opinio

Capital de risc, inversió ‘de risc' per créixer

Estem davant un procés
de recuperació que ve propiciat per la pèrdua de la por inversora, la qual cosa ha facilitat l'entrada al mercat de nous fons de capital de risc

El capital de risc a Espanya aferma la seva tendència a l'alça, amb una inversió de 1.174 milions d'euros en el primer semestre del 2014. Aquesta dada, que es desprèn de l'informe de l'Associació Espanyola d'Entitats de Capital de Risc, supera en més del doble les xifres del mateix període del passat exercici.

És evident que estem davant un procés de recuperació que ve propiciat en bona mesura per la pèrdua de la por inversora, la qual cosa ha facilitat l'entrada al mercat de nous fons de capital de risc i ha incrementat les inversions estrangeres, que s'han contagiat dels bons resultats financers. De fet, en els sis primers mesos del 2014, una vintena d'operacions han acaparat el 75% dels fons –procedents de capital estranger-, i el 25% restant –procedents de capital nacional- han anat a parar a 211 operacions.

A la llum d'aquestes dades, és evident que per fi el capital de risc en pimes ha decidit apostar pel teixit empresarial espanyol, en concret, en la seva fase d'arrencada i expansió. En la consolidació d'aquesta tendència, inversors privats del venture capital han tingut una actuació concloent, doncs, a més del seu compromís amb la xarxa de startups nacionals, han portat de bracet les institucions per ampliar i desenvolupar noves eines financeres.

Un agent actiu i decisiu en aquesta matèria ha estat la creació de The South Summit, una cita que anualment reuneix en concurs les startups capdavanteres del sud d'Europa (i ara també del Mediterrani i Llatinoamèrica) i que serveix de punt de trobada per a més de 3.500 emprenedors i 400 inversors. Des que el fons públic d'inversió Spain Startup va engegar aquesta iniciativa fa tres anys, les startups finalistes han aixecat més de 45 milions d'euros en diferents rondes de finançament, han tancat acords amb empreses capdavanteres en els seus sectors i han creat més de 150 llocs de treball. Aquesta conferència ha suposat, per tant, una simbiosi envers els fons privats i ha fomentat un estímul d'atracció per la coinversió en el sector del capital llavor a Espanya.

En concret, els nivells més alts d'inversió han tingut lloc a les àrees de tecnologia, comerç electrònic i biomarcadors, una aposta lògica tenint en compte la influència internacional i l'evolució del mercat de serveis globals. I, encara que la preferència de sectors és clar, no ho és tant la quantitat de l'import a invertir: uns prefereixen inversions elevades en poques empreses –és el cas dels fons estrangers-, uns altres prefereixen invertir imports petits en moltes empreses, una decisió per la qual s'inclinen fonamentalment els fons privats nacionals, de manera que l'heterogeni teixit empresarial del nostre país quedi cobert sota l'empara d'un mateix paraigua financer.

En efecte, governs, economistes i inversors coincideixen que perquè l'economia repunti és necessari consolidar les empreses, apostant per la innovació i per la internacionalització. No obstant això, els agents actius en l'aspecte financer han de potenciar i promocionar els casos d'èxit al mercat empresarial. L'efecte contagi que aquesta circumstància produiria animaria els business angels i fins i tot provocaria l'impuls de mesures de creixement per iniciativa de les institucions públiques.

Una bona mostra d'això és, precisament, el pla de creixement per a pimes del passat mes de juny o la llei d'emprenedors que va aprovar el govern l'any passat. De fet, encara que finalment aquests textos no hagin dedicat cap capítol a exempcions fiscals i incentius per a inversors, almenys han servit per donar un impuls al sector amb mesures de suport als joves a través del finançament, l'autèntic cavall de batalla de l'emprenedor que dóna una treva a les pimes implantant incentius fiscals.

Aquests avanços, al costat de l'exquisida preparació dels joves espanyols, han generat un brou de cultiu idoni per consolidar la tendència a l'alça de les inversions de capital de risc al nostre país. No obstant això, si volem instal·lar definitivament una xarxa empresarial pròspera, les institucions han de continuar en la senda de països model com Estats Units o Israel que, segons els seus respectius centres de recerca de venture capital, els últims mesos han realitzat injeccions de capital que aconsegueixen les xifres més altes des de l'any 2000. Unes dades termòmetre que mesuren l'inici de la fi de la recessió mundial i expandeixen el seu efecte contagi a Espanya, animant els fons estrangers i nacionals a realitzar inversions de risc per créixer i consolidar, una vegada per sempre, el teixit empresarial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.