Corrupció incentivada per llei
La llei de contractes del sector públic propicia l'adjudicació d'obres i serveis a empreses amigues. El procediment negociat sense publicitat està massa estès
l'11% de les entitats públiques i el 5,8%
de les locals
es fan a mida
Demòstenes va ser un reputat polític i orador de l'antiga Grècia (segle IV abans de Crist) que va fer gala d'uns fonaments que li haurien permès convertir-se en un personatge de fama i fortuna en la societat moderna. L'home era un excel·lent comunicador-motivador (allò que se n'ha acabat dient coach) i a ell se li atribueixen cites perfectament contemporànies, com la que assegura que “les oportunitats petites són el principi de les grans empreses”. El caràcter precursor de Demòstenes també va fer-se evident quan va quedar retratat com un dels primers polítics corruptes de la història.
Després en vindrien d'altres, molts d'altres. Les martingales han acabat essent tan esteses que l'ONG Transparency International fa un rànquing anual per avaluar els nivells de corrupció al món. En diuen índex de percepció de la corrupció i en la darrera edició s'advertia que “l'abús de poder, els acords clandestins i el suborn continuen devastant societats arreu del món”. Dinamarca i Nova Zelanda són, segons aquesta classificació, els sistemes més transparents i menys propensos a les corrupteles i, en canvi, l'Afganistan, Corea del Nord i Somàlia tenen el dubtós honor d'encapçalar el rànquing corrupte. En una llista on hi ha més de 175 estats i on la posició 1 equival a escassos nivells de corrupció per, progressivament, anar augmentant en foscor de la gestió, l'Estat espanyol ocupa el lloc 40. Això suposa que hi ha, almenys, 130 països que encara són més corruptes que Espanya. Ara bé, també és cert que en només un any la posició espanyola s'ha enfonsat deu posicions en el pou de la corrupció i que, en l'àmbit europeu, queda situada en el vagó de cua i donant pitjor imatge que, per exemple, Polònia, Xipre i Portugal. El Cercle Català de Negocis (CCN), per la seva part, s'ha fet ressò d'un estudi que treballa amb dades del World Economic Forum i on s'exposa que en transparència política Espanya està als nivells de Kenya, Zimbabue, Bangladesh, Nicaragua, Malawi o Egipte i que en tràfic d'influències s'equipara a Bòsnia, Tanzània, Gabon o Cambodja.
Segons l'Observatori de la Contractació Pública (ObCP), els treballs contractats per l'administració pública representen aproximadament el 18,5% del PIB de l'Estat espanyol, un gran volum de negoci que és una temptació perquè les empreses intentin accedir-hi influenciant en els organismes adjudicadors. La llei de contractes del sector públic regeix el sistema d'adjudicacions per, segons consta en el títol preliminar “garantir que la contractació del sector públic s'ajusta als principis de llibertat d'accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments”, però això no es compleix, segons els empresaris que van participar en l'enquesta de l'Eurobaròmetre sobre la corrupció del 2013: el 83% de les empreses espanyoles enquestades (el més alt percentatge de la UE) van considerar que la corrupció estava molt estesa en la contractació pública (mitjana de la UE: 56%) i el 90% (segon percentatge més elevat a la UE), a la gestionada per les autoritats locals (mitjana de la UE: 60%). Les empreses espanyoles van manifestar que les pràctiques més esteses en els procediments de contractació pública eren: plecs de condicions a mida per a determinades empreses (80%); abús dels procediments negociats (72%); conflictes d'interessos en l'avaluació de les ofertes (79%); licitació col·lusòria (71%); criteris de selecció o avaluació poc clars (72%) i modificacions de les condicions contractuals després de la celebració de contracte (69%).
La llei de contractes públics permet saltar-se la llibertat d'accés i la transparència de diverses maneres. Per començar, es poden adjudicar directament a qualsevol empresari els contractes menors, que són els d'import inferior a 50.000 euros en obres i a 18.000 euros en subministraments, i aquí entra en joc el truc de trossejar un projecte en diversos per no haver de fer un concurs. La resta de contractes es poden adjudicar per procediment obert -amb un concurs al quals es poden presentar totes les empreses- o procediment restringit, en el qual l'administració tria almenys cinc empreses a les quals convida a participar. A més, hi ha el procediment negociat, en què es tria el proveïdor directament i es negocia amb ell les condicions del contracte, aplicable a contractes de fins a un milió d'euros en obres, 100.000 euros en subministraments i a despeses d'establiment de fins a 500.000 euros en contractes de gestió de serveis. Per afegir-hi opacitat, no cal fer publicitat dels contractes negociats si el pressupost és inferior a 200.000 euros en obres i a 60.000 en serveis.
Modificar la llei per reduir els supòsits d'admissió de contractes adjudicats per negociació sense publicitat és una de les 33 mesures que el PSOE va presentar el mes passat per regenerar el sistema democràtic, entre les quals hi ha l'increment de penes en delictes relacionats amb la corrupció i la revisió del procés penal per establir un procediment preferent, de manera que puguin enjudiciar i castigar els responsables de forma ràpida. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, compareixerà aquest dijous al Congrés per defensar dos projectes de llei per modificar el control dels comptes dels partits polítics i dels alts càrrecs de l'administració, i presentarà una reforma de la llei d'enjudiciament criminal per agilitar els procediments penals i regular la devolució dels diners defraudats.
La lentitud de la justícia espanyola a l'hora de jutjar els casos de corrupció és destacada en el primer informe de lluita contra la corrupció de la UE de la Comissió Europea, de febrer de 2014, que xifra en 120.000 milions d'euros anuals el cost econòmic de la corrupció en els 28 estats membres, un volum que s'apropa als 137.000 milions anuals del pressupost comunitari. La CE atribueix aquesta lentitud a la falta de mitjans per fer acabar en sentències els centenars d'investigacions que s'obren cada any: el 2013 hi havia 1.661 assumptes pendents als tribunals relacionats amb delictes financers i de corrupció, “fet que reflecteix un sòlid historial d'investigacions i processaments, fins i tot en casos d'alt nivell”. La CE esmenta un informe del Tribunal de Comptes del 2012 segons el qual hi ha controls insuficients a àmbit autonòmic i local i les irregularitats més freqüents són el fraccionament de la quantia dels contractes amb la finalitat d'eludir la contractació pública, els abusos en la tramitació d'urgència, la manca de criteris de selecció, la deficient fonamentació de les adjudicacions, les excepcions injustificades a l'obligació de publicar les ofertes i la insuficient justificació de les modificacions dels contractes. La manca de controls en els àmbits autonòmic i local també la posa en relleu Mario Alonso, president de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE), segons el qual a Espanya s'audita un 11% de les entitats públiques i només un 5,8% de les locals, i és “una paradoxa que el sector públic representa el 45% del PIB, i que no s'auditi”.
Una altra paradoxa l'apunta Moisès Bonal, responsable d'estudis i polítiques sectorials de Pimec, segons el qual la contractació pública no respecta els paràmetres de la lògica perquè “malgrat que el 99% de les empreses del país són pimes, només el 65% de les adjudicacions públiques acaben encomanant-se a les pimes”. Una descompensació que s'explica per la influència de les grans empreses, amb estratègies d'acostament al poder polític com la de portes giratòries, segons Transparency International España molt rellevant en el sector energètic (expresidents i exministres als consells de Gas Natural, Endesa, Enel i Red Eléctrica) i l'alimentari (la responsable d'assumptes científics i reguladors de Coca-Cola va ser nomenada directora executiva de l'Agència de Seguretat Alimentària).
Comissions il·legals a CDC amb fons de tres administracions
La Generalitat aporta un 45% dels fons del Consorci del Palau de la Música, l'Ajuntament de Barcelona un 27,5% i el Ministeri de Cultura un 27,5%. Les tres administracions tenen representants al patronat, que no van detectar que Fèlix Millet i Jordi Montull hi carregaven despeses particulars. El 2002, la Sindicatura de Comptes va alertar d'anomalies en la gestió, però no va ser fins al 2009 que la fiscalia va presentar una querella per apropiació indeguda. Dels 18 milions d'euros que, segons el jutge instructor, aquestes dues persones van robar al Palau de la Música, 3,8 milions són fons públics que van anar a parar a activitats que no tenen res a veure amb la cultura, mitjançant factures falses, contractes i pagaments a proveïdors que no van ser justificats mai.
Segons l'informe judicial de l'Agència Tributària, entre 2001 i 2008 CDC va cobrar a través de Millet 5,1 milions d'euros de comissions il·legals de la constructora Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obres.
Controls poc independents
La CE assenyala que per verificar imparcialment els béns i els interessos dels càrrecs públics la independència és clau, i això no passa amb l'Oficina de Conflictes d'Interessos espanyola. Encarregada de vigilar els alts càrrecs estatals, aquesta oficina està adscrita al Ministeri d'Hisenda, que ha de donar permís per obrir qualsevol investigació.
En l'àmbit català, la dificultat que una administració sigui controlada efectivament per un organisme de la mateixa administració ha quedat palesa en el contenciós que hi ha sobre l'adjudicació de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat. L'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) va excloure de la licitació Acciona perquè entenia que no complia les condicions per licitar, però la seva decisió va ser recorreguda, a més de per l'empresa, per la mateixa Generalitat, que a més ha convertit l'OARCC -un organisme unipersonal- en un tribunal format per tres membres.
Alcaldes subornats perquè compressin bombetes
El mes passat van ser detingudes 51 persones d'una trama que operava a ajuntaments i diputacions de Madrid, Múrcia, Lleó i el País Valencià. Empreses constructores i de serveis energètics aconseguien contractes subornant regidors i funcionaris, que manipulaven les bases d'adjudicació a canvi d'una comissió del 3%. Només en els dos últims anys, van aconseguir contractes per valor de 250 milions d'euros, i la gran beneficiària ha estat la francesa Cofely, filial de GDF Suez, amb contractes d'estalvi energètic que sumen més de 160 milions de euros.
Entre els imputats en l'operació Púnica hi ha l'exsecretari general del PP de Madrid i exconseller de la Comunitat de Madrid Francisco Granados, el president de la Diputació de Lleó, sis alcaldes del PP i el PSOE de municipis de Madrid i un exalcalde socialista de Cartagena. L'aconseguidor de contractes era l'empresari David Marjaliza, amic de Granados.
Empresa municipal que l'Ajuntament no controlava
L'empresa pública Gramepark de Santa Coloma de Gramenet va fer entre 2006 i 2009 vuit obres sense encàrrec de l'Ajuntament, en va adjudicar catorze abans que finalitzés el termini d'exposició pública i en va realitzar quatre més sense adjudicació pressupostària, segons l'auditoria que es va fer després que fos intervinguda per la seva relació amb el cas Pretòria. El gerent municipal ho va qualificar d'incidències “no significatives”, i només va qualificar de “greu” l'adjudicació d'una obra a una empresa en la qual tenia interessos professionals el director tècnic de Gramepark.
L'operació Pretòria, dirigida el 2009 pel jutge Garzón, perseguia desmuntar una suposada xarxa de corrupció urbanística en què estaven implicats dirigents del PSC i de CiU, però les acusacions han perdut força i el cas s'ha reduït a acusacions de delictes fiscals per a l'exconseller Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, de CiU.
L'interès públic naixia segons les necessitats d'Urdangarin
Iñaki Urdangarin i Diego Torres i els governs del País Valencià i les Illes Balears tiraven tan pel dret que ni es molestaven a fer servir les escletxes de la llei de contractes del sector públic: simplement, firmaven convenis de col·laboració entre l'Institut Nóos i les administracions. Segons el jutge instructor, Diego Torres, Nóos proposava un esdeveniment, com l'Illes Balears Forum i el Valencia Summit, i l'administració hi posava diners -fins a sumar 8,1 milions d'euros- sense que hi hagués cap necessitat pública. Els convenis de col·laboració només es poden firmar entre institucions públiques, i el fiscal va apuntar en el seu informe que podien haver fet les coses legalment utilitzant la modalitat de contractació per la via del procediment negociat sense publicitat. El jutge acusa els governs valencià i balear de disfressar amb expedients administratius nuls acords verbals fets segons les peticions del gendre del rei.
