Gran angular

Injecció de ganes i moral per als joves

El col·lectiu Inny busca incentivar la creació i l'emprenedoria i motivar els adolescents

Inny, al contrari que el concepte ‘ni-ni', s'alimenta de joves amb talent i ambició

El “No future” que tant bramava el grup de punk Sex Pistols va tenir una forta penetració entre els joves i adolescents britànics dels anys setanta i vuitanta del segle XX. Era una manera de llançar-se als braços de l'odi, la ràbia i la destrucció per consolar la manca d'oportunitats i d'aspiracions d'aquella generació colpejada per la desocupació i la pèrdua de drets socials (The Economist va definir el Regne Unit com “el malalt d'Europa” i el thatcherisme es començava a desplegar amb mà de ferro).

Avui els núvols poden ser igual de grisos que llavors, però davant l'adversitat hi ha qui reacciona de manera més saludable i s'arromanga per doblegar la fondalada social i econòmica. Aquest és l'objectiu que es fixa el col·lectiu Inny, una associació de joves emprenedors que es dediquen a explicar les seves experiències pròpies, d'èxit i fracàs, per “intentar transmetre a tots els joves, d'una manera pròxima, com utilitzar qualsevol tipus d'actitud o aptitud que hagin adquirit d'una manera transversal”.

En una recent jornada a Reus, on Inny va omplir el Teatre Bartrina d'alumnes de diferents col·legis, es van donar a conèixer els testimonis de quatre membres del col·lectiu. “Estem cansats de sentir a casa que els joves ho tenim fotut”, exclamava Georgina Capdevila, creadora de FIU Barcelona, un projecte que ella mateixa defineix com a “una plantofada al pessimisme”.

La zona de confort.

Mentre estudiava gestió del disseny a l'ESDi de Sabadell, Capdevila va convertir els dijous (dia sense classe) en una jornada d'aprenentatge voluntari per poder escoltar iniciatives empresarials relacionades amb el món del disseny. “La universitat està molt bé perquè et dóna eines, però ets tu qui ha de sortir a fora, sortir de la zona de confort per mirar què hi ha més enllà.” Explica que ni tan sols quan convides algú perquè vingui a parlar d'ell mateix no sempre s'obté un sí per resposta i que tampoc “no omples un auditori amb 350 persones el primer dia”. Però aquella iniciativa a les aules va ser la primera passa de FIU Barcelona, un cicle de conferències que esdevé un ambiciós aparador per a projectes incipients: “És un espai perquè les noves generacions puguin ensenyar la seva feina i el seu valor.”

Carlos Blasi, enginyer en telecomunicacions i una de les potes de JMCdevelopers, hi entén força, de trobar traves a la vida. Confessa: “Si tinc un problema, continuo endavant. Si tinc un problema encara més greu, segueixo continuant”, i amb aquesta força ha aconseguit superar complicades dificultats personals.

No li tremolen les cames quan afronta reptes i va explicar el procés de persistència per desenvolupar Silence, una aplicació per a mòbils basada en una tecnologia inexistent fins llavors i que és capaç d'interpretar tots els sons de l'entorn. “Si trobes la teva passió i et saps envoltar de la gent que t'aporti el que necessites en cada moment, seràs imparable.”

En aquest sentit, Carlos Blasi ha tingut resultats d'èxit en concursos d'emprenedoria d'àmbit europeu i figura com un dels vencedors del programa Yuzz de la fundació Banesto, un reputat desafiament per a joves amb projectes propis i que premia els millors classificats amb un viatge a Silicon Valley (Califòrnia), la meca de l'emprenedoria i seu de moltes de les principals empreses mundials del sector de la tecnologia.

Durant aquest viatge als Estats Units, Carlos Blasi va conèixer Sara Giménez, una altra de les cares de l'Inny. Antiga ballarina d'alta competició, Sara Giménez és la responsable de Prometteo, una plataforma perquè persones amb problemes auditius es puguin moure i integrar-se sense dificultats en ofertes, propostes i activitats del sector turístic.

Estudiant del Tecnocampus de Mataró, la responsable de Prometteo explica que la seva idea es basa en “una aplicació que possibilita que les persones que són sordes puguin trobar llocs adaptats a les seves necessitats”.

Recordant els seus temps de ballarina d'elit (“Tres hores d'entrenament diàries durant sis dies a la setmana i viatges mensuals a Itàlia per poder entrenar amb els millors del món”), admet que desenvolupar l'aplicatiu també li ha consumit moltes hores, però, adreçant-se al jove públic que l'escoltava, va dictaminar: “La conclusió sempre acaba sent la mateixa: amb constància, paciència, passió i un bon equip aconseguiràs el que et proposis. I si no ho aconsegueixes, tot el que has fet almenys t'haurà servit per aprendre.”

És un dels lemes d'Inny: “Demostrar a la societat que hi ha casos en què la falta d'experiència queda perfectament compensada per la constància, la col·laboració, la dedicació i la il·lusió.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.