La crisi ha allargat la vida de les ‘teles' i els matalassos
A Catalunya, l'envelliment de l'oferta no és un problema greu com en altres parts de l'Estat, però també s'ha negligit per ajustar preus
Barcelona és un mercat d'oferta i no podem esperar la recuperació dels preus
Aquest serà el gran any de la renovació després de temps de no vendre ni neveres
Rere els resultats positius de molts establiments s'amaga que no inverteixen
Els hotels tornen a invertit en les seves instal·lacions amb el repte de posar al dia una oferta que, en alguns casos, ha quedat obsoleta, després d'anys de no fer res o fer el mínim. En algunes parts de l'Estat l'envelliment de la planta hotelera és més que evident. La crisi i l'excessiva dependència del turisme espanyol ha castigat durament els balanços de molts hotels i no ha quedat marge per invertir.
Coperama, la central de compres hotelera del grup NH, va néixer el 2010 però fins al 2013 no va desenvolupar el catàleg d'equipaments per falta de demanda: “No es venia ni un matalàs, ni un televisor, ni res”, explica Antonio Castelló, director general de la companyia. A principis del 2014 van llançar una campanya per fomentar la renovació, que va permetre multiplicar per quatre les vendes, però el gran canvi s'espera per aquest any, quan les compres ocasionals donaran pas a algunes modernitzacions integrals d'establiments: “El 2015 serà el gran any de la inversió hotelera”, vaticina Castelló.
Alejandro Casajuana, director general de Quantum CCS, la central de compres i consultoria d'Hoteles Catalonia, prefereix parlar d'un any bo que confirmarà la millora ja iniciada el 2013. “Comencem a veure reformes d'ascensors, canvis de cuina i hotels que tanquen alguns mesos per renovar-se”, assegura. Casajuana explica que un dels motors d'aquesta tornada a la inversió és el canvi de propietat que han tingut no pocs establiments durant els anys de la crisi.
Catalunya.
A la capital catalana, l'oferta no ha deixat de créixer des de fa molts anys. Es calcula que en la darrera dècada la planta hotelera ha sumat 19.000 noves places (un 40% més). A l'estoc de llits d'hotel cal sumar-hi l'eclosió del fenomen dels apartaments urbans i del consum col·laboratiu amb propostes com el compartir habitacions de particulars. En aquesta dècada també han vingut més turistes, però al voltant d'un 33% més. “La conseqüència és que la ciutat s'ha convertit en un mercat d'oferta”, subratlla Elisabet Ferrer, professora del màster de direcció hotelera i gerent de CETT.
El fet és que per mantenir uns bons nivells d'ocupació els hotels han hagut d'abaixar preus, en una dinàmica alimentada pels cercadors d'internet, que han fet més transparents les tarifes. La força que han agafat els nous intermediaris virtuals com ara Booking o Expedia han pressionat els hotelers per ajustar preus, alhora que augmentaven les seves comissions, segons es queixava recentment a L'Econòmic Jordi Ruiz, director de la cadena City Hotels.
El fet és que “darrere dels resultats positius de molts hotels s'amaga que ja no hi ha partida per a les inversions”, es lamenta Javier Tausía, director general d'operacions de Sercotel, una integradora d'hotels independents.
En aquest context, algunes cadenes miren d'especialitzar-se i de reduir la quota d'intermediació per sortir de la guerra dels preus, però no és fàcil. “Els preus no es recuperaran”, vaticina Elisabet Ferrer.
Ingressar més.
En qualsevol cas, l'estat de la planta hotelera de Barcelona no és comparable amb la d'altres parts de l'Estat. “Aquí no podem parlar de problema d'envelliment”, etziba la gerent del CETT. Això és així perquè una part important de les places del parc hoteler és de recent creació. Però també perquè la pressió és tal que els directors d'hotel no poden descuidar l'actualització de les seves instal·lacions.