Mario Draghi ha tornat a exercir de primer cavaller de la Taula Rodona de l'euro, i ahir ens va explicar amb tots els detalls el seu pla de compra de deute, 60.000 milions al mes fins al 2016 que haurien de fer sortir l'economia comunitària del seu estat dorment, deflacionista.

Aquesta sacsejada del Banc Central Europeu (BCE), però, el temps haurà de confirmar si tots els agents en joc s'hi posen. Els mercats, encantats amb aquesta pluja de liquiditat que garanteix un altre any de borses ben grasses. Però, i els bancs? Els principals posseïdors de deute privat, els bancs, en vendre bons al seu banc central, s'avindran a alliberar crèdit a les pimes, a l'economia real, o seguiran esgrimint el suat argument que no se li presenten projectes d'inversió amb cara i ulls? Els mesos a venir ho haurem de veure. Si és així, podrem dir que aquests 1,14 bilions d'euros en què s'ampliarà el balanç del BCE hauran estat profitosos. Però el coratge d'un, Mario Draghi, genera els recels i l'escepticisme d'altres. A Alemanya, la cancellera Angela Merkel i tot el seu equip econòmic, no s'han estat de menystenir la iniciativa del BCE, tot i que aquesta no ha arribat fins a les darreres conseqüències, és a dir, mutualitzar totalment les eventuals pèrdues que en un futur es poguessin generar en aquesta política expansiva. Al final, a l'hora d'eixugar deutes futurs, la part compartida només serà del 20%. Alguns pensen que a Alemanya i les economies septentrionals aliades torna el malson d'una ruptura de l'euro i d'altres avisen que tot plegat, perquè funcioni, cal amanir-ho amb els 350.000 milions d'inversió promesos en el Pla Juncker. De moment, a banda de l'enlairament de la renda variable, i en espera de veure un creixement efectiu de l'economia, cal comptar amb altres efectes del gran cop de Mario Draghi: el deute dels països es redueix en caure el tipus que es paga pel bo sobirà; un euro feble servirà perquè les empreses de la UE naveguin amb bon vent al mercat global de les exportacions o que els titulars d'hipoteques vegin com se li rebaixa una mica més la quota a pagar cada mes.

L'EPA va tornar a oferir aquesta setmana una notícia d'interpretacions per a tots els gustos. Sí, certament el nombre d'aturats a Espanya ha caigut de 480.000 persones, tot deixant la taxa en el 23,7%, 19,9% a Catalunya. Però el problema és que els guanys en ocupació són massa escarransits perquè la taxa d'atur deixi de ser terrorífica, amb el benentès que bona part de l'ocupació creada és temporal i a temps parcial, amb una clara consolidació d'una tendència a la precarització, com han denunciat els representants dels treballadors. També es relativitza la creació de llocs de treball amb el fet també constatable que durant l'últim trimestre es van generar més aturats. Sí, certament és innegable que es van generar més llocs de treball l'any passat, però no podem perdre de vista que va ser amb menys ocupació activa.

També s'ha tingut notícia aquests dies que el fabricant de motos Gas Gas ha presentat preconcurs de creditors, per intentar reestructurar un deute que arriba als 24 milions d'euros. L'empresa de Salt, que dóna feina a un centenar de treballadors, segueix defensant la seva viabilitat, i de fet s'enfronta al 2015 amb plans prou engrescadors, si aconsegueix buidar la motxilla del deute: un grup internacional li promet nou milions d'euros per desenvolupar nous models i expandir-se pels mercats de sud-est asiàtic i Amèrica Llatina.

L'exportació segueix donant senyals d'esperança, com en els darrers anys. Així, l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) ha informat que durant el 2014 el port de Barcelona va assolir un creixement en les exportacions del 7%, fins a 621.870 contenidors. El trànsit total va ser 46,3 milions de tones, un 9% més que el 2013.

Després de mesos i mesos d'anunci, finalment el govern estatal ha aprovat la privatització del gestor aeroportuari AENA, en una operació que suposarà la sortida a borsa del 49% del capital.