Creixement econòmic i corrupció
Encara que pugui sorprendre, des d'una perspectiva teòrica, la corrupció pot tenir efectes positius o negatius sobre el creixement. Els arguments que abonen l'efecte positiu de la corrupció sobre el creixement es basen en la idea que el suborn és el mecanisme a través del qual s'aconsegueix superar barreres administratives que limiten la capacitat d'actuació dels agents econòmics i que, per tant, poden contribuir a una major eficiència del sistema econòmic. Els exemples amb què il·lustren els seus arguments els defensors d'aquesta visió s'acostumen a situar en països poc desenvolupats on el pagament de suborns a funcionaris públics acostuma a ser el peatge necessari per aconseguir, per exemple, l'obtenció de permisos per importar una maquinària que un cop al país augmentarà l'eficiència del sistema productiu i, per tant, impulsarà el creixement.
L'altra visió defensa que un elevat nivell de corrupció té un impacte negatiu tant sobre els nivells d'inversió pública i privada com sobre la seva eficàcia, cosa que repercuteix negativament sobre el creixement econòmic. En la mesura en què els suborns poden desviar bona part dels recursos públics cap a determinades inversions que beneficiïn uns agents concrets i no pas l'interès general o, alternativament, poden beneficiar a través de subvencions o rebaixes fiscals determinades inversions privades en detriment d'altres, s'està alterant la competència als mercats i s'està posant fre al creixement futur. Un dels riscos addicionals que assenyalen els teòrics d'aquest segon grup és l'elevada persistència de la corrupció i la creació de cercles viciosos molt difícils de trencar que acaben traduint-se a mitjà termini en una pèrdua de la cohesió social derivada de l'aparició de fortes desigualtats entre les elits i la resta de la població.
Si bé és cert que hi ha treballs acadèmics que han trobat evidència favorable tant per la primera com per la segona visió, crec que el lector ja visualitza clarament quina de les dues s'ajusta millor a la situació que estem vivint a l'Estat espanyol.
Comparar resultats.
A banda d'aquest indicador de síntesi, Transparència Internacional també facilita informació més detallada sobre la percepció dels ciutadans a través del seu baròmetre global de la corrupció. Si analitzem les dades corresponents a 2013 per a l'Estat espanyol, es pot comprovar com dos de cada tres enquestats afirmaven que el nivell de corrupció havia augmentat durant els dos anys anteriors. Segons els ciutadans, els nivells de corrupció eren molt elevats i estaven concentrats en les altes esferes de decisió política. En canvi, aquestes xifres contrasten amb la incidència de la corrupció als diferents serveis públics (sanitat, educació) i amb el fet que el percentatge de ciutadans que van reconèixer haver pagat un suborn a funcionaris en l'últim any o haver-se assabentat que algun membre de la seva família ho havia fet no superava en cap cas el 3%. Si analitzem aquesta informació detallada per altres països, veurem que aquest contrast no és gaire habitual. Per exemple, als Estats Units, segons els seus ciutadans el grau de corrupció a diferents institucions és similar al de l'Estat espanyol i el valor de l'Índex de Percepció de la Corrupció també se situa al voltant de 7. En canvi, més d'un 15% de la seva població reconeix haver pagat un suborn en l'últim any. El fet que aquestes pràctiques no s'hagin generalitzat a l'Estat espanyol en tots els àmbits de la societat pot ser un dels motius que facin que la sortida de la crisi no es vegi afectada negativament pels episodis recents de corrupció. Esperem que sigui així.
Com mesurar el nivell de corrupció?
La major part dels estudis que analitzen la importància de la corrupció i la seva evolució es basen en enquestes als ciutadans i, per tant, mesuren el nivell de corrupció percebuda i no el nivell de corrupció real. Tot i així, resulten instruments molt útils pe analitzar les diferències existents entre països i com canvien al llarg del temps.
