L'economia i l'estadística han envaït definitivament les nostres vides. No fa gaires anys, conceptes com ara la prima de risc o la població activa eren quelcom extraordinari en els mitjans, i avui gairebé no hi ha dia que no hi apareguin. S'han transformat la consciència i el discurs social, amb un efecte que no m'atreviria a afirmar si ens fa més informats o més desinformats, més independents o més dependents, més atrevits o més atemorits.

En qualsevol cas, els balls de xifres que circulen, a voltes contradictòries, no ajuden a aclarir-nos gaire. Ja se sap que les xifres són de goma i s'estiren per un costat o per l'altre segons convingui. En l'any electoral que comença, de ben segur que l'elasticitat de les xifres farà miracles, com aquells brots verds que el 2009 sorgien en ple desert com un miratge, o potser cortina de fum, no m'atreviria a afirmar-ho.

En aquestes setmanes, s'ha instal·lat un cert triomfalisme amb les dades de la darrera enquesta de població activa. No és per tirar aigua al vi, però cal tocar una mica de peus a terra, fer una valoració mes de conjunt i amb elements qualitatius, no solament quantitatius, tot i que les dades estadístiques oficials són insuficients, de manera que no afavoreixen un adequat encreuament d'informació que permeti extreure conclusions qualitatives contrastades.

És cert que avui hi ha més persones amb alguna feina que no hi havia fa un any: segons les dades d'afiliació a la Seguretat Social, aquest desembre n'hi havia 417.159 més que el desembre de 2013, però potser la bona campanya de Nadal ha inflat els resultats, ja que aquesta diferència en la mitjana ponderada del darrer trimestre és tan sols de 382.819, i la diferència en la mitjana ponderada de tot l'any amb relació al 2013 es redueix a 255.061.

Si analitzem la distribució d'aquestes noves afiliacions, veiem que les de treballadors autònoms creixen un 50,2% més que les dels treballadors assalariats, de ben segur com a efecte de la irrupció de la cotització en tarifa plana, que segurament ha animat bona part de les noves altes.

D'altra banda, caldria valorar la qualitat de l'increment nominal d'ocupació assalariada per tal de determinar fins a quin punt és efectiva, però en aquest aspecte les dades oficials són manifestament insuficients, ja que hi ha informació del nombre de contractes a temps parcial, però no hi ha constància de la precarietat d'aquests contractes, de la mitjana d'hores que implica el contracte a temps parcial, amb el benentès que, si se substitueix un lloc de treball a jornada completa per dos al 70% de la jornada, hi ha un guany efectiu, menor que el valor nominal, però efectiu, mentre que si se substitueix una jornada completa per dues a temps parcial del 30%, suposa que malgrat un nombre major d'ocupats, el volum d'ocupació és menor.

I em fa por que –i ara entrem en el terreny de les especulacions- la cosa va per aquí, no tant per anorrear tot l'increment d'ocupació, però sí per minorar-lo més.

Així, entre l'efecte de la contractació a temps parcial i l'efecte de la tarifa plana dels autònoms, l'increment nominal d'afiliats podria fins i tot suposar un increment mínim o nul del volum total de les cotitzacions, amb un nou episodi d'empobriment de la Seguretat Social en incrementar el nombre de potencials beneficiaris, sense un correlatiu increment dels recursos.

I també l'efecte incentivador del consum es por veure minimitzat o anul·lat, malgrat el major nombre de treballadors ocupats i potencials consumidors, ja que reparteix entre més treballadors el mateix nombre d'hores de treball i, a més a més, la progressiva pèrdua de poder adquisitiu de la població treballadora, per la tendència a la reducció dels salaris, evita que la major ocupació nominal representi una empenta significativa a l'increment del consum, i no ajudi a fer girar del dret la roda de l'economia.

Costa creure que la recuperació, si és que n'hi ha, hagi arribat al mercat de treball; en tot cas, jo no m'atreviria a afirmar-ho.