opinio

Barcelona, ciutat ‘muslim friendly'

Dies abans de la mediàtica trobada entre el rei Felip i el president Mas, l'auditori de Foment del Treball acollia la presentació de la Zona Franca de Ras Al-Khaimah, un atractiu projecte en un dels set emirats de la Unió d'Emirats Àrabs (EAU). La presentació va reunir la presència del germà de l'emir i president de la Zona Franca, interessants i ben preparades ponències i més d'un centenar d'empresaris catalans. En un moment de mínims en els preus del petroli, els països àrabs i els Emirats en particular segueixen, però, com un dels mercats més interessants per a Catalunya. La tensió política amb Rússia, el veto comercial i la caiguda del ruble han rebaixat les perspectives del mercat rus com a mercat de venda i turisme. Per la seva banda, el nombre de turistes xinesos continua augmentant a Barcelona, però la gran maquinària política, financera i empresarial del gegant asiàtic sembla haver triat Portugal i Grècia com el seu focus a la Mediterrània, sigui per la millor sintonia política, sigui per les oportunitats de privatització o les Golden Visa. Barcelona, en canvi, esdevé lentament la capital del Mediterrani occidental, un cop guanyada la pugna a les caòtiques Marsella i Roma, i a mesura que el Magreb cerca nous socis més enllà de França. Són molts els estudiants magrebins a les nostres universitats, com també són vora dos-cents els pacients àrabs que reben ara mateix tractaments a les prestigioses clíniques barcelonines. La capital catalana es podria erigir en epicentre d'una àrea econòmica que va del Marroc a Líbia.

Aquesta capitalitat regional podria atreure més inversions del golf Pèrsic. Qatar ja ha gastat més de 300 milions d'euros en immobles barcelonins, però planeja projectes més ambiciosos de caire financer en perspectiva mediterrània. D'altra banda, esperem dels Emirats una allau de turistes i empresaris quan l'any vinent s'elimini l'exigència de visats i s'obri un segon vol directe amb Dubai. Les prometedores relacions amb el món àrab no estan, però, exemptes d'entrebancs de caire institucional i cultural. Mentre que els ciutadans dels Emirats podran ja viatjar a Europa sense visat, ambaixades espanyoles com les de l'Iraq, Líbia i Egipte continuen complicant la seva obtenció. A Bagdad, per exemple, ja no es concedeixen més visats de grups, i són moltes les empreses catalanes que esperen tècnics, directors i polítics d'aquell país, força convuls però ric i necessitat d'infraestructures.

La manca de personal és també un problema: no és fàcil trobar a Barcelona bons professionals de parla francesa, anglesa o àrab, que coneguin aquella cultura. Les segones generacions marroquines constitueixen un molt bon planter a Catalunya. Més enllà dels informals kebabs, tampoc no abunden a la ciutat els restaurants o hotels halal i el projecte de mesquita a la plaça de toros Monumental ha tingut un fort rebuig veïnal. Al país business friendly que sovint reclamem hi cal afegir ara la connotació muslim friendly, que ens obri un mercat proper i fidel en els negocis, el capital i l'amistat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.