Es recupera (per fi) el mercat de treball?
Durant les últimes setmanes s'aprecia un cert optimisme sobre l'evolució recent del mercat de treball i sobre l'economia espanyola en el seu conjunt. Està justificada aquesta “eufòria” del govern espanyol? Les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al tercer trimestre de l'any mostraven una clara reducció de l'atur respecte al mateix període de l'any anterior. Concretament, la taxa d'atur va passar del 25,65% durant el tercer trimestre del 2013 al 23,67% el tercer trimestre del 2014. A Catalunya, la reducció va ser del 22,55% al 19,10%. Tenint en compte l'alta estacionalitat de les principals magnituds del nostre mercat de treball queda el dubte, però, de si quan el 22 de gener del 2015 es conegui la dada corresponent al quart trimestre de l'any es confirmarà la tendència positiva o si, al contrari, aquests signes de recuperació s'esvairan.
A banda de la informació de l'Enquesta de Població Activa que, sense cap tipus de dubte és la font més adequada per analitzar el ritme del mercat de treball, hi ha altres indicadors que es coneixen amb més antelació i que, un cop corregit l'efecte de l'estacionalitat, ens permeten analitzar l'evolució d'atur i ocupació a curt termini. Per exemple, tot i les seves deficiències, les dades sobre el nombre de contractacions i sobre el nombre de desocupats registrats es disposen amb periodicitat mensual i de manera pràcticament immediata.
Al gràfic s'hi mostra l'evolució de la taxa de variació interanual del component tendència-cicle de contractació i d'atur al conjunt de l'Estat. Tal com es pot observar, aquestes dades ens mostren un clar punt d'inflexió en l'evolució de l'ocupació i de l'atur des de la meitat del 2013 fins a l'actualitat, tot i que les dades més recents no confirmarien que es tracti d'una recuperació tan sòlida com afirma el govern espanyol. De fet, hi ha molts dubtes sobre la qualitat de l'ocupació que es crea o sobre quins col·lectius s'estan beneficiant del possible canvi de tendència i quins no (vegeu el requadre), però a banda d'aquestes consideracions també és important comprovar que les estadístiques oficials no estan responent a la necessitat que sovint tenim a la nostra societat de disposar d'informació a temps real.
Aquesta necessitat no és nova i en l'era de les dades massives ja s'hi han proposat diverses alternatives. El terme nowcasting és una contracció de les paraules angleses now and forecasting (signifiquen ara i predicció). Podem trobar el seu origen a la meteorologia quan, a partir d'informació a temps real, s'actualitzen els resultats obtinguts a partir de models meteorològics de mitjan i llarg termini per tal d'oferir prediccions de molt curt termini, bàsicament per les hores següents. El seu ús, però, cada vegada s'està estenent més a diversos àmbits de l'economia, com ara el mercat de treball. L'objectiu del nowcasting en aquest context és intentar conèixer quin és l'estat de la variable que s'analitza a temps real, és a dir, no es tracta de predir-ne l'evolució futura sinó “senzillament” saber en quin punt ens trobem.
Dues condicions clau.
Facin una prova: entrin a www.google.es/trends, cerquin paro limitant l'anàlisi a l'Estat espanyol i mirin el gràfic que els mostra l'aplicació. Per desgràcia, em temo que les dades de l'EPA del quart trimestre del 2014 no seran tan bones com s'espera.
Els més grans de 45 anys: un col·lectiu oblidat
Segons l'Estadística de Fluxos de la Població Activa elaborada per l'INE, en el tercer trimestre del 2014 hi havia 17,5 milions d'ocupats a l'Estat Espanyol. D'aquests, 1,3 milions no treballava al trimestre anterior. Entre els desocupats que van aconseguir una feina entre juliol i setembre, menys d'una tercera part corresponia a persones de més de 45 anys que, representen, en canvi, més de la meitat dels aturats.