer ajustaments, però no es pot actuar amb frivolitat, improvisant una reforma legal i deixant-la en espera d'un reglament que ja veurem quan i com s'acaba fent.

El preu dels pisos seguirà estancat

La percepció no sempre va lligada a la realitat. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) quan va publicar les dades de l'índex de preus de l'habitatge corresponent al segon trimestre va fer obrir els ulls a moltes persones relacionades amb el sector immobiliari. I això va ser perquè per primer cop en sis trimestres es va detectar un augment del 0,8% en el preu dels pisos. També va coincidir que el Col·legi de Registradors de la Propietat també va presentar una variació positiva el segon trimestre de prop de l'1% respecte al mateix període de l'any passat. A més d'aquestes dades, resulta que en el darrer any hi ha hagut alguns indicadors econòmics que apunten que la situació és una mica millor que dotze mesos enrere. I per acabar-ho d'adobar els fons d'inversió internacionals entren a l'Estat espanyol per quedar-se amb milers de pisos. Això és cert. Per tant, tot fa pensar que el sector pot sortir de l'estancament. Ara bé, la realitat o, si més no, la previsió per a curt i mitjà termini sembla que no va per aquí. Després de consultar amb diversos experts la conclusió a què hem arribat és que de moment els preus dels habitatges no només no augmentaran sinó que encara hi ha marge perquè continuïn baixant lleument. I no és l'opinió d'un especialista en el sector sinó la de diversos experts. Una altra cosa és que hi hagi un repunt en un barri o en una població molt determinada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.